K. MARX (1818 - 1883)

O. Obres:

Manuscrits de filosofia i economia (1844) Crítica a la filosofia del dret de Hegel (1844) Miseria de la filosofia (1847) Manifest del partit comunista (1848) El Capital (1867)

1. Crítica a Hegel:

Contra la concepció hegeliana de la realitat = pensament, raó o idea. Crítica a la suposada racionalitat de la societat i la política que justifica l'ordre social establert. Contra la concepció de que el subjecte de la història és la idea o Esperit Absolut.

Per Marx l'existència del proletariat contradiu la realitat de la raó i condueix a la negació de la racionalitat. La Realitat és falsedat, injustícia, esclavitud ... Acceptarà el moviment dialèctic de la realitat però en un sentit diferent al de Hegel.

2. Crítica a Feuerbach:

"Els filòsofs no han fet altra cosa que interpretar el món, el que cal és transformar-lo" XI Tesi sobre Feuerbach (1845).

Malgrat Marx accepta el materialisme de Feuerbach, entenent la realitat com a matèria extensa. No accepta la passivitat del pensament de Feuerbach. Per Marx també és important l'acció, la praxis. Per altra banda Feuerbach no fa un estudi de l'alienació de l'home concret, en un moment determinat de la seva història, sinó de l'home en general, de l'home genèric, i, per tant, també es queda al món de les idees com Hegel.

3. Crítica a les ideologies:

Marx no nega les ideologies en sentit general com un saber d'idees, sistema de conceptes ... dotat d'una importància cabdal en el si d'una comunitat sempre i quan representin les condicions reals d'existència. Tanmateix, no sempre és així i les ideologies es presenten com a formes de saber falses o falsa consciència. La crítica, doncs, es dirigeix a les ideologies que representen a la classe dominant i que donen una imatge falsificadora de la realitat i de les condicions en què es desenvolupa la vida dels homes. En aquest sentit les ideologies es converteixen en pseudo-sabers que amaguen la vertadera situació "alienant" de l'humà.

4. Alienació i crítica a la cultura:

L'Alienació és el procés negatiu pel qual un subjecte es transforma en un altre de diferent i perd la seva identitat, tot objectivant-se. El subjecte es fa objecte. Per Marx en la nostra cultura es produeixen diferents tipus d'Alienació que cal combatre:

• Religiosa = Projecció que fa l'humà del seu ésser a un més enllà.

• Filosòfica = Pensament contemplatiu que allunya a l'humà de la seva veritat que és la vida: "Praxis" (Acció).

• Política = L'Estat és l'encarnació de la màxima explotació de l'humà i el creador d'ideologies falses.

• Social i econòmica = En el treball l'humà es troba alienat. El treballador perd el producte del seu treball, en mans del capitalista, a canvi d'un salari. Es produeix una situació de "Plusvàlua": distància entre el valor del treball i el valor del producte d'aquest treball. D'ella neix l'enriquiment del capital.

5. Materialisme històric i dialèctic:

Segons la teoria materialista tota la realitat és de caràcter material, negant tota espiritualitat transcendent. Per Marx la matèria, és el fonament de tota la realitat i causa de tota transformació de la realitat, però no es mou de manera mecànica (Epicur, Descartes, La Mettrie,...), sinó que es desenvolupa a través de la història humana: materialisme històric; i ho fa seguint un procés dialèctic, per oposició i contradicció que segueix el següent esquema: Tesi / Antítesi -> Síntesi.

• Tesi: El subjecte de la història és la societat en la seva estructura econòmica: Infraestructura (estructura econòmica) que és la base de tot procés de producció i està formada per les forces productives (capacitat de producció o treball i mitjans de producció: eines, màquines, tecnologia...) i les relacions de producció (relació entre els propietaris dels mitjans de producció i els productors o treballadors). La relació entre les forces productives i les relacions de producció rep el nom de Modes de producció els quals han estat diferents al llarg de la història:

-Primitiu o Asiàtic: Col·lectivisme -Antic: Esclavatge -Feudal: Vassallatge -Capitalista o burgès: Alienació

Per altra banda hi ha una Superestructura formada pel conjunt de representacions o idees que configuren la consciència social.

• Antítesi: Es produeix una contradicció entre la infraestructura i la superestructura. Es el moment de la lluita de classes com a revolució i motor de la història. La revolució condueix a la Dictadura del proletariat, pas previ per al triomf del Comunisme.

• Síntesi: Canvi de situació i d'infraestructura que provoca un canvi superestructural. El Comunisme.