LA NATURALESA DEL PODER I DE L'ESTAT

La noció de poder

És pot definir el poder com la capacitat que té una persona o un grup per a imposar la seva voluntat sobre la dels altres, sobretot quan la conducta que s'imposa es contrària als desitjos o inclinacions d'aquells a qui s'imposa. Per aquest motiu, el poder es tradueix en una relació en la qual un dels elements queda controlat, condicionat o determinat per l'altre component de la relació. El poder no només s'exerceix en l'àmbit de la política sinó que impregna tots els àmbits de la nostra vida social. Allà on hi ha un grup humà, allà hi ha poder, ja que, sovint, on hi ha més d'una voluntat, n'hi ha una que tendeix a imposar-se a les altres.

És erroni, però, confondre la noció de poder amb la de manipulació, extorsió o violència. En aquest sentit M.Foucault (1926-1984) ha destacat que, des de la seva perspectiva, el poder no s'ha de caracteritzar de forma estrictament negativa, tal com sovint es fa quan es presenta sota la seva dimensió repressora. Per a Foucault , el poder també té una dimensió positiva o productiva, ja que sense ell seria impossible la vida social.

El poder polític:  l'Estat

De tots els àmbits en què existeixen relacions de poder, el que més interessa tractar és el d'aquells que amb les seves decisions organitzen o modifiquen el funcionament social. Aquestes relacions tenen lloc en el que s'anomena el poder polític ( organització de la polis, comunitat o societat, en sentit ampli ) que és el poder dels qui influeixen en l'administració, control i distribució del bé comú. Actualment, com que aquesta funció la duu a terme l'Estat, es considera que el poder polític és el dels qui participen en la seva regulació. Així, el poder polític és la capacitat de participar en les decisions de l'Estat, i ho  poden fer no tant sols els polítics, sinó també els ciutadans del carrer, ja sigui a través de sindicats, institucions, votacions..

La noció d'Estat

Actualment considerem que l'Estat és un tipus d'organització que té una data d'aparició relativament tardana (segle XVI). El naixement històric d'aquesta forma d'organització política coincideix amb l'ús d'aquest terme en el seu sentit modern.

Maquiavel (1469-1527) fou el primer que l'utilitzà en l'àmbit de la filosofia política. Des d'aleshores s'entén que:
L'Estat és una forma d'organització política caracteritzada per un poder permanent i indiscutible en un territori concret. Poder que tot i que és exercit des de diferents institucions és únic i exclusiu. A més, és sobirà i és l'encarregat de mantenir l'estabilitat i l'ordre. Per a fer-ho posseeix el monopoli de la força i la violència. Aquesta última característica de l'Estat és mantinguda com a única i específica pel pensador Max Weber.

Així, resumint, els trets definitoris de l'Estat serien:
- Poder territorial delimitat per les seves fronteres.
- Sobirania: en l'àmbit estatal no hi ha res que estigui per damunt seu.
- Encarregat de mantenir l'orde i el control social, per aquest motiu té el monopoli de la força i de la violència, ja sigui per protegir els seus membres com la de fer respectar la llei per tal de mantenir l'estabilitat i la pau social, evitant els conflictes.
 

ORIGEN DE L'ESTAT

Algunes teories que defensen la necessitat de l'Estat es coneixen com a teories contractualistes. Les teories del contracte social tenen com a objectiu explicar l'origen de la societat i l'Estat, i justificar-ne l'existència. Aquest tipus de concepcions van aparèixer per primera vegada cap al segle XVII- XVIII .

Els plantejaments contractualistes sorgeixen en el moment en què es produeix un canvi de perspectiva, de la consideració de l'Estat com una cosa natural es passa a la certesa del seu caràcter convencional. D'aquesta manera, tant les lleis i normes socials com les institucions i els òrgans de poder es veuen com una creació humana que pot ser rebutjada o alterada.

Segons aquesta teoria l'Estat és fruit d'un pacte o contracte. La teoria contractualista però, no pretén descriure un fet històric sinó que es tracta d'una metàfora explicativa per a remarcar el caràcter humà de l'Estat.
 

Les teories contractualistes més importants són les següents: