B. PASCAL (1623-1662) Pensees

Segueix el racionalisme perquè considera que la raó és l'àmbit i el mètode adient per assolir la veritat.

Insisteix en els límits del racionalisme :

• No es pot aplicar a l'àmbit de la moral i de la religió.

• En el món de la naturalesa l'experiència ha de ser la norma constant i guia de les explicacions racionals. I a més, la raó no pot deduir els primers principis i donar seguretat, certesa als mateixos; sinó el sentiment (el cor i l'instint) és el que dóna certesa ( després la raó ho confirma ).

• Abans de comprendre el món, l'humà s'ha de comprendre a sí mateix i no ho pot fer a través de la raó perquè aquesta és molt sovint enganyada per la imaginació....

L'humà es comprèn a través del Cor que té raons que la raó desconeix i no pot entendre.

A través de la contraposició entre Raó (coneixement demostratiu) i Cor (comprensió instintiva); Pascal distingeix dos tipus d'esperit :

• Esperit de geometria que té per objecte el món extern.

• Esperit de finesa que té per objecte el propi món dels homes. La moral i la filosofia estan basades en aquesta comprensió.

Tota la seva investigació és una anàlisi de la condició humana. Vol comprendre amb claredat el destí de l'humà (entre el Tot i el no-res). La funció del pensament és fer que l'humà reconegui la seva posició d'incertesa,d'ignorància.... L'única dignitat que li queda a l'humà és la de saber que es morirà i en canvi l'univers no ho sap. Cal apostar, arriscar-se per l'existència o no de Déu.

---

B. SPINOZA (1632- 1677) Ètica, segons demostració geomètrica

Vol recuperar la unitat de l'ésser a diferència de Descartes que l'havia distingit en tres substàncies. Spinoza porta fins a les últimes conseqüències la noció cartesiana de substància i considera que només hi ha una substància (Déu) que és infinita i és l'origen, font, de tota realitat.

Identifica Déu = Naturalesa (Panteisme racionalista)
"Deus sive Natura" (Objecte = Subjecte) A més a més, els compara amb l'ordre geomètric i necessari de tot el que hi ha. La llibertat es troba en el reconeixement d'aquest ordre necessari.

Soluciona el problema de la comunicació de les substàncies, que s'havia plantejat Descartes, afirmant que la res extensa (cos) i la res cogitans (pensament) són modes particulars de la substància divina.

Com es produeix la pluralitat, la divisió de la substància única? Spinoza nega la creació i l'emanació. La divisió es produeix a través de l'ordre geomètric. De la substància brollen els modes particulars de la mateixa manera que els teoremes ... de la geometria.

---

N. MALEBRANCHE (1638-1715)

Radicalitza la separació entre les dues substàncies finites cartesianes : la ment o pensament i el cos o extensió. Entre dues substàncies tan diferents no pot haver-hi comunicació de cap classe. Intenta superar aquest dualisme a través de la intervenció de Déu. Ment i cos es relacionen perquè Déu ho vol. En ocasió de cada fet Déu els posa en contacte (Ocasionalisme), així Déu és l'única causa de tot i és qui conté la idea de tots els éssers que ha creat.

El que desitja de l'ànima és la causa ocasional de que Déu produeixi en el cos els moviments corresponents.

L'objecte immediat de coneixement és la idea i aquesta és diferent i superior al que representa. Les idees procedeixen de Déu i són captades per la nostra ment en Déu (Ontologisme).

La creença en la realitat externa és dubtosa doncs, no cal que les idees tinguin un objecte real extern donat que la seva veritat està garantida per Déu, el qual en virtut de la seva perfecció, no podia haver fet el món d'una altra manera : "Vivim en el millor dels móns possibles".

---

G.W.LEIBNIZ (1646-1716) Monadologia

L'objectiu del seu pensament és el d'assolir l'ideal deductiu i matemàtic del racionalisme.

El mètode utilitzat és el de la lògica, el de l'anàlisi dels raonaments i de les proposicions que fem servir per expressar-los. Pregunta: Quan un raonament és vertader?

La veritat pren un sentit diferent al cartesià segons el qual la veritat consistia en l'evidència subjectiva de la raó. Ara la veritat consisteix en la correspondència d'una proposició amb una realitat possible o actual.

->Distinció entre dos tipus de veritats :

Veritats de raó o innates / Veritats de fets o d'experiència

->A les quals els correspon dos tipus diferents de proposicions:

Proposicions analítiques :

• Són necessàries: La seva contraria implica contradicció

• El predicat està contingut en el subjecte. Ex: " El tot és major que les parts"

• Les coneixem a priori

• No necessiten demostració

• Són veritat sempre perquè es refereixen a les essències i no a les existències.

• Es basen en el principi de no contradicció.

Proposicions sintètiques

• Són contingents: La seva contrària no implica contradicció.

• El predicat no està contingut en el subjecte "Els estudiants sempre aproven"

• Les coneixem a posteriori

• Necessiten demostració

• Es basen en el principi de raó suficient."Tot el que existeix té una raó d'existir"

• Es refereixen a les existències.

Els principis sobre els quals s'ha de fonamentar el coneixement vertader no són les idees clares i distintes que provenen de la intuïció sinó en les proposicions analítiques que són formades per la raó i que expressen en elles les idees innates.

Critica a Descartes respecte al problema de la comunicació de les substàncies. La substància que defineix als objectes materials no és l'extensió. Nega el mecanicisme i manté una concepció dinàmica de l'univers introduint el concepte de força o energia en la matèria.

Segons Leibniz la realitat està formada per infinites substàncies individuals simples inextenses = Mònades (Monos = ú).

Les Mònades són els últims components d'allò real, són com àtoms amb energia intel·ligent pròpia, són independents unes de les altres, són formes o essències, immortals, ... Es classifiquen en:

-Mònades simples: materials i inconscients.

-Mònades (ànimes) animals: Tenen com a propietat la memòria.

-Mònades (ànimes) humanes: Conscients i dotades d'una raó lliure.

La seva ordenació prové de l'harmonia preestablerta per Déu (mònada perfecte) el qual ha ordenat les mònades de tal manera que el resultat és un ordre harmònic de la totalitat. L'univers és com una infinitat de rellotges independents que Déu ha posat a l'hora. El món tal i com el coneixem és "el millor dels possibles".

Demostra l'existència de Déu a partir de la seva possibilitat utilitzant entre altres l'argument ontològic d'Anselm introduint canvis (no a partir de la idea de perfecció sinó de la possibilitat i necessitat)

La llibertat consisteix en la possibilitat humana d'accedir a la perfecció i a la veritat. La raó humana està determinada a la llibertat cosa que implica que no pot deixar de ser lliure.