DIFERENTS MANERES DE PENSAR
Llegeix i comenta el següent text de J.Gaarder: El món de sofia.
"Aproximadament a partir del 450 aC, Atenes va ser el centre cultural
del món grec. Des de llavors, la filosofia va prendre una nova
orientació.
Els filòsofs de la natura s'havien preocupat bàsicament
del món físic. Això els dóna un lloc de
preferència en la història de la ciència. A Atenes,
l'interès es centrava, ara, en l'home i el seu lloc dins la societat.
Progressivament, es va anar desenvolupant una democràcia, amb
assemblees populars i tribunals de justícia. Una condició
indispensable d'aquella democràcia era que la gent havia de rebre
una educació suficient per poder participar en el procés
democràtic. En els nostres dies, hem vist com una jove democràcia
necessita que el poble rebi una bona educació. Per als atenesos,
doncs, era molt important el domini de l'art de la retòrica,
que és l'art de dir les coses d'una manera convincent.
Un grup de filòsofs i de professors itinerants de les colònies
gregues es van reunir a Atenes. Es deien a si mateixos sofistes. La
paraula "sofista" vol dir persona sàvia i intel·ligent.
A Atenes, els sofistes vivien ensenyant als ciutadans a canvi de diners.
...
Els sofistes van decidir reflexionar sobre l'home i el seu lloc dins
la societat.
"L'home és la mesura de totes les coses", va dir el
sofista Protàgores (485-410 aC). Amb això volia dir que
el problema de saber si una cosa era correcta o no, o si era bona o
dolenta, depenia de la necessitat de l'individu. (...) Com pots imaginar,
els sofistes errants van provocar disputes amargues a Atenes, mostrant
que no existeixen normes absolutes ( relativisme ) per decidir què
és bo i què és dolent.
Sòcrates (470-399 aC) , per contra, va intentar ensenyar que
hi ha unes certes normes que, de fet, són absolutes i universalment
vàlides.
...
Sòcrates no pretenia instruir la gent: aquesta és l'essència
del seu art ( de discutir ). Al contrari, donava la sensació
que aprenia de la gent amb qui conversava, de manera que, en lloc de
sermonejar com un professor d'escola tradicional, discutia.
(...) Al llarg de la discussió, obligava els seus oponents a
reconèixer la feblesa dels seus arguments i, arraconats, es veien
obligats a admetre, finalment, què era bo i que era dolent.
----------------------------------------------------------
Preguntes:
1. Quines són les diferències entre els Sofistes i Sòcrates?
2. Els sofistes a més de la retòrica ensenyaven l'erística que consisteix en saber defensar tant els pros com els contres d'una mateixa qüestió. T'atreveixes a provar-ho amb algun tema que t'interessi i que sigui problemàtic?
3. La teoria de Sòcrates molt sovint s'ha resumit en una expressió: "Coneix-te tu mateix". Què vol dir
