GEYMONAT: Historia de la filosofia y de la ciencia
Cap.1 - Del Mito al Conocimiento: El valor de los mitos

" El hombre, para explicar el curso de los fenómenos, antes que a la razón o a la observación recurrió a la fantasía. También los griegos,como los otros pueblos de la antigüedad, tuvieron interesantísimos mitos sobre el origen del mundo, el destino de los mortales, las grandes fuerzas que dominan el desarrollo de los acontecimientos, etcétera. El mito no puede ser considerado como un complejo de falsedades y por lo tanto un obstáculo para la conquista de lo verdadero. Por el contrario, tuvo una función muy positiva: enseñó al hombre a no limitarse a los simples hechos en su multiplicidad no organizada, sino a considerarlos vinculados unos con otros, y a buscar los principios de lo que sucede alrededor de nosotros para así, a través de los principios, hallar los medios para actuar sobre la naturaleza y transformarla en beneficio de la humanidad.
En esta búsqueda primitiva, el mundo humano y el divino se encuentran estrechamente unidos uno al otro y, por lo tanto, la indagación se extiende desde la cosmogonía (generación del mundo o cosmos) a la teogonía (generación de los dioses). Conexos con los mitos están los ritos religiosos, propiciatorios, con los cuales el hombre cree conquistar el favor de las potencias que dominan el mundo."

RUSSELL , B Història social de la filosofia
v. I. La filosofia antiga: L'escola de Milet

"L'escola de Milet és important no pels seus resultats sinó per allò que intentà. Sorgí pel contacte de la mentalitat grega amb Babilònia i Egipte. Milet era una rica ciutat comercial, en la qual els prejudicis i les supersticions eren afeblits per la relació amb molts països. Fins que fou subjugada per Darius en començar el segle V, Jònia fou el centre cultural més important del món hel.lènic. El moviment religiós relacionat amb Diònisos i Orfeu no hi influí gairebé gens; la seva religió era oíimpica, però no sembla haver estat practicada gaire seriosament. Les especulacions de Tales, Anaximandre i Anaxímenes han de ser considerades com a hipòtesis científiques i rarament hi trobem la interferència de desigs antropomòrfics i d'idees morals. Les qüestions que es plantejaren eren totalment pertinents i el seu vigor serví d'inspiració als investigadors posteriors.
L'etapa següent de la filosofia grega, lligada a les ciutats gregues del sud d'Itàlia, és més religiosa i, particularment, més òrfica. En alguns aspectes és més interessant que l'escola de Milet; els seus resultats són admirables, però el seu esperit és menys científic. "

PREGUNTES

1.Quin problema planteja aquest text? Quines són les tesis que defensa?
Indiqueu les diferents parts de la seva estructura i a quines conclusions arriba.

2. A quin moment o època de la història de la filosofia es refereix el text?
Quines són les conseqüències en l'àmbit del pensament?