F I L O È T I C A
Web de materials i recursos de FILOsofia i ÈTICA per a la reflexió

La Paradoxa de la tolerància

«Menys coneguda és la paradoxa de la tolerància: La tolerància il·limitada ha de conduir a la desaparició de la tolerància. Si estenem la tolerància il·limitada àdhuc a aquells que són intolerants; si no ens trobem preparats per a defensar una societat tolerant contra les presses dels intolerants, el resultat serà la destrucció dels tolerants i, juntament amb ells, de la tolerància. Amb aquest plantejament no volem significar, per exemple, que sempre hàgim d'impedir l'expressió de concepcions filosòfiques intolerants; mentre puguem contrarestar-les mitjançant arguments racionals i mantenir-les en escac davant l'opinió pública, la seva prohibició seria, per cert, poc prudent. Però hem de reclamar el dret de prohibir-les, si és necessari per la força, doncs bé pot succeir que no estiguin destinades a imposar-se'ns en el plànol dels arguments racionals, sinó que, per contra, comencin per acusar a tot raonament; així, poden prohibir als seus adeptes, per exemple, que prestin orella als raonaments racionals, acusant-los d'enganyosos, i que els ensenyen a respondre als arguments mitjançant l'ús dels punys o les armes. Haurem de reclamar llavors, en nom de la tolerància, el dret a no tolerar als intolerants. Haurem d'exigir que tot moviment que prediqui la intolerància quedi al marge de la llei i que es consideri criminal qualsevol incitació a la intolerància i a la persecució, de la mateixa manera que en el cas de la incitació a l'homicidi, al segrest o al tràfic d'esclaus.»

POPPER, Karl. La sociedad abierta y sus enemigos. Barcelona: Paidós, 1981. (Pàg. 512)