- A)Utopia exemplar: Plató
- B)Utopia social: Tomàs Moro
- C)Utopia pedagògica: J.J. Rousseau
- D)Utopies realitzables: Socialisme utòpic
- Textos:
Web d'ampliació sobre el tema: http://alcoberro.info/V1/utopies.htm
El terme " Utopia " significa literalment "allò que no és enlloc ( U-Topos)". Va ser utilitzat per primer cop per Tomàs Moro
( 1480-1535) per descriure una societat que és perfecta en tots els sentits. Justament l'obra de Tomàs Moro titulada Utopia (publicada l'any 1516 i inspirada en la República de Plató) és la visió d'un Estat ideal, igualitari, on ningú posseeix res en propietat i els magistrats són elegits entre el poble. Aquest plantejament va ser imitat per Francis Bacon en la seva obra Nova Atlántida (1627), on es descriu una comunitat política, ideal regentada pels científics; i per T.Campanella a La ciutat del sol (1623) on es practica el comunisme radical. Totes aquestes utopies, tot i ser diferents, tenen en comú el fet de ser una descripció d'una societat ideal i perfecta, molt sovint irrealitzable a nivell pràctic. Encara que hi ha algunes utopies que es van intentar dur a la pràctica durant el segle XVIII i XIX. També, les podem entendre com una rèplica a la societat de la seva època. Aquest caràcter crític és el que ha marcat també el seu caràcter revolucionari.
Avui en dia, el terme Utopia és utilitzat comunament com a sinònim d'impossible o irrealitzable en un futur pròxim. Tot i que, segueix mantenint el seu caràcter crític davant una determinada situació social o política, fins i tot, ecològica, en molts casos, no és una proposta d'una societat ideal i perfecte, sinó que presenta una visió pessimista i fatalista de la societat futura ( en aquest sentit rep el nom d'Utopia negativa o antiutopia). El seu objectiu es presentar de manera visionària com serà la societat del futur des d'un punt de vista negatiu. Com a exemples més clars : A. Huxley Un món feliç; G.Orwell 1984; J.Wyndham El dia dels Trífids.
La primera utopia, que va servir de model a totes les posteriors, és la que descriu Plató (428-347 aC.) a la República. Els seus antecedents cal buscar-los en el poeta grec Hesíode (s. VII aC ), que recollí la tradició mitològica, i explicà a El treball i els dies, que abans de l'era actual, hi va haver una Edat d'Or en la qual els homes vivien com déus, sense penes en el cor, alliberats del treball i del dolor. Però, un dia Pandora, regal de Zeus als homes com a càstig, va obrir la seva caixa plena de mals i aquests van inundar la Terra. De I'Edat d'Or es va passar a la de Plata, a la de Coure i finalment a la de Ferro. El model de I'Edat d'Or és la que forma la base imaginativa del pensament utòpic de Plató, entre d'altres.
En temps de Plató hi havia una gran crisi política en la "Polis" d'Atenes: Sòcrates , mestre de Plató, havia estat comdemnat a mort (399 aC.). Hi havia continues lluites per aconseguir el poder polític de la ciutat. Tots aquests fets van provocar que Plató s'imaginés un Estat ideal basat en la Justícia. Aquest Estat ideal estaria governat pels Filòsofs, i es dividiria en tres classes socials: -comerciants; -guerrers ; i -governants. Totes les propietats serien comuns (comunisme) aplicant-se, també, aquest principi a les dones i els nens que serien educats per la comunitat. Els ciutadans haurien d'obeir al governant el qual seria educat amb aquesta finalitat : la de governar; i no tindria propietats ni riqueses.
Text sobre els guerrers:
"... Quiero que en primer lugar, que ninguno de ellos tenga nada suyo, a no ser lo absolutamente necesario; que no tengan, ni casa, ni despensa donde no pueda entrar todo el mundo.En cuanto al alimento que necesitan guerreros sobrios í valientes, sus conciudadanos se encargarán de suministrárselo en justa remuneración de sus servicions, y en términos que ni sobre ni falte durante el año. Que coman sentados en mesas comunes, y que vivan juntos como deben vivir los guerreros en el campo. Que se les haga entender que los dioses han puesto en su alma oro y plata divina y, por consiguiente, que no tienen necesidad del oro y de la plata de los hombres, que no les es
permitido manchar la posesión de este oro inmortal...." La República l.III
Descripció d'una societat utòpica en llibre Utopia de Tomàs Moro. En aquests fragments s'explica la situació de l'illa d'Utopia i com s'intercanvien el treball els seus habitants.
"Libro Segundo
Discurso pronunciado por Rafael Hitoldeo acerca de la mejor organización de un Estado. La isla de los Utópicos mide doscientas millas en su parte central, que es la más ancha; durante un gran trecho no disminuye su latitud, pero luego se estrecha paulatinamente y por ambos lados hacia los extremos. (...)
Tiene la isla 54 ciudades, grandes, magníficas y absolutamente idénticas en lengua, costumbres instituciones y leyes; la situación es la misma para todas e igual también, en cuanto lo permite la naturaleza del lugar, su aspecto exterior. Las más próximas distan entre sí 24 millas, pero ninguna está tan aislada que no pueda irse de una a otra en el espacio de un día. Para tratar de los asuntos comunes a la isla, tres delegados de edad y
experiencia por cada ciudad, se reúnen anualmente en Amauroto que, por estar situada casi en el centro de la isla, resulta la más cómoda para los representantes de las demás y se la tiene por primera y principal.
(...)
Después de permanecer en el campo dos años, veinte miembros de cada família regresan anualmente a la ciudad y son sustituidos por otros tantos procedentes de ésta, con el fin de que se les adiestre en las faenas agrícolas por quienes habiéndolas ejercido durante un año, las conocen mejor. Los así instruidos tienen que preparar a su vez a otros durante el año siguiente, pues si todos fuesen igualmente novatos ignorantes en la agricultura su inexperiencia redundaría en perjuicio de las cosechas. Si bien esta práctica de renovar a los agricultores se lleva acabo todos los años para no obligar a nadie a permaneces por más tiempo y contra su voluntad en un trabajo tan duro, son muchos los que apasionados por las faenas agrícolas, solicitan prolongar su estancia."
Proposta d'un nou model d'educació : Jean Jacques Rousseau en el seu llibre L'Emili
"Tracteu el vostre deixeble segons l'edat que tingui. Situeu-lo de primer en el seu lloc, manteniu-l'hi bé, de manera que no intenti sortir-ne. Així és com, abans de saber que és la saviesa, en practicarà la lliçó més important. No li
maneu mai res, sigui el que sigui, res en absolut. No li deixeu ni tan sols imaginar que preteneu tenir cap autoritat damunt seu.
Aquelles coses de què s'ha d'abstenir, no les hi prohibiu; impediu que les faci sense explicacions, sense raonaments; tot el que li permeteu, permeteu-li a la primera petició sense sol.licitacions, sense precs, sobretot sense condicions. Concediu amb goig, i refuseu amb repugnància.
És ben estrany que després de tant de temps de dedicar-se a l'educació dels infants l'home no hagi imaginat cap altre instrument per conduir-los que l'emulació la gelosia, l'enveja, la vanitat, l'ambició, el vil temor, totes les passions més perilloses, les amatents a fermentar i les més adequades a corrompre l'ànima, fins i tot abans que s'hagi format el cor. Per cada instrucció precoç que es vol gravar al cap dels infants, es planta el vici al fons del seu cor; hi ha institutors insensats que es pensen actuar encertadament quan els converteixen en dolents per ensenyar-los el que és la bondat, i després ens diuen seriosament: Així és l'home. Si, així és l'home que vosaltres heu fet. No doneu al vostre deixeble cap mena de lliçó verbal; només n'ha de rebre de l'experiència; no li apliqueu cap mena de càstig, perquè no sap el que és ser culpable; no l'obligueu mai a demanar perdó, perquè no sap que és ofendre."
Socialisme utòpic (S. XVIII -XIX)
A la segona meitat del s.XVIII , amb la Il·lustració, apareix una nova visió de la utopia. Aquesta es fa plenament realitzable , factible en un futur més o menys pròxim. Això és degut a l'aparició en aquesta època de la idea de progrés indefinit. La utopia passa a convertir-se en el futur ideal, el projecte cap el qual camina la història.
Aquest nou pensament es trobarà fortament lligat, per una banda a la Guerra de la independència Americana (1775-1783) i, per altra banda a La Revolució Francesa (1789). A Europa apareix el moviment de pensament anomenat : Socialisme Utòpic.
Els representants més importants d'aquest moviment són:
François Noël Babeuf(1760-1797) .
En la seva obra Manifest dels iguals proposa un retorn a la igualtat entre tots els homes que només és possible després d'una violenta revolució. També defensa la supressió dels diners, el comunisme de les propietats, que tothom vesteixi igual, i que els nens siguin educats per separat dels pares.
Henri Saint-Simon (1760-1825)
Carta d'un habitant de Ginebra als seus contemporanis .
En aquesta obra exposa un govern il·lustrat, format per científics i artistes subvencionats per subscripció pública i escollits pels subscriptors. A més, considera que l'Edat d'Or encara ha de venir i que la Indústria ha d'estar en mans de l'Estat, encara que admetia la propietat privada en els articles de consum . Per altra banda defensava la desigualtat entre tots els homes i d'aquesta manera justificava la distinció entre propietari i treballador. Aquest últim , però, podia accedir per mèrits propis a la direcció de l'empresa.
No es d'estranyar que aquest pensament exercís una gran influència en el món de les finances, de la ciència i de la indústria del seu temps. El sansimonisme es va estendre per tot Europa i va arribar fins i tot a Rússia i Estats Units.
Charles Fourier (1771-1837)
És segurament el socialista utòpic més important. Enemic del comerç des de la seva adolescència, va haver de dedicar-se a activitats comercials, com a viatjant. Al 1803 va fer la seva primera proposta de reforma : -Garantia d'un salari mínim. Va realitzar una forta crítica a la societat burgesa i al poder dels monopolis. També va denunciar l'esclavitud de les dones i la corrupció política i moral del seu temps. Per arribar a una societat millor calia superar l'individualisme i l'avarícia en què vivia.
En el seu llibre El nou món amorós explicava que en la nova societat els homes treballarien en "falansteris", comunitats de 400 a 2.000 persones que viurien en edificis especialment dissenyats: Un Palau, a l'estil d'un hotel, amb jardins exteriors i interiors, rodejat pels edificis del Teatre, l'Església, els tallers, graners... Seria una societat bàsicament agrícola. La vida es faria en comú, hi hauria grans menjadors comunitaris i no serien necessaris els jutges, advocats, la policia ni l'exercit, doncs tothom viuria en unes condicions agradables. Cada falansteri escolliria als seus representants i el màxim representant de tots seria l'Unarca. I quan tot el món fos una federació de falansteris s'anomenaria un cap de les falanges de tot el món : Omniarca.
Aquesta teoria es va intentar posar a la pràctica en varies ocasions però no va tenir l'èxit esperat i va fracassar. A Estats Units va tenir una forta influència sobre pensadors com H.Thoreau autor del llibre : Walden o la meva vida entre boscos i llacs.
Robert Owen (1771-1858)
Ric industrial dirigent d'una fàbrica a Escòcia. En la seva obra: Nou enfocament de la societat exposava que amb la cooperació entre tots els industrials i treballadors es podien obtenir millors resultats econòmics i socials. Va defensar el comunisme i va proposar la creació de poblats amb una població de 500 a 2000 persones dedicades a l'agricultura i a la manufactura. Les cases serien comunals, amb dormitoris, menjadors, escoles i sales al servei de tots. Els nens viurien amb les seves famílies fins a l'edat de 3 anys, després estarien sota la tutela de la comunitat. Tothom estaria obligat a treballar. Les comunitats serien autònomes i cooperarien amb les ciutats properes.
Al 1824 Owen va comprar unes terres a Indiana, Estats Units, i va establir la primera colònia anomenada New Harmony però als tres anys l'intent va fracassar.
TEXTOS
"Origen y necesidad de la República ideal
ALMIRANTE.-Este pueblo llegó desde la India a la Ciudad del Sol, huyendo de la inhumanidades de los magos, de los piratas y de los tiranos que desolaban aquel país y decidieron vivir en común con arreglo a principios filosòficos. Aunque en su país de origen no está establecida la comunidad de mujeres, ellos la adoptaron por ajustarse a la norma fundamental de que todo debía ser común y que solamente la autoridad de los magistrados debía regular su justa distribución. Las ciencias, las dignidades y los placeres son de tal manera comunes que nadie puede apropiarse cosa alguna.
Ellos dicen que la propiedad en cualquiera de sus formas nace y se fomenta por el hecho de que cada uno posee a título exclusivo casa, hijos y mujeres. De aquí surge el amor propio, pues cada cual aspira a enriquecer a sus hijos, encumbrarlos a los más altos puestos y convertirlos en herederos de cuantiosos bienes. Para conseguirlo, los poderosos y los descendientes de noble linaje defraudan al erario público; los débiles, los pobres y los de origen humilde se tornan avaros, intrigantes e hipócritas. Por el contrario, una vez que ha desaparecido el amor propio, subsiste solamente el amor a la colectividad."
Moro-Campanella-Bacon Utopias del renacimiento Ed.FCE ( pàg.151)
"El objeto de nuestra fundación es el conocimiento de las causas y secretas nociones de las cosas y el engrandecimiento de los límites de la mente humana para la realización de todas las cosas posibles.
Las preparaciones e instrumentos son los siguientes: tenemos grandes cuevas de distintas profundidades; las más hondas de seiscientas brazas y como algunas han sido excavadas bajo grandes colinas y montañas, si se suma la profundidad de la colina y la profundidad de la cueva, el total de algunas pasa de tres mil.... Llamamos a estas cuevas región subterránea y las utilitzamos para coagulaciones, endurecimientos, refrigeración y conservación de cuerpos. También para la imitación de minas naturales y producción de nuevos metales artificiales que hacemos combinando materias que luego dejamos allí enterradas varios años. Y algunas veces, aunque parezca extraño, nos son útiles para curar algunas enfermedades, así como para prolongar la existencia. Algunos ermitaños que decidieron vivir en ellas, bien provistos de todo lo necesario, prolongaron largo tiempo sus días y nos enseñaron muchas cosas."
Moro-Campanella-Bacon Utopias del renacimiento Ed.FCE (pàg. 263-264)
"...Hi havia una illa davant d'aquest lloc que anomeneu les Columnes d'Hèrcules. Aquesta illa era més gran que Libia i Asia juntes. I els viatgers, d'aquells temps, podien passar d'aquesta illa a les altres illes i des d'aquestes illes arribar al continent... Ara bé: en aquesta illa Atlàntida, uns reis havien format un imperi gran i meravellós. Aquest imperi era senyor de l'illa tota sencera i també d'altres illes i parts del continent. (...) Ella, en efecte, va ser la primera d'entre les altres per la seva fortalesa d'ànima i pel seu esperit militar. Primer al capdavant de tots els helens, després sola per necessitat, abandonada pels altres, al límit dels perills màxims, va vèncer als invasors, i aconseguí la victòria, preservà de l'esclavatge als que no havien estat mai esclaus i, sense rancúnia de cap mena, alliberà a tots els altres pobles i a nosaltres mateixos que habitem a l'interior de les Columnes d'Hèrcules. Però, al cap de poc temps, va haver terribles tremolors de terra i cataclismes. Durant un día i una nit horribles, tot el vostre exèrcit va ser engullit de cop per la Terra, i la mateixa illa Atlàntida s'enfonsà en el mar i desaparegué."
Plató Obres Completes Ed.Aguilar (pàg.1131-1132 23d-25a)
