Hi ha un llarg camí, entre els nostres jocs d'infantesa i els projectes i accions que realitzem d'adults. Quant lluny estan els salts que feia, entre els marges de pedra que delimiten els camps propers al meu poble o de la cacera de "culleretes" al barranc de La Caldera fins a aquest text, hi ha molts quilòmetres recorreguts i molts segons viscuts ..... els quilòmetres no els sabria comptar, els segons sí, tants com 946.083.518, fins a la data d'avui (15-09-2008). No són uns segons qualsevols, són els meus segons, plens de vivències, emocions, èxits i fracassos, d'obrir els ulls davant el món, de descobertes, d'amics, de pensaments, d'accions, ... de tantes i tantes coses. Voldria agrair a tothom que d'una manera o d'una altra ha omplert els meus segons, fent possible que aquest treball hagi arribat a bon port. El temps i l'espai disponibles m'ho impedeixen, però tots/es ells/es, que d'una manera més directa, o no tant, han aportat el seu gra de sorra, tenen el meu reconeixement i gratitud. I vull aprofitar aquestes breus línies per fer-ne un cant sincer i afectuós.

Com no puc anomenar a tothom (voldria que tothom es senti integrat en el primer paràgraf), vull destacar aquells que han tingut un paper més directe en aquesta història. Vull recordar a la Sra. Teresa, la mestra que em va ensenyar a llegir, escriure i les regles bàsiques de càlcul elemental, en un temps en que tot era més senzill que ara i a prou penes hi havia gradació de cursos dins les aules d'educació infantil.

També vull agrair als meus pares l'oportunitat que em van donar d'aprendre. UNA oportunitat que ells, per les circumstàncies del moment, no van poder disposar, però que van saber-nos donar, a mi i als meus germans. Gràcies per la vostra determinació, treball i sofriment. Segurament que per vatros sóc mestre, per què entenc de primera mà la funció que els docents tenim assignada. Per damunt de notes i altres artificis, eduquem i fem de guies.

A Begoña per la confiança i el suport que m'ha donat durant tota l'etapa de projecció, investigació i elaboració del treball. Em sento afalagat de comptar amb la seva amistat i consell. Sempre ha sabut trobar el moment per estar al meu costat, resolent els meus dubtes i aconsellar-me de la millor manera.

En un moment en el que els referents que tenim, dins el món educatiu, estan canviant ràpidament, resulta encoratjador saber, conèixer i tenir l'oportunitat de col·laborar amb persones que es troben amb sintonia amb aquests canvis. Jordi és un d'ells. Gràcies per sorprendre'm amb els teus plantejaments i visió de l'escenari educatiu. I sobretot, gràcies per la confiança dipositada en la meva persona.

A Luis, per l'ajuda que m'ha donat en la supervisió i assessorament d'aquest treball. La seva aportació, des de la vessant universitària, en l'estructuració del treball i els aspectes organitzatius, ha resultat fonamental. Gràcies també per la teva voluntat de servei i per estar disponible sempre que t'he necessitat.

Moltes gràcies també a Luis i Ricard, per la complicitat i els consells que m'heu donat. L'experiència és un grau, això diuen, i en aquest cas, tots els graus són vostres. Els dinars de treball, han estat una de les millors experiències dins d'aquest any d'investigació. Un bon dinar, amb un bon vi, uns bons amics i un bon tema de conversa, pràcticament és insuperable.

També vull expressar la meva gratitud a Xavi i Xavi. Al primer per regalar-me el seu saber fer i mostrar-me quin és l'autèntic esperit hacker. M'hagués agradat molt poder compartir projectes de treball plegats, però encara que ara no ha pogut ser, segur que més endavant ens retrobarem. Al segon per ser com és, fresc, sincer, espontani, treballador, innovador, ... però sobretot, un amic. Un mestre del que tots hem d'aprendre molt. Jo ho he intentat, però encara em queden moltes lliçons per aprendre.

I el meu amic Marià. En qui recau una gran part de la responsabilitat i conceptualització d'aquest treball. Amb qui he recorregut milers i milers de quilòmetres, cercant respostes a preguntes no senzilles. Amb qui he dissertat, discutit, planificat, organitzat, orquestrat i assolit tantes i tantes coses. Amb qui hem renascut davant nosaltres mateixos com a docents. Ha estat un any formidable per moltes coses, però allò que ho ha fet millor que res ha estat poder comptar amb la seva companyia, capacitat de reflexió i agudesa, en tots i cadascun dels diversos embolics en els que ens hem atrevit a posar el nas. El destí ens portarà nous reptes, i sabem com superar-los.

Finalment, no puc deixar-me a Neus i Júlia. Sense el seu suport i companyia res podria fer. Elles són qui m'esperen quan treballo, qui m'enyoren quan no hi sóc, qui ploren quan jo ploro i qui riuen quan ric jo. Sé que tinc el vostre amor. També us estimo jo.

I el que vingui, després d'aquesta meva humil contribució, ben rebut serà, per què tot just aquest és l'inici del camí. Almenys així és com jo ho visc, aquí i ara. Un camí descobert a partir de les experiències i situacions viscudes durant la realització d'aquest treball. Un renaixement professional i vital, que m'encoratja a seguir endavant, a construir coneixement, a avançar en molts i molts aspectes, però sempre recordant que sobretot sóc un mestre. Només un mestre amb ganes d'aprendre, i de facilitar alternatives de futur a aquells aprenents que es va trobant pel camí de la vida. I d'això me'n sento orgullós.

Artur J. Tallada Cervera

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons. [Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada]
Llicenciat sota la Creative Commons Attribution Non-commercial Share Alike 3.0 License