Tirem els daus

Des de quan hi ha daus?

A les excavacions arqueològiques de l'antiga Mesopotàmia o de l'Egipte s'han trobat jocs en els que, per a realitzar moviments que depenguessin de l'atzar, com a l'actual parxís o al joc de l'oca, calia l'ús d'algun tipus de dau.

A la ciutat sumèria d'Ur es va trobar un joc (de fa uns 5000 anys) que feia servir uns daus tetraèdrics. En comptes de tenir punts o nombres a les seves cares, tenien alguns vèrtexs pintats. Es tiraven tres daus i les combinacions combinacions de vèrtexs pintats que quedaven a la part superior indicaven la jugada a fer.

Tauler, daus i fitxes	Daus (versió moderna)

*Pots veure les regles i jugar (en anglès) a*: http://www.mesopotamia.co.uk/tombs/challenge/cha_set.html

Un antic joc egipci força conegut és el Sènet (hi ha referències del 2650 a.n.e). En comptes de daus com els actuals es tiraven 4 bastonets plans per un costat (amb la cara pintada de color clar) i cilíndrics per l'altra (amb la cara de color fosc). D'una manera semblant al joc d'Ur les diferents combinacions de cares clares i fosques indicaven la jugada. Més tard es van fer servir una bastonets amb forma ortoèdrica que puntuaven d'1 a 4

Taulers de Sènet	Daus (versió moderna)

*Pots veure les regles i jugar (en castellà) a*: http://www.egiptologia.com/egiptomaniacos/senet/senet.htm

Els antics grecs i romans ja jugaven amb daus similars als que fem servir actualment. Sembla que el seu origen és també egipci o oriental. Els jocs de daus eren tan populars a l'antiga Roma que fins i tot l'emperador Claudi va escriure un llibre (que no ens ha arribat) titulat "Com guanyar als daus".
	Dels romans ve també l'ús del cubilet per tirar els daus. Un jugador hàbil amb els dits podia aconseguir bones puntuacions amb els daus. Els cubilets (amb certes irregularitats a dins) impedien aquests manipulacions.
Curiosament als països de cultura islàmica on es practiquen molts jocs sobre el tauler del jaquet (backgammon) s'acostuma a tirar amb les mans perquè es respecta aquesta habilitat dels jugadors. És el mateix respecte el que s'aplica als casinos de Las Vegas on també es tiren amb la mà.
Atzar fix (1989)	Els daus han entrat ja a la nostra vida quotidiana. Per una banda han esdevingut símbols de l'atzar. Per exemple, Einstein va escriure una carta a Max Born en la que li deia: "Vostè creu en un Deu que juga als daus, i jo en la llei i en l'ordre absoluts". El poeta Joan Brossa els va fer servir també a les seves obres per posar de manifest certes paradoxes.

També, en la nostra societat actual "del disseny" no s'han escapat d'entrar-hi com a objecte d'inspiració en objectes d'ús quotidià, amb més o menys gust, evidentment. No heu vist mai uns daus de felpa penjant del retrovisor d'un cotxe?

Com que paradoxes sempre hi ha d'haver, una original proposta de Joan Brossa, un dau esfèric, es va desvirtuar en un "objecte original" per una empresa que va fabricar uns daus esfèrics però que, per un sistema de contrapesos, funcionaven com un dau normal.

Poema objecte (1969)

La forma dels daus

El que en principi esperem d'un dau és que totes les cares tinguin la mateixa probabilitat de sortir (siguin equiprobables). Per aconseguir-ho totes les cares i arestes han de ser exactament iguals. Això ens porta directament als 5 políedres regulars. De tots ells el més idoni és el cub: no té un nombre ni massa gran ni massa petit de cares i rodola "amb dignitat". El tetràedre no rodola tan bé, l'octàedre no ho fa pràcticament i el dodecàedre i l'icosàedre ho fan massa (hauríem d'estar perseguint els daus per tota la taula).

Posant el cursor a sobre de cada figura les podràs girar

Cub (6 cares)	Dodecàedre (12 cares)	Icosàedre (20 cares)	Octàedre (8 cares)	Tetràedre (4 cares)

Actualment els altres daus no cúbics s'han posat de moda gràcies als jocs de rol

Tot i així la imaginació humana és prou potent per haver inventat daus equiprobables de moltes més cares, fins i tot de 100 cares. Podeu trobar exemples a

http://www.dicecollector.com/diceinfo_how_many_shapes.html