|
Índex
Tornar
Alberoni. Amistat
Alberoni. Enveja
Pamflet antirracista
Els dèbils mentals
Amor paralizado
El dilema del presoner
El mite de Sísif
El número PHI
La ciutat dels infants
La tortura
Dones: un negoci fabulós
La lengua de las mariposas
Té en el Sáhara
Política para Amador
Qüestionari Proust
Qüestionari de "silenci"
Techo para la noche
L'esclavitud a Grècia
El pot de vidre i el cafè
Pagina nueva 2
| |
| |
Enllaços |
LES DONES SÓN UN NEGOCI
FABULÓS.
Eulàlia Solé Romero
Diari de Barcelona, 2 Maig 1989
"Ja sabem que l'objectiu per excel·lència del sistema en què ens toca
viure és el negoci. Es negocia amb automòbils, formatges, pisos,
medicaments, calçotets, plaguicides... i dones. Nogensmenys, del negoci
basat en el comerç sexual femení sovint en desconeixem els balanços, a
causa del fet que es tracta d'un negoci oficialment clandestí. Malgrat
tot, ens en podem fer una idea si prenen com a parangó un bordell
autoritzat i famós.
A l'Estat nordamericà de Nevada, el bordell més cèlebre, legal des de
l'any 1971, ha llançat a la borsa accions per més de 28 milions de
dòlars. Sí, uns 3.220 milions de pessetes és el que ha generat un negoci
muntat fa trenta anys i basat en l'ús del cos femení com a eina de
treball. Si tenim en compte que la facturació de l'esmentat bordell és
de 644 milions de pessetes anuals i els beneficis de 105 milions, cal
reconèixer que la matèria primera dona proporciona uns rèdits almenys
tan elevats com els hidrocarburs. Encara que en aquest paral·lelisme
sobresurt una diferència essencial: la que hi ha entre el món inanimat i
els éssers vius.
Emperò, ja ve d'antic que la condició humana de les dones sigui
oblidada, sobretot en el camp de la prostitució. La sexualitat femenina
ha estat utilitzada des del principi de la història com un mitjà de
producció, i els seus empresaris han presentat, i presenten, diverses
facetes, tantes com tipus de negoci. Amos afables contractant la figura
femenina per un anunci, o mercaders brutals venent dones per catàleg.
Sí, a la desenvolupada Suècia, un grup de polítiques de diversos partits
ha denunciat l'afer al ministre de Justícia. Per 140.000 pessetes un
home pot encarregar per correu una filipina o tailandesa menor de vint
anys, prèviament escollida segons catàleg en el ben entès que si no en
queda satisfet podrà retornar la mercaderia. Fa dos anys es calculava
que les importades eren més de 8.000 noies.
Encara que els tribunals suecs facin justícia, només s'haurà estroncat
una part insignificant dels incalculables negocis a costa de les dones.
A les mateixes Filipines, la indústria de la hospitalitat continuarà
ocupant quasi mig milió de dones. Només a Manila hi ha 100.000
prostitutes, una cinquena part de les quals són nenes, fins i tot de sis
anys.
Esgarrifós, oi? Esgarrifa pensar en els empresaris, però també en els
clients. Sembla que al Tercer Món qualsevol cosa esdevé possible,
sobretot quan el Jornal do Brasil diu que són prop de dos milions les
nenes brasileres d'entre deu i quinze anys que es dediquen a la
prostitució.
I a l'Estat espanyol, què passa? No, aquí no resulta fàcil trobar
estadístiques referents a menors. Les enquestes solen parlar d'adultes,
però ensems parlen de la degradació en què es mouen la gran majoria de
les 400.000 dones que fan de prostitutes. No es tracta d'una proporció
petita si considerem que la renda per càpita és bastant més alta que la
de pasos com el Brasil, les Filipines o Tailàndia.
Esmentem un índex econòmic ja que d'això es tracta, de fer diners. Quan
els proxenetes i els macarres actuen ho fan per diners. I les
prostitutes treballen per guanyar diners. A Barcelona hi ha mil dones
que "fan el carrer" perquè no poden fer altra cosa, perquè la seva força
de treball només és comprada en aquest aspecte. Potser algú és tan cínic
per afirmar que elles han triat lliurement la seva professió? Unes
professionals tan insatisfetes que es droguen en un 50%, que desconeixen
el plaer sexual en un 78% i que enxampen malalties venèries en un 54%.
Vet aquí un negoci dels més bruts, però també dels més productius. Per
això algunes ments cavil·len per a rentar-li la cara. A casa nostra algú
remou el projecte de legalitzar els meublés de la Ciutat Vella, on
sembla que funcionen 42 establiments dedicats al comerç sexual. Es veu
que obligar els locals a penjar un rètol amb el nom, la identificació de
l'amo, la capacitat i l'horari ja constituiria una avantatge per les
dones que hi treballen.
Actualment només un 5% de les prostitutes ho fan per vocació. Potser amb
aquestes mesures s'aconseguiria que la motivació augmentés. Punt que no
deixa de ser important per a tranquil·litzar la consciència dels
empresaris tant com la dels usuaris. El 60% d'aquests són homes casats,
és a dir, amants de l'ordre i les formes.
Fins i tot es comença a mirar amb bons ulls això de legalitzar les putes
i dotar-les de Seguretat Social i dret a la jubilació. Tanmateix, un
avenç social com aquest comportaria que en llur carnet d'identitat hi
constés la seva professió: prostituta. La qual cosa seria verament
discriminatòria, ja que el reconeixement oficial no implica per se un
reconeixement social ni un estatus millor.
Ben mirat, es tractaria només de netejar la façana del femer. No
d'acabar amb la infàmia, sinó d'embolcallar-la amb cel·lofana. Però
aquesta és transparent, i en el cas de la prostitució s'hi
transparentarien la marginació, l'avarícia dels negociants i la lascívia
d'alguns homes que es creuen que són els reis de la Creació.
A les prostitutes, i a les noies que estan a punt de convertir-s'hi,
se'ls ha de donar l'oportunitat de trobar feina. Mentre el fracàs
escolar i les xifres d'atur siguin tan alts, moltes dones es veuen
abocades a vendre's sexualment, i legalitzar aquest comerç equivaldria a
legitimar les desigualtats. El mínim que es pot demanar a un sistema
injust és que proporcioni un salari social a tots els que es veuen
privats d'accedir a les cotes mínimes d'integració.
Legisleu per a les dones sense feina un subsidi d'atur, el dret a la
medicina pública i a una pensió quan siguin velles. Ja que els llocs de
treball són restringits, almenys no les feu prostitutes, ni les
etiqueteu en un carnet, si us plau. |
|
|