1. Objectius de la matèria Història de la Filosofia

Tots els alumnes de 2n de Batxillerat han de cursat l'assignatura Història de la Filosofia,matèria que es centra en l'estudi de qüestions bàsiques d'ordre filosòfic i d’ordre científic formulades des del món antic fins avui. Cal, doncs, que els alumnes:

a) descobreixin les constants preguntes plantejades, tot obrint nous horitzons,

b) analitzin algunes de les respostes donades i les raons que les justifiquen,

c) desenvolupin habilitats intel·lectuals tot avaluant preguntes i respostes,

d) i assagin la formulació argumentada de punts de vista personals.

2. Observacions preliminars

• Conveniència de la matèria.L’assignatura, realitzada adequadament, permet adquirir una visió integrada, estructura i sintètica de diferents coneixements obtinguts per la humanitat. És convenient poder constatar, abans d’estudis d’especialització, que tots els coneixements estan relacionats.
  
  
• Interdisciplinarietat. Quasi tots els filòsofs clàssics són pensadors interdisciplinaris; ens mostren com el que anomenem Filosofia està vinculat amb totes les altres esferes del coneixement i sovint d’elles parteix.
  
  
• Societat i Filosofia. Cap pensament viu és independent de la seva època; això vol dir que només entendrem bé un pensament clàssic si soms coneixedors dels trets claus de l’època en que s’ha formulat.
  
  
• Superació contant. La Història de la Ciència és la història d’uns avenços progressius; la Història de la Filosofia és la història dels esforços per comprendre o interpretar la realitat. Aquestes esforços, que poden semblar contradictoris, són més aviat superacions; de la mateixa manera que es superen les èpoques, es superen les interpretacions de la realitat.

3. Què a Filòpolis?

A www.filopolis.net pots trobar-hi força suport per treure profit de l’assignatura Història de la Filosofia de 2n de Batxillerat.

a) Els continguts estan estructurats simulant els diferents espais d’una polis. Això vol dir que pots trobar suports en diferents seccions: al Barri Antic de filòsofs; al Barri nou de filòsofs , amb filòsofs moderns i contemporanis; al Taller de conceptes, on podràs practicar; Àgors de debats; i altres.
b) Pot ser d’utilitat accedir al Mapa de continguts, subapartat Història de la Filosofia. Obtindràs una panoràmica ordenada cronològicament.
c) Si accedeixes a la secció Port de Webs, apartat Història de la Filosofia, podràs navegar vers altres portals o webs a la recerca de continguts.

4. Continguts temàtics

Podem dividir la Història de la Filosofia en tres o quatre blocs temàtics. Tres si agrupen en un la Filosofia antiga i medieval. A grans trets, aquestes són les corrents de pensaments i alguns dels seus protagonistes.

1. Filosofia antiga i medieval (3000 aC – segle XIV)

 1. L’albada del pensament. Albors del pensament a Orient. El pas del mite al logos. Primera explicació racional de la natura: els Presocràtics. Els afers humans; la democràcia i els Sofistes. Sòcrates: mètode, ètica.

2. L’Idealisme platònic. Atenes i Esparta. Plató: el món de les idees i el món de les coses. Com accedim al coneixement. Antropologia i ètica. L’Estat utòpic o ideal: els millors.

3. El Realisme aristotèlic. Aristòtil, deixeble de Plató. Més enllà de la Física: Metafísica. Cosmologia i Teologia. Coneixement i lògica. Antropologia i ètica. L’organització política.

4. El pensament hel·lenístic. Arrels de la filosofia hel·lenística. La desfeta de la polis. L’hel·lenisme filosòfic: Epicur; estoics; escèptics. L’hel·lenisme científic: Euclides, Arquimedes, Aristarc, ...

5. Confluència filosofia i religió. Hel·lenització cultural de Roma; intents de conciliació. El pensament cristià. Agustí d’Hipona: raó i fe; cristianització de Plató.

6. Edat Mitjana: un mil·lenni multicultural. Problemàtica dominant. L’Islam, una nova civilització. L’esplendor medieval. L’argument ontològic d’Anselm de Canterbury. Tomàs d’Aquino: cristianització d’Aristòtil; existència de Déu; ètica. Ramon Llull. Crisi de segle XIV: Guillem d’Occam.

2. Filosofia moderna (Segle XV- segle XVIII)

 7. Renaixement i Revolució Científica. L’humanisme. Un nou pensament. Retorn a diferents orígens. Bruno. Montaigne.Maquiavel. Utopies. Luter. Bacon. Revolució científica: Copèrnic, Kepler, Galilei.

8. El Racionalisme. Descartes. La Filosofia Moderna, reacció a una crisi. Descartes: el mètode; el dubte i la primera veritat. Les tres substàncies cartesianes. Mecanicisme. Pascal. Spinoza. Leibniz.

9. L’Empirisme. Hume. Característiques de l’empirisme. Teoria política: Hobbes, Locke. Epistemologia: Locke. Berkeley. Hume, culminació de l’empirisme. El coneixement. La causalitat. Crítica metafísica. Emotivisme.

10. La Il·lustració. Segle de les Llums; grans temes de la Il·lustració. Newton i la física moderna; ciències del XVIII. Montesquieu, Voltaire. Rousseau: home natural i civilitzat, contracte i educació. Wollstonecraft, ...

11. La força emancipadora de la raó. Kant. Kant, en l’Estat prussià. L’ús teòric de la raó: el coneixement; possibilitats ciència i metafísica. L’ús pràctic de la raó: l’ètica formal; imperatius categòrics. Postulats de la raó. El sentiment.

12. L’Idealisme romàntic. Revolució i restauració. Trets del Romanticisme. L’idealisme. Hegel: superació i dialèctica.

 3. Filosofia contemporània (Segle XIX, XX, XXI)

13. La filosofia política. Utilitarisme i marxisme. Les revolucions liberals. L’evolucionisme. Positivisme. Utilitarisme: Bentham, Stuart Mill. Marx i Engels. Fonts del marxisme. Materialisme. Denúncia social. Socialisme i comunisme.

14. El vitalisme. Nietzsche. Actituds de denúncia i sospita. Schopenhauer. Nietzsche: afirmació de la vida. Quatre grans temes. Transmutació dels valors. Ortega y Gasset.

15. Psicoanàlisi i Existencialisme. Freud. El món en guerres; els totalitarismes. Freud: una visió de les profunditats. Crítica cultura. La resposta existencialista: conceptes bàsics. Heidegger. Sartre. Beauvoir. Camus. Hannah Arendt. Zambrano.

16. La preocupació analítica pel llenguatge. Interès pel llenguatge lògic: Russell. El primer Wittgenstein. El Cercle de Viena. El segon Wittgenstein.

17. Filosofia de la ciència. Popper. Ciència i societat. Popper, l’error és fecund. Epistemologia de Popper. La societat oberta. L’epistemologia posterior: Kuhn, Lakatos, Feyerabend.

18. La Filosofia, avui. Modernitat i postmodernitat. Globalització i multiculturalitat. La tecnologia. Hermenèutica: Gadamer. Estructuralisme: Lévi-Strauss, Foucault. Escola de Frankfurt; Habermas.