| 3>PRACTIQUEM | |||
|
3 > PRACTIQUEM > INTRODUCCIÓ A LA PRÀCTICA |
Recull d’exercicis de ioga a l’aula. Consideracions prèvies.
Els exercicis que proposem:
- estan adreçats a l’alumnat de secundària obligatòria i postobligatòria;
-
són susceptibles de ser aplicats a l’hora de començar, durant o al final de l'ensenyament/aprenentatge de qualsevol matèria;
- el professorat no requereix cap formació especial. No obstant, és convenient practicar prèviament l’exercici per poder-lo transmetre amb naturalitat;
- la realització de l’exercici ha de durar entre 5’-10’. Només en algun moment especial, com per exemple a l’hora de tutoria en el que es volgués fer un treball més profund, podria arribar a durar més estona;
- la majoria dels exercicis es poden fer asseguts/udes o dempeus, en o al costat de la taula i la cadira. No és necessari modificar la disposició de l’aula. Tan sols en algun exercici de grup es proposa la posició en cercle i/o la seva realització en un espai ampli;
- en cadascun dels exercicis s’indiquen els efectes que produeix i el moment favorable per portar-lo a terme;
- el més important és treballar la “presència”. Cal insistir que el treball consisteix més en aixecar un sol dit en plena consciència, que en fer un exercici complex de torsió o respiració pensant en qualsevol altra cosa.
Professorat: Aspectes a tenir en compte en el desenvolupament de cada exercici :
- començar sempre treballant el pol terra;
- utilitzar un llenguatge entenedor, adaptant-lo a les característiques de cada grup;
- recordar sempre la posició correcta, segons si estan dempeus o asseguts/udes;
- recordar que cal respirar pel nas, boca tancada;
- fer buidar l'aire, expirar, abans de començar la inspiració i l'exercici.
- els exercicis que requereixin repeticions, el nombre aconsellat és d’un mínim de 3 vegades i un màxim de 7;
- en alguns exercicis està indicat el nombre de vegades que cal fer-lo o el temps que cal mantenir una postura, tot i que són tan sols orientacions. És la persona que dirigeix la que ha de decidir quant temps o quantes vegades, en funció del grup, dels objectius, dels temps, de les necessitats etc.;
- limitar la concentració en un punt a un temps màxim d’un minut;
- motivar, proposant resultats immediats i/o interessants: per exemple, després d’haver mirat fixament un cercle vermell, tancar els ulls i veure que en la pantalla de dins el front apareix com per màgia un cercle...verd!;
- presentar els exercicis com un recurs personal de superació. Fer adonar que els exercicis ajuden a desenvolupar la memòria, la creativitat... és a dir són eines que afavoreixen l’aprenentatge;
- relacionar, en la mesura del possible l’exercici de ioga amb el treball i/o contingut que requereixi el moment o la matèria;
- entrenar l’alumnat perquè cadascun/una esdevingui autònom/a i aprengui a utilitzar la pròpia energia;
- tenir cura de no potenciar tan sols un aspecte dels exercicis, reduint, per exemple, el treball a un simple entrenament corporal. Recordem que el ioga intenta aconseguir l’equilibri entre els plans corporal, emocional i intel·lectual. Cal tenir present la globalitat de l’impuls vital dels/de les joves per tal de conduir-lo al desenvolupament total;
- cal tenir en compte la morfologia de l'/de la alumne/a per tal de no forçar segons quines postures. Cal vetllar perquè les flexions siguin correctes i evitar d’accentuar la curvatura lumbar;
- variar els exercicis, per això cal disposar d’un bon ventall d’exercicis que permeti variar-los;
- la realització d’exercicis pot anar acompanyada de música adient;
- seguir una gradació progressiva dels exercicis de menys a més complexitat.
- fer dibuixar l’exercici. Ajuda a interioritzar els diferents passos. Tenir el propi recull permet practicar-los en altres moments de la vida. És pràctic acordar entre tots/totes la simbologia.
- Què fer si un/una alumne/a no vol fer l’exercici de ioga que es proposa:
Cal respectar l’alumne/a que no vol fer l’exercici, permetre que no el faci, pot estar observant o fent algun treball personal. L’única exigència és que no pertorbi el desenvolupament de l’activitat. És convenient parlar-ne en privat per aclarir dubtes o treure pors. A vegades només és una qüestió de temps.
- Esclatar de riure
És molt corrent que alguns/unes alumnes es posin a riure quan es proposen activitats d’aquest tipus. Cal reconduir la situació fent adonar que el riure és un excel·lent mitjà per relaxar les tensions. És una excel·lent ocasió per demostrar als/a les alumnes que després d’un lleuger temps d’apnea amb els pulmons plens sobrevé un riure reflex.
Apreciacions a transmetre a l’alumnat
- No forceu la vostra respiració, feu aquest exercici com si per vosaltres fos natural.
- Si teniu dificultats respiratòries no dubteu en aturar l’exercici i reprendre la respiració normal; cadascun/una ha de saber quan ha de parar perquè no se sent bé o li suposa massa esforç.
- Alentiu els vostres moviments al màxim, això alentirà la vostra respiració.
Recordem les següents definicions:
- Inspiració: els pulmons s’omplen d’aire, és a dir que l’aire entra en el vostre cos.
- Expiració: l’aire és expulsat dels pulmons, és a dir que l’aire surt del vostre cos.
- Retenció: l’aire és retingut o bé quan els pulmons són plens, és a dir després de la inspiració, o bé quan els pulmons són buits, és a dir després de l’expiració.
> EXERCICIS
El primer és un recull d’exercicis que anomenem “preparatoris” i que treballen les postures de base, la pràctica de les quals seria convenient de fer com a introducció a la realització d’exercicis més complexos.
Ell segon recull d’exercicis que proposem segueixen un recorregut que va des del més extern: material i físic al més subtil o interior de la persona. Segueixen el camí de creixement personal marcat per Patànjali i que porta l’ésser humà a assolir una plenitud física i mental. El treball de les potencialitats de cadascú/una es fa per etapes acuradament programades, que es representen en forma d’espiral:
Cal remarcar que encara que un exercici estigui classificat dins d’un graó de l’esmentada escala, sovint també treballa aspectes d’altres etapes de la mateixa. Així, podem trobar exercicis que beneficien diferents potencialitats i també de semblants en més d’un apartat.
La classificació és la següent i en cada punt es poden consultar els exercicis corresponents
- Yama: Conviure.
- Niyama: Eliminar toxines i pensaments negatius.
- Asana: Col·loquem-nos correctament.
- Pranayama: L’alè de la vida.
- Pratyahara: La relaxació, font d'energia.
- Dharana: Concentrem les nostres forces.
- Dhyana: Ampliem la consciència.
-
Samadhi: Arribar a la realitat de l’ésser profund.
Només proposem exercicis per als 6 primers graus, ja que el 7 i el 8 impliquen la vida interior de l’adult.
En tractar-se d’adolescents, és indispensable partir del treball amb el cos. La majoria dels adolescents no són capaços de fer exercicis de concentració mental sense haver passat per les etapes de presa de consciència del cos i de la respiració.
La primera etapa és la de prendre contacte amb el propi cos. La segona consisteix en connectar els diferents centres, els diferents pols i, en particular el pol-terra.
La pràctica del ioga a l’aula permet que l’alumnat pugui compensar, durant la sessió de classe, el treball intel·lectual amb postures que amb la intervenció del pol terra, els faci retornar al moment present.
Les tècniques emprades en primer terme per despertar el cos, tenen com a objectiu eliminar toxines i desbloquejar les zones on l’energia s’estanca i es bloqueja la circulació normal i fluïda per tot el nostre cos. En definitiva, l’objectiu és equilibrar la nostra energia.
Els exercicis de respiració són essencials per disminuir l’ansietat, ajuden a recentrar no només fisiològicament, sinó que també proporcionen un benestar producte de l’oxigenació de les diferents cèl·lules del cos.
Seguint aquest camí d’introspecció cap a dins d’un mateix i d'anar focalitzant l’atenció, el següent pas és la relaxació. En disminuir les tensions musculars la ment es calma i el cos està preparat per aprendre millor, en un estat de concentració. En aquestes condicions s’afavoreix l’atenció, la memòria i per tant la incorporació de nous coneixements. Partim de la base que el que passa a la nostra ment influeix en el nostre cos. Una bona actitud física, mental i emocional es manifesta amb un millor rendiment personal i, en definitiva, una millor qualitat de vida.
Un altre objectiu és el d’incidir en la complementarietat dels dos hemisferis cerebrals
El ioga treballa la polaritat dreta /esquerra, la qual cosa potencia l’harmonització.
L’aprenentatge és un procés que ha de desenvolupar-se amb alegria, bellesa i harmonia. |