UNA ESTRATÈGIA PER A L'APRENENTATGE  
   

3.2.4 > PRANAYAMA: L’ALÈ DE LA VIDA
Associem la respiració amb l’energia vital

 

El Prana, energia vital:

  1. Des de ben antic totes les civilitzacions han relacionat la respiració amb l’energia vital. En el ioga és anomenada Prana i correspon a:

Chi             en xinès
Ki               en japonès
Rouah        en hebreu
Pneuma     en grec
Anima       en llatí
Baraka      en àrab

  1. El prana  és ciutadà del cosmos, vehiculat per la respiració, no s’ha de confondre amb aquesta. És més subtil que el nucli d’un àtom.
  2. Els nostres pulmons ens posen en contacte amb energies molt fines que alimenten al mateix temps la nostra sang i la nostra psique.
  3. El prana no és exclusiu de la respiració. També es troba en el sabor dels aliments, en l’apreciació d’un bell paisatge, d’un perfum o d’un concert de Mozart. També resideix enmig d’un intercanvi  de bones paraules. Però sobretot, multiplica les forces dels qui  saben mantenir pensaments i imatges positives.

Una bona circulació de l’energia és fonamental per a la vida:

  1. La nostra vida depèn d’una bona circulació de l’energia.  Aquesta funciona igual que una bombeta, una pila o una bateria , té necessitat dels dos pols: el positiu i el negatiu. Segons els ioguis aquesta polarització es troba en tot el nostre cos, sobretot a nivell dels narius:  l’esquerre és negatiu i el dret és positiu; entre tots dos té lloc el joc de l’equilibri vital (veure funcionament dels nadis).
  2. La medecina coneix bé aquesta alternança a nivell del sistema nerviós.  Una disfunció neurovegetativa comporta tot tipus de trastorns en el nostre organisme. Per exemple si el sistema parasimpàtic domina massa, a l’alumne/a l’alumne/a li manca empenta. Si es dóna el contrari, és a dir que el sistema simpàtic està superactivat, la persona estarà nerviosa i tindrà una acceleració de les seves funcions vitals.

El ioga, mestre de la respiració:

  1. La respiració que treballem amb els exercicis de ioga és un mitjà per carregar bateries i ajudar a equilibrar l’alternança entre els dos pols, incidint directament en el nostre cervell. Prendre consciència d’ampliar-la  és un domini potencial que posseïm sobre els nostres òrgans.
  2. Una respiració correcta és un  factor molt important per al manteniment de la nostra salut.
  3. La respiració conscient és un bé per a la humanitat. Tothom hauria de tenir l’hàbit de fer unes quantes respiracions conscients diàriament.

 Respirar pel nas:

  1. Gairebé totes les respiracions del ioga es fan pel nas i no per la boca. Algunes tècniques de la psicologia occidental, com la bioenergètica  conviden a respirar per la boca a un ritme ràpid. Aquest procediment es justifica quan hom vol alliberar-se  d’emocions fortes rebutjades, sota la direcció d’un psicoterapeuta.
  2. El ioga utilitza la respiració bucal en comptades ocasions, quan es tracta de netejar els pulmons per mitjà de l’”HA” sonora típica del ioga tibetà.

Els motius pel quals  cal respirar pel nas són:

  1. La cavitat nasal tempera i purifica l’aire ambient abans d’entrar a la tràquea i als bronquis. Tothom coneix la incomoditat d’un nas tapat que ens obliga a tenir la boca oberta, provocant angines i bronquitis.
  2. La respiració pel nas exerceix un massatge sobre el cervell, mitjançant el sinus. Segons els ioguis existeix una relació entre el despertar de la intel·ligència i el pas de l’aire en el nas. Recordem que els infants que pateixen algun retard, solen respirar pel nas.
  3. La  respiració correcta és essencial per al benestar de la persona.
  4. La presa de consciència de la respiració en els nostres narius vivifica el nostre cervell..
  • Si algun/a alumne/a es queixa de no poder respirar pel nas durant tot un trimestre, cal avisar la família perquè el/la faci examinar per un/a especialista.

EXERCICIS:

3.2.4.1> Respiració conscient
3.2.4.2> Respiració completa
3.2.4.3> Respiració refrescant
3.2.4.4> La respiració alternada
3.2.4.5> La respiració alternada: el triangle i altres formes
3.2.4.6> El vol de l'àliga