Recorregut 1: L'interior del monestir

1- La Sala capitular:

Sala capitular: Mur est amb espitllera i murs laterals.

Lateral sud amb finestra de mig punt i nord sense obertures.

Aquest és el lloc on es reuneix la comunitat de monges des de que es va fundar monestir als vols de 1176, fa uns 830 anys.

Abans però en aquest lloc hi havia l'esglèsia de Santa Maria de Vallbona al voltant de la qual hi vivia un grup religioses i religiosos. El fundador i dirigent d'aquesta comunitat era Ramon eremita, eremita vol dir que havia escollit viure apartat dels pobles i ciutats, en una ermita situada en plena natura. Suposem que eren entre 5 i 10 religiosos i religioses que vivien en comunitat, per a formar-ne part havien de prometre: fidelitat, castedat i obediència.

El germans i germanes que en formaven part rebien les donacions de moltes persones que vivien en els pobles de les rodalies, especialment dels més rics, ells a canvi havien de resar per la salvació de les seves ànimes. Generalment rebien terres, però també podien rebre cada any una porció de blat, oli, farina o bé gallines i ous.

En el terra de la sala capitular hi varen ésser enterrades les primeres abadesses del monestir.

Làpides sepulcrals de les primeres abadesses en el terra de la sala capitular.

2- El claustre: la nau sud i est.

Nau sud del claustre

De la construcció del monestir

Fa uns 850 anys aquestes terres eren la frontera entres dos grans imperis, per una banda el dominat pels comtes cristians, el de l'Urgell i de Barcelona i per l'altra el dominat pels cabdills musulmans del Al-Àndalus. Les nombroses torres de guaita i castells emmurallats construïts pels cristians servien per vigilar els intents d'envair i saquejar dels musulmans, a Verdú per exemple encara n'hi ha una.

Els reis cristians amb el suport de l'Església varen anar guanyant terreny, i van conquerir la ciutat de Lleida i les terres dels voltants als musulmans. Uns anys després Catalunya va tenir el seu primer rei, Alfons I, aquest rei i principalment la seva esposa Sanxa és van interessar per la comunitat de religioses i religiosos que vivien a Vallbona, va ser especialment la reina Sanxa la que va voler convertir la primitiva comunitat en el primer un monestir cistercenc femení de Catalunya i Aragó, és per aquest motiu rep el nom de reial monestir.

Berenguera de Cervera hi va tenir un paper molt important en la fundació del monestir i és possible que els reis s'hi interessessin gràcies a ella. Berenguera era una dama noble originària de la casa d'Anglesola i casada amb el senyor de Cervera, s'havia quedat viuda molt jove essent senyora d'incomptables propietats, entre les que hi havia Verdú i Juneda.

Així doncs els reis i Berenguera estaven interessats en fundar-hi el monestir de monges cistercenques, però el lloc pertanyia a la primitiva comunitat dirigida per Ramon eremita, aquest en el seu testament els hi donà permís per fer ho, però hi va posar una condició que la comunitat de monges no podia moure's de l'església de Santa Maria de Vallbona.

És per aquest motiu que l'arquitecte que va dissenyar el monestir és va veure obligat a fer un seguit de modificacions del pla que servia de model per a tots els monestirs cistercencs i va convertir la primitiva església de Santa Maria en la sala capitular, el lloc de reunió de les monges, allí on es prenen els acords.

A : Església D: Sala capitular G: Dormitori H: Calefactor I i K: Menjadors J: Cuina M: Celler

Pla general dels monestirs cistercencs

Pla del monestir de Vallbona

Els monestirs cistercencs es situaven en plena natura apartats dels pobles i ciutats. En els capitells no s'hi podien representar figures humanes o animals, només motius vegetals, d'aquesta manera es volia evitar que les monges o mongos es distraguesin de les seves pregàries i de les lectures de la Bíblia. A més a més els monestirs que formaven part de l'ordre del Cister volien evitar el luxe i l'execiva decoració, són edificis austers on s'exhibeixen les parets nues.

A Vallbona les obres devien començar per l'ala sud del claustre, la més austera, en els capitells no hi ha decoració. L'ala sud del claustre comunicava amb les dependències bàsiques per a la comunitat: la cuina, el menjador i el calefactor, el lloc on s'escalfaven.

Ala est del claustre

Les obres varen continuar per l'ala est on hi havia el dormitori de les monges. Aquí els capitells estan decorats amb motius vegetals i en les arcades hi ha un forat anomenat òcul, per on entra la llum.

3- La Mare de Déu del Claustre

Representa la mare de Déu asseguda en un tro reial, en el que hi ha dos caps de lleó. A la falda hi té el seu fill Jesús, el fill de Déu amb una mà fa el símbol de victòria mentre amb l'altra hi té la Bíblia. Estan representats com a majestats victorioses del cel. En l'època romànica les imatges de la Mare de Déu sempre seguien aquest model majestàtic, és molt possible que aquesta fos la imatge que es venerava quan és va construir el monestir fa una 850 anys, en l'època romànica, o, encara més, que pertanyés a l'originària església de Santa Maria que hi havia en aquest lloc on es reunien els religiosos i religioses representats per Ramon eremita.

4- El gòtic: l'ala nord del claustre, la porta de la sala capitular i el campanar de la nau.

Ala nord del claustre

Fa uns 700 anys, 150 anys després de que s'iniciaren les obres del monestir amb estil romànic, les modes, les maneres de viure i d'entendre la vida i la religió havien canviat, havia començat el que s'anomena l'època del gòtic.

Mentre en els inicis del Cister s'havia evitat la decoració i s'havia dissenyat una arquitectura que invitava al recolliment i aïllament del món exterior; el gòtic representa l'obertura a la llum de l'exteriror, observeu els grans finestrals apuntats de la nau nord del claustre per on hi entra gran quantitat de llum. En aquesta època es mostren fascinats per la bellesa de les formes, observeu els calats de pedra que decoren els finestrals del claustre i la porta de la sala capitular.

Claustre: nau est i nord. Campanar de la nau de l'església. Cimbori del creuer.

Aneu al mig del pati del claustre i observeu com s'enlaira el bell el campanar gòtic.

En l'època del gòtic s'utilitzen els arcs apuntats, en forma de triangle, mentre en el romànic els arcs són de mig punt, en forma de mig cercle.

4- L'església

Anem al cor de l'església on hi ha la mare de Déu del cor també d'estil gòtic. La Mare de Déu sosté al seu fill amb el braç dret, fent un lleuger moviment de maluc per poder-lo sostenir amb més facilitat, com qualsevol mare. En canvi la mare de Déu romànica es representada com a majestat tot poderosa. Adonem-nos del canvi que hi ha hagut en la manera de representar les divinitats.

L'església és d'estil romànic. Es va començar per la zona on hi ha l'altar i es va acabar abans de que hi fos col·locat el sarcòfag de la reina Violant d'Hongria, esposa de Jaume I el conqueridor, uns 70 anys després. La reina va decidir que el seu cos fos dipositat en un sarcòfag sense cap mena de decoració, amb les parets nues igual que la resta de les parets del monestir, l'escut que hi ha pintat i l'inscripció són posteriors.

En la zona del creuer mireu amunt on hi ha el bonic cimbori amb finestrals i vidrieres. El cimbori és una construcció més elevada que la resta, situada damunt del creuer de l'església, la seva funció és la d'il·luminar aquesta zona a través de la llum que passa a través de les finestres. Normalment té una forma poligonal, el de Vallbona té forma d'octògon. Aquest cimbori és un exemple de romànic de transició, és a dir que està a mig camí entre el romànic i el gòtic, fixeu-vos com els finestrals són lleugerament apuntats i amb la forma de trèvol de la seva part superior, introduint doncs la decoració en l'arquitectura cistercenca.

Cimbori del creuer

Recorregut 2: L'exterior de l'església, des de la plaça.

1- Des de la capçalera

Capçalera de l'església, capella esquerra i mur del santuari

Braç esquerre del creuer. Cimbori. Torre de l'escala de caragol

De la primitiva església de Santa Maria de Vallbona

L'església del monestir, és va començar a construir fa uns 850 anys, però amb anterioritat en aquest lloc hi havia hagut una església més petita, la de Santa Maria de Vallbona, on hi vivia un petit grup de religioses i religiosos representats per Ramon eremita, eremita vol dir que havia decidit viure apartat dels pobles i ciutats, en una ermita situada en plena natura. Suposem que a Vallbona hi vivia entre 5 i 10 persones en comunitat, per formar-ne part havien de prometre:

Fidelitat: s'havien d'ajudar mútuament.

Castedat: no podien tenir relacions amoroses, no es podien casar ni tenir fills.

I obediència: havien de seguir les normes que decidia la comunitat.

El germans i germanes que en formaven part rebien les donacions de moltes persones que vivien en els pobles de les rodalies, especialment dels més rics, ells a canvi havien de resar per la salvació de les seves ànimes. Generalment els hi donaven terres, però també es podien comprometre a donar-los hi cada any una porció de blat, oli,, farina o bé gallines.

De la construcció del monestir

Fa uns 850 anys aquestes terres eren la frontera entres dos grans imperis, per una banda el dominat pels reis cristians i per l'altra el dominat pels califes i emirs musulmans. Les nombroses torres de defensa i castells en són testimoni, a Verdú per exemple encara n'hi ha una.

Els reis cristians amb el suport de l'Església varen anar guanyant terreny, i van conquerir la ciutat de Lleida i les terres dels voltants als musulmans.

Uns anys després Catalunya va tenir el seu primer rei, Alfons I, aquest rei i principalment la seva esposa Sanxa és van interessar per una comunitat de religioses i religiosos que vivien a Vallbona. Va ser especialment la reina Sanxa la que va voler convertir la primitiva comunitat en el primer un monestir cistercenc femení de la corona de Catalunya i Aragó, és per aquest motiu rep el nom de reial monestir.

Berenguera de Cervera hi va tenir un paper molt important en la fundació del monestir i és possible que els reis s'hi interessessin gràcies a ella. Berenguera era una dama noble originària de la casa d'Anglesola i casada amb el senyor de Cervera, s'havia quedat viuda molt jove essent senyora d'incomptables propietats entre les que hi havia Verdú i Juneda.

Els reis i Berenguera estaven interessats en fundar un monestir de monges cistercenques, però Ramon eremita, era el representant i fundador de la comunitat, a més el lloc de Vallbona els hi pertanyia, així què va haver de donar permís perquè l'església de Santa Maria es convertís en un monestir cistercenc, i així ho va fer en el seu testament, només hi va posar una condició, que la comunitat de monges no podia moure's de l'església de Santa Maria de Vallbona.

És per aquest motiu que l'arquitecte que va dissenyar el monestir fa uns 850 anys és va veure obligat a fer un seguit de modificacions del pla que servia de model per a tots els monestirs cistercencs, així és que va convertir la primitiva església de Santa Maria en la sala capitular del monestir, el lloc de reunió de les monges, on es prenen els acords.

A : Església D: Sala capitular G: Dormitori H: Calefactor I i K: Menjadors J: Cuina M: Celler

Pla general dels monestirs cistercencs

Pla del monestir de Vallbona

Els monestirs cistercencs es situaven en plena natura apartats dels pobles i ciutats. El poble de Vallbona és va construir uns 350 anys més tard, quan una llei va prohibir que els monestirs de monges estesin en llocs aïllats.

En els primers monestirs cistercencs gairebé no hi havia decoració i les finestres eren més aviat petites. Les monges i els monjos cistercencs creuen que viure aïllats del món exterior, de forma austera, es a dir sense luxes, juntament amb les pregàries i càntics els apropa a Déu.

Les monges havien i han de prometre pobresa, castedtat i obediència.

La vida en el monestir estava i està molt regulada, especialment per les per les 7 pregàries diàries que fan conjuntament a l'església.

I finalment les monges també treballen, ja que l'ordre del cister així ho diu "ora et labora" resar i treballar. Les que hi viuen ara composen partitures amb l'ordinador, fan estampes i recordatoris o peces de ceràmica.

2- Des del portal exterior

Porta monumental

Timpà de la porta monumental

Aquesta és la porta que comunica l'església amb l'exterior del monestir.

Els arcs d'aquest portal tenen forma de mig cercle la qual cosa ens indica que es d'estil romànic. Les figures que hi han representades són la mare de Déu asseguda en el tro celestial amb el seu fill, el fill de Déu, sobre el genoll dret. A banda hi banda i ha un àngel tirant encens, fum perfumat, els àngels ens indiquen que estan en el cel. La Mare de Déu es representada com una reina, la reina del cel, quasi totes les Mare de Déus romàniques estan representades d'aquesta manera majestàtica, com a majestats.

La funció del timpà seria el recordar que l'església i el monestir de Vallbona està dedicada a Santa Maria.

En la portalada hi han petites columnes amb capitells decorats amb motius florals. En l'època romànica era usual que en els capitells s'hi representessin figures humanes, animals i monstres. Generalment els capitells eren com un còmic, on s'explicaven històries, les figures eren esculpides en la pedra. Però els monestirs cistercencs van preferir l'austeritat, només uns simples motius florals, d'aquesta manera s'evitava que es distraguessin de les seves meditacions i pregàries.

La tradició romànica la podem veure en els caps d'animals i monstres que hi ha en les pedres que sostenen els arquets que decoren la part superior de la portalada.

3- Els sarcòfags de la plaça i la porta del cementiri

Últim sarcòfag de la plaça de Miquela ça Sala. 1244

Penúltim sarcòfag de la plaça de Sibil·la de Guimerà. 1286

Com us hem dit el monestir es va començar a construir fa uns 850 anys, aquesta plaça n'era el seu cementiri fins fa només uns 200 anys. Les monges i les persones que vivien al monestir hi eren enterrades, les abadesses però s'enterraven dins del monestir.

Tots els cristians que podien volien ésser enterrats prop del monestir per a que les pregàries de les monges conduïssin les seves ànimes cap al cel, per aconseguir-ho havien de fer donacions al monestir.

Els enterraments són molt importants en totes les religions ja que sempre intenten explicar el que hi ha després de la mort.

La segona reina de Catalunya i Aragó, Violant d'Hongria casada amb Jaume I el conqueridor, el 1251 va decidir que el seu cos fos depositat en un sarcòfag al costat de l'altar de l'església. La reina va fer importants donacions al monestir per a que les monges preguessin cada dia per la seva ànima. Per altra banda Violant d'Hongria va voler que la seva tomba fos austera i senzilla, sense cap tipus de decoració, seguint la creença cistercenca de que la senzillesa apropa a Déu. Les pintures i inscripcions es van fer uns 600 anys més tard.

Sarcòfag de la reina Violant d'Hongria

Les donacions van ajudar a continuar les obres d'aquest edifici monumental. Gairebé totes les grans esglésies, catedrals i monestirs es van construir gràcies a aquest tipus de donacions.

Dins l'església, en la capella lateral dreta, també hi ha un sarcòfag on hi han representats un home i una dona en la pedra del sarcòfag. Són els esposos Torralba, ell es representat com un cavaller amb l'armadura de guerra i ella d'una manera molt semblant a com van vestides les monges encara avui en dia. Aquest matrimoni va viure fa uns 700 anys i havien de ser rics per poder pagar un sarcòfag tan treballat.

Sarcòfag dels Torralba en la capella lateral dreta de la capçalera.

Anem ara als sarcòfags que hi ha a la plaça, si ens fixem en el penúltim hi ha una inscripció on es diu que Sibil·la de Guimerà, casada amb Guerau Alamany, va morir l'any 1286. Les ales que hi ha dibuixades en un costat ens indiquen que pertanyia a la família dels Alemany, era el seu escut.

En el darrer hi diu que l'any 1244 hi fou traslladada Miquela de ça Sala. En el sarcòfag hi ha representat uns ponts la qual cosa faria referència al cognom Pons.

En aquell temps s’utilitzava el llatí per escriure però la gent parlava el català antic. El llatí era com l’anglès ara, la llengua que utilitzaven gairebé tots els països d’Europa per escriure, però no en sabia tothom, en realitat en sabia molt poca gent. Encara no existien escoles en els regnes cristians, només n’hi havia algunes Al-Àndalus, que era la part d'Espanya que estava sota el domini dels musulmans.

Les monges i els monjos sí que n’havien de saber perquè havien de llegir la bíblia. En aquella època doncs els monjos i les monges eren els que millor coneixien els llibres, cada monestir tenia la seva biblioteca i arxiu on hi guardaven els llibres i documents. Així doncs va resultar que es van convertir en els més cultes la societat medieval, molts reis i comtes eren educats en els monestirs.

4- Des del campanar gòtic

Nau i campanar de l'església

Les obres a l'església van durar uns 70 anys, durant aquest temps les modes varen anar canviant, ho podeu veure sobretot en les finestres que hi ha a la part superior de la nau de l'església que ja no tenen forma de mitja circumferencia com les finestres de la capçalera, que és per on per on es van iniciar les obres, sinó que són arcs apuntats, en forma de triangle, a més a més els finestrals són bastant més grans.

Fixeu-vos ara com s'enlaira el bell el campanar gòtic que hi ha al damunt de la nau, amb multitud d'elements decoratius amb uns finestrals encara més grans que els de la nau de l'església. Aquest campanar es va construir quan ja feia uns 60 anys que s'havia acabat l'esglesia, llavors les modes, les maneres de viure i d'entendre la vida i la religió havien canviat, havia començat el que s'anomena l'època del gòtic

Mentre en els inicis del Cister s'havia evitat la decoració i s'havia dissenyat una arquitectura que invitava al recolliment i aïllament del món exterior; el gòtic representa l'obertura a la llum de l'exterior. Observeu els grans finestrals apuntats del campanar per on hi entra gran quantitat de llum. En aquesta època ens mostren fascinats per la bellesa de les formes, observeu els calats de pedra que decoren els finestrals. En l'època del gòtic s'utilitzen els arcs apuntats, en forma de triangle, mentre en el romànic els arcs eren de mig punt, en forma de mig cercle.

L'època del gòtic va significar una autèntica revolució en l'arquitectura de Vallbona, les monges i arquitectes van voler transformar l'edifici romànic a la moda gòtica. Es va voler construir aquest enorme campanar damunt una taulada i parets laterals que no estaven preparades per a suportar l'enorme càrrega, es diu que aquesta es l'obra catalana més atrevida i arriscada de l'època medieval.

Fixeu-vos ara en la porta que comunicava la nau de l'església amb el cementiri, vegeu com en un principi tenia forma de mig cercle i com després l'arc de mig punt va ésser transformat en un d'apuntat.

.

Porta del cementiri i sarcòfags

El monestir és va acabar uns 300 anys després de la seva fundació. Són molts anys!! Però penseu que la construcció amb carreus tallats per les quatre cares suposava molta feina, la feina de picapedrer era molt laboriosa i cara; el transport des de les pedreres també era costós; un cop arribaven els carreus la feina de la seva col·locació havia d'ésser igualment difícil, imagineu-vos haver de pujar els carreus al campanar per exemple, utilitzant només l'energia humana i animal!

A més hi hem de sumar el treball dels escultors. Per altra banda els diners s'acabaven i les obres s'havien d'aturar.

Però realment van fer una feina molt ben feta, després de 730 anys de la fundació del monestir, les parets es mantenen fermes i ens han dut el testimoni dels nostres avantpassats, a més de la possibilitat de poder gaudir d'una obra bella.

El romànic va recuperar el treball amb carreus que s'havia perdut des de la caiguda de l'imperi romà, uns 600 anys abans, i varen tornar a construir edificis monumentals. Els edificis religiosos són els que millor s'han conservat, però també n'han quedat de no són religiosos, per exemple a Tàrrega, al carrer del Carme, queden les façanes de dues cases medievals, una d'estil romànic i l'altra, al seu davant mateix, d'estil gòtic.

Durant aquests 600 anys que es va deixar de construir edificis monumentals, als historiadors se'ns fa més difícil reconstruir el passat.