Afavorint la interacció.

Pràcticament tot el món està d'acord en que les interaccions socials que s'estableixen en el procés d'ensenyament/aprenentatge, tant entre l'alumnat, com entre aquest i el professorat, juguen un paper clau en la construcció del coneixement. No obstant aquests dos tipus d'interaccions no es fomenten de la mateixa manera, ni amb la mateixa intensitat.

Normalment, es promouen sobre tot les interaccions alumne-professor. No és tan corrent que es fomentin, d'una forma explícita a l'aula, les interaccions entre els propis alumnes. Més bé succeeix el contrari. Només en comptades ocasiones els alumnes treballen en comú i l'aprenentatge es considera bàsicament una funció estrictament individual. No obstant això, s'ha demostrat que quan un alumne interacciona amb un altre per a explicar allò que ha après, a més a més de desenvolupar habilitats comunicatives, es veu obligat a organitzar les seves idees, afina el seu coneixement i és capaç de percebre les seves errades i buits. Aquests processos cognitius afavoreixen sens dubte el seu aprenentatge.

El treball cooperatiu és un terme genèric usat per referir-se a un grup de procediments d'ensenyament que parteixen de l'organització de la classe en petits grups on els alumnes treballen conjuntament de forma coordinada per tal de resoldre les tasques acadèmiques i aprofundir en el seu aprenentatge. Es tracta d'una forma d'organitzar l'aula i les tasques que s'hi realitzen de manera que els objectius dels components de cada grup estan estretament vinculats, cadascun d'ells només pot assolir els seus objectius si la resta aconsegueix assolir els seus.

Diferents models de gestió de l'aula.

Gestió centralitzada (Ensenyament centrat en el professor)		Estructura Cooperativa (Aprenentatge a partir del treball cooperatiu)
•  La major part de la feina se centra en activitats dirigides a tot el grup (explicacions, exemplificacions, ...) i en el treball individual (lectures, exercicis, ...).		•  El treball s'estructura en grups reduïts ( 3 a 5 alumnes) que, amb diferent grau d'autonomia, s'organitzen per resoldre individual i conjuntament les tasques que es proposen.
•  El treball en grup és esporàdic i acostuma a ser de curta durada, normalment per aplicar aprenentatges anteriors.		•  Es treballa en el context de grup. Les explicacions generals són puntuals, la interacció amb el docent es fa en el marc del grup de treball.
•  L'aprenentatge d'un individu és independent del de la resta d'alumnes, el dispositiu pedagògic s'orienta cap a l'aprenentatge individual		•  En una primera fase, segons l'organització de la feina, s'alterna el treball individual amb el col·lectiu, però sempre hi ha una fase de comunicació en la que es promou la interacció i l'aprenentatge a partir dels companys del grup.
•  La classe és fonamentalment magistral, se centra en l'activitat del professor que administra i controla contingut, tasques, espai i temps.		•  La classe depèn de l'activitat dels grups cooperatius, que poden arribar a prendre decisions sobre les tasques a realitzar, els recursos necessaris i la durada de la feina.

Interdependència positiva / Responsabilitat individual / Interacció cara a cara / Destreses socials / Consideracions / Estructures cooperatives / INICI