Estructures cooperatives

Les tècniques que promouen el treball cooperatiu permeten els estudiants actuar sobre el seu procés d’aprenentatge amb un grau superior d’implicació amb la matèria que estudien i amb els seus companys i companyes. Aquestes tècniques faciliten la implicació de tots els membres del grup de treball; aquest fet es contraposa amb altres estratègies tradicionals on un grup reduït d’alumnes acapara la participació.

Hi ha diverses formes d'organització de l'aula que responen al model de treball cooperatiu: són les anomenades estructures cooperatives.

En l 'estructura més comuna, els equips clàssics, els components del grup es reparteixen les diverses tasques seguint les instruccions del professor o d'acord amb el seu propi criteri, sempre en funció del grau d'autonomia amb que es treballi. Posteriorment aporten al grup el resultats de la seva feina individual, on aprenen un dels altres.
A partir d'aquesta estructura bàsica s'han dissenyat altres estructures cooperatives. Aquí en mostrarem dues:

- els equips d'investigació
- els equips d'experts.

Els Equips d'investigació («Group-Investigation») Exemple

Els Grups d'investigació constitueixen una tècnica molt semblant al que en el nostre entorn educatiu també es coneix com a mètode de projectes o treball per projectes.

Aquesta tècnica implica els següents passos:

1. Elecció i distribució dels subtemes.

A partir de la proposta del professor, o d'una feina que s'acaba de fer, els alumnes suggereixen o escullen subtemes específ ics dintre d'un tema o problema més ampli . És a dir, determinen —sempre que sigui possible— a partir de l'estudi de quins subtemes concrets aprofundiran el coneixement en el tema més ampli que el professor els proposa, a partir del currículum establert.

2. Planificació de l'estudi del subtema. Desenvolupament del pla.

E ls integrants de cada equip, amb participació o no del professor, planifiquen les metes concretes del seu subtema i els procediments que util itzaran per assolir-les, i es distribueixen les tasques a fer . Els alumnes de cada equip desenvolupen el pla concretat. El professor segueix de prop el progrés dels equips i els dona l'ajuda que li demanin.

3. Anàlisi i síntesi.

Els alumnes analitzen i valoren conjuntament la informació obtinguda per cadascun d'ells en el pas anterior i planifiquen com la resumiran i com la presentaran a la res­ ta de la classe d'una manera atractiva.

4. Presentació del treball.

Cada equip, o alguns membres de cada equip, presen­ ten a la resta dels companys de la classe el treball que han elaborat, els plant egen preguntes i responen les qüestions que els altres els plantegen a ells.

 

Els Equips d'experts, el trencaclosques («Jigsaw») Exemple

Una de les formes organitzatives que millor promouen la interacció és el treball a partir dels equips d'experts, la tècnica del Trencaclosques («Jigsaw»). El Trencaclosques intenta posar els alumnes en una situació d'interdependència extrema, tot creant les condicions necessàries perquè el treball de cada membre de l'equip sigui absolutament imprescindible per tal que la resta dels integrants pugui completar la seva tasca. En síntesi, consisteix en els següents passos:

1. Formació dels equips de treball i organització de la feina.

El grup classe es divideix en equips de base , heterogenis, de 4 o 5 membres cadascun. Normalment el nombre d'integrants està en funció de les parts en què s'ha dividit el tema a estudiar. C adascun dels integrants de l'equip es responsabilitza de l'estudi d'una part de la informació del tema que estan estudiant conjuntament tots els equips. Rep la informació corresponent, i no rep, en canvi, la que ha estat facilitada als altres per preparar el seu subtema.

2. Feina individual/Feina en grup

Cada membre de l'equip prepara la seva part a partir de la informació que li ha facilitat el professor o la que ell ha pogut buscar. Després compartirà les seves troballes amb altres companys quer han de fer la mateixa feina.

En alguns casos aquesta feina es fa directament en col·laboració amb els membres dels altres equips que han de treballar el mateix subtema i, per tant, es forma un equip d'experts , en el si del qual s'intercanvien la informació, resolen dubtes, aprofundeixen en el coneixement, fan esquemes o mapes conceptuals, etc.; és a dir, en el si del qual s'especialitzen, esdevenen experts en el seu subtema.

3. Feina en grup cooperatiu

Després cada un d'ells torna al seu equip de base i es responsabilitza d'explicar als altres la part que ell ha preparat al seu equip d'experts. D'aquesta ma­ nera tots es necessiten i es troben obligats a cooperar, perquè cada un té només una part de la informació total, una peça del «trencaclosques» i els companys d'equip tenen les altres peces, totes imprescindibles per culminar amb èxit la tasca proposada: l'aprenentatge d'un tema objecte d'estudi prèviament fragmentat.

Afavorint la interacció / Interdependència positiva / Responsabilitat individual / Interacció cara a cara / Destreses socials / Consideracions / INICI