1. Enmig de societats que neguen cada cop més l'àmbit espiritual de la vida, que exalten una lògica ultra racionalista i materialista, l'ésser humà va perdent el Sentit. Viure es converteix en un fer i fer, aconseguir i aconseguir sense connexió amb una raó de fons que doni una motivació a la nostra tasca quotidiana.
2. Estem en un moment crucial en el desenvolupament de la consciència humana. Una cosa nova està emergint, se sent a l'aire, a la recerca de noves respostes, a l'interès pels temes del sentit de viure, a les crisis personals dels qui anhelen i intueixen un àmbit de plenitud, relacions de col·laboració, confiança, empatia, servei i creativitat com a base de les cultures.
3. L'Ànima humana està clamant i molts escolten i registren la crida, encara que aquesta aparegui en forma de crisi i insatisfacció, d'anhel d'alguna cosa que no se sap precisament què és, que ens diu que som més que aquests éssers que donen tota la seva energia per mantenir-se econòmicament, produir, consumir en un món que cada cop ens omple de més necessitats.
4. La creixent crisi de sentit és un dels aspectes que caracteritza els nostres temps. Ella és fruit de la maduració psicològica humana que intueix una dimensió més profunda que la de l'ego, la que assentem per milers i milers d'anys. La crisi es veu estimulada per la crispació psíquica incrementada a partir de la interconnexió mundial que generalitza i augmenta les pors i les neurosis. Por al canvi mediambiental, a no tenir fonts d'energia, a la inestabilitat econòmica, al terrorisme, la violència, als altres races o creences, al futur, al canvi, a la mort.
5. La humanitat emergent necessita una claredat que signifiqui la seva feina, que li doni una raó transcendent a viure. Anhelem entendre quin sentit tenen els nostres esforços quotidians, perquè el treball, el compromís afectiu, la maternitat o paternitat, perquè ocupar-se del benestar i la salut. Necessitem viure des d'una motivació que ens comprometi des de l'Ànima i alleugereixi el profund anhel que les coses signifiquin alguna cosa més que simplement ser portades pel corrent i que la nostra feina sigui el regal que fem a la vida, l'expressió del millor de nosaltres. Només quan ens veiem en el context major com a baules de la gran cadena evolutiva, com a gotes d'un Gran Corrent que es continua en nosaltres, només quan tinguem una consciència íntegra que donem la nostra vida als que vénen, aleshores ens connectarem amb un Sentit que ens impulsi a viure.
6. És radicalment diferent aixecar-se cada matí veient-se un mateix com una nota d'una gran Simfonia Kòsmica, que fer-ho sentint-se sol en una batalla per tirar endavant. El Gran Concert del Kosmos té una partitura i un Gran Sentit que les persones comencen a intuir quan es connecten amb la seva Ànima. La vida de l'ésser humà pren irradiació, plenitud, en la mesura que es pot saber i sentir canal vivent d'aquesta Voluntat Major que es desplega a l'univers; en la mesura que la seva espurna és una aportació a la manifestació del Tot i cada dia i cada acte poden inspirar-se a col·laborar i donar el millor de si. Això inevitablement converteix la vida en un gran desafiament per millorar la qualitat personal per fer una aportació més depurada al medi.
7. La nostra cultura i societat estan tan abocades al materialisme que arribem a ser esclaus de posseir o intentar posseir béns que ens donin estatus i seguretat. És així com un percentatge elevadíssim de la nostra atenció i energia és sacrificada a les possessions.
8. El nostre model sosté que som bàsicament egoistes, que el nostre objectiu primordial és la satisfacció personal i el del nostre petit nucli, que ens mouen coses com predominar sobre els altres, la competència, la imatge, els diners com a símbol de prestigi i poder, i la por de no accedir a cap d'aquestes coses. Segons això, som essencialment depredadors els uns dels altres i és en base a això que organitzem les nostres prioritats i construïm les raons del nostre existir.
9. Les teories econòmiques vigents, les relacions internacionals, les relacions humanes en general se sustenten en aquesta visió. Els sistemes d'educació no fan sinó emfatitzar aquesta mirada i intenten convèncer-nos que aquesta és una preparació per lluitar al camp de batalla que és el món. Així, per exemple, l'educació tradicional va dirigida a gestar persones amb èxit, en el concepte del nostre model.
10. Això, a qualsevol preu: el bloqueig de la curiositat, del descobriment, fins i tot la felicitat. La idea és sacrificar la infància perquè aquests nens arribin a tenir algun dia, una posició social, econòmica i professional de prestigi i allà si, suposadament, siguin feliços. El problema és que quan arribem a aquest punt, ja hem perdut la connexió amb el goig, amb la senzillesa, amb el nostre ésser. Som disciplinats i correctes, però només pensar una tarda dedicada al contacte intern ens pesa en la consciència. Ja no som capaços d'entretenir-nos amb nosaltres mateixos, de fer-nos calidesa, encant de viure.
11. Aquesta manera de veure i pensar està tan arrelada que no ho qüestionem i ens resignem a viure així com si aquesta fos una realitat absoluta, una presó de la qual no podem sortir. Hem creat estils de vida antihumans, en què la persona és concebuda al servei de xarxes econòmiques. Ens hem transformat en entitats merament productives, en serfs dels diners, en què les necessitats humanes de cos sa i vital, emoció i sentiments, pensar creatiu i Ànima, simplement no hi caben. Vals mentre produeixes i tens.
12. Encara que no podem negar que això forma part del desenvolupament sobre dimensionat de l'ego, no hi ha dubte que som molt més que el que hem arribat a manifestar fins ara i aquest “molt més” se sent ofegat en un estil de vida que ens impulsa a defensar el propi i estret territori a qualsevol cost.
13. Això ens genera una gran tensió. Sabem que ni l'estat del món ni la nostra vida respon als nostres anhels més profunds i encara que intentem fer canvis, ens adonem que, si bé tenim clares les coses intel·lectualment, les nostres pors, inseguretats, enveges no ens permeten fer passos significatius cap a un viure en la confiança i la col·laboració.
14. Una de les grans inquietuds en aquest moment té relació amb la necessitat d'una direcció esperançadora per a la humanitat i com sortir de l'atzucac en què estem ficats per construir aquest món que anhelem. Quin és el moment i cap a on dirigir-nos? On som, què hem aconseguit i quins són els nostres desafiaments futurs? Quin desenvolupament, aportació, transformació de la nostra vida personal és la que podria portar a un nou estat de coses?
15. Des del punt de vista de l'evolució de la consciència estem en un moment privilegiat. Hem aconseguit nivells d'autoconsciència que ens permeten veure la nostra pròpia alienació. No és que el món estigui pitjor que abans, és que som capaços de veure amb claredat quanta distància hi ha entre allò que pressentim com una Veritat més àmplia i la nostra vida concreta. Com un presoner que s'ha acomodat a viure darrere les reixes fins que un dia veu un camp verd, florit i sense limitacions on les persones riuen i comparteixen. Només aleshores, per contrast, jutja com de limitat, fosc i desencantat és el món que habita.
16. Necessitem un canvi de consciència, de visió, de pensament. Només si pensem en altres realitats les podrem gestar i el cor humà, esperonat pel dolor del món actual, ja està preparat per a la recerca i la trobada de noves realitats. Fins i tot la insistència en l'estil de vida i relacions vigents, el fet de seguir pensant en la guerra com a manera de resolució de conflictes o en les riqueses i possessions materials com a finalitat de la vida fan un favor al canvi, en generar més i més sense sentit i desesperança a les societats humanes. Així, curiosament, aquells que amb frenesí sostenen els valors i les pautes de l'estil de vida narcisista i excloent no fan sinó precipitar-ne la destrucció. La gran pregunta és quant més dolor haurem de suportar per estar disposats a revertir i fer un canvi de fons als valors i conceptes que afirmen aquesta manera de viure. Com més nens i joves amb depressió, com més pobles esqueixats per la guerra, com més desencís i sense sentit quotidià perquè estiguem disposats a deixar enrere les nostres acomodacions i plantejar-nos de fons una vida centrada en altres valors. Moltes persones pensen que només si som portats a vivències límit estarem disposats a canviar; que una crisi econòmica o ecològica mundial, per exemple, ens obligaria a centrar-nos en altres valors, a trobar vies de sortida diferents i creatives.
17. És complex i complicat ser “humà”. Estem «estiregassats» per forces tan diverses: instint animal, emocions, raons moltes d'elles inconscients i, alhora, la crida permanent de l'Ànima a despertar la nostra realitat espiritual. Som tants polsos desarmonitzats, cadascun intentant manifestar-se i són poques les ocasions en què experimentem estar alineats: ser Un, coherents, anar en un mateix sentit amb el cos, el sentiment, el pensament. És comú que ens sentim dividits, amb el cap en una dinàmica, el cos en una altra i en contradicció amb els nostres anhels profunds. Així és el nostre camí.
18. Per milions d'anys hem anat augmentant la consciència personal, la individualitat i ha arribat el moment d'entendre que aquesta individualitat està entramada, interconnectada, en relació profunda amb tot el que existeix. Ja no es tracta d'un jo fos amb els altres o amb la natura, sinó un jo que se sap a si mateix i que en claredat i llibertat opta per la interdependència havent transitat pels camins de la dependència i la independència.
19. Només quan l'Ànima, que és Consciència pura i serena, prengui el timó del nostre “jo”, la qual cosa constitueix la propera meta evolutiva de la humanitat, ens integrarem en plenitud.
20. En síntesi, som éssers espirituals intentant expressar la Llum de l'Ànima a l'acció diària. El propòsit de la vida és anar cap a una revelació més gran de la Llum de l'Ànima i l'Esperit a la Terra. D'això ens en donen testimoni molts éssers humans que anomenem guies, savis, mestres.
21. La tasca humana seria llavors, aclarir el soroll del petit ego per sintonitzar amb més fidelitat els impulsos del Tot. Els avançats d'una època són aquells les antenes mentals dels quals són més sensibles i es connecten abans amb aquestes tendències, constituint-se així en precursors, pioners i guies de la resta de la massa humana.
22. L'ésser humà en irradiar Ànima no només afecta amb el seu comportament la comunitat humana sinó que, transmutant-se, porta la matèria a un nivell irradiant de manifestació, accelerant l'àtom i per principis d'afinitat i correspondència dinamitzant i incitant la irradiació espiritual de tots els regnes. Aquesta és la sagrada missió de la humanitat cap al planeta: constituir-se en ponts entre el regne de l'Ànima i el de la matèria. Això és el que va treballar l'alquímia des de temps remots, entenent que la transmutació de la matèria passa per la transformació de l'ésser humà que amb la potència de la seva ment afecta la seva naturalesa més propera, el seu cos i, des d'allà, els regnes cel·lulars, vegetals i minerals. Així es concreta el principi de transformació personal per transformar el món.

Font: Patricia MAY URZÚA, De la cultura de l'ego a la cultura de l'ànima (extractes)

(*) Patricia May Urzúa és Antropòloga i Escriptora, s'ha dedicat a l'estudi, la pràctica i l'aprofundiment del coneixement de qui som, d'on venim i on anem, desenvolupant una línia de pensament que inclou l'antropologia espiritual, l'evolució de la consciència humana i les filosofies espirituals. És co-creadora de l'Escola de l'Ànima, espai des d'on guia i acompanya el procés de despertar espiritual conscient al món actual.

1. En medio de sociedades que niegan crecientemente el ámbito espiritual de la vida, que exaltan una lógica ultra racionalista y materialista, el ser humano va perdiendo el Sentido. Vivir se convierte en un hacer y hacer, lograr y lograr sin conexión con una razón de fondo que dé una motivación a nuestro quehacer cotidiano.
2. Estamos en un momento crucial en el desenvolvimiento de la conciencia humana. Algo nuevo está emergiendo, se siente en el aire, en la búsqueda de nuevas respuestas, en el interés por los temas del sentido de vivir, en las crisis personales de quienes anhelan e intuyen un ámbito de plenitud, relaciones de colaboración, confianza, empatía, servicio y creatividad como base de las culturas.
3. El Alma humana está clamando y muchos escuchan y registran el llamado, aunque éste aparezca en forma de crisis e insatisfacción, de anhelo de algo que no se sabe precisamente qué es, que nos dice que somos más que estos seres que dan toda su energía para mantenerse económicamente, producir, consumir en un mundo que cada vez nos llena de más necesidades y ansiedades.
4. La creciente crisis de Sentido es uno de los aspectos que caracteriza a nuestros tiempos. Ella es fruto de la maduración sicológica humana que intuye una dimensión más profunda que la del ego, la que venimos asentando por miles y miles de años. La crisis se ve estimulada por la crispación psíquica incrementada a partir de la interconexión mundial que generaliza y acrecienta los miedos y las neurosis. Miedo al cambio medioambiental, a no tener fuentes de energía, a la inestabilidad económica, al terrorismo, la violencia, a los de otras razas o creencias, al futuro, al cambio, a la muerte.
5. La humanidad emergente necesita una claridad que signifique su quehacer, que le dé una razón trascendente a su vivir. Anhelamos entender qué sentido tienen nuestros esfuerzos cotidianos, para qué el trabajo, el compromiso afectivo, la maternidad o paternidad, para qué ocuparse del bienestar y la salud. Necesitamos vivir desde una motivación que nos comprometa desde el Alma y alivie el profundo anhelo de que las cosas signifiquen algo más que simplemente ser llevados por la corriente y que nuestro quehacer sea el regalo que hacemos a la vida, la expresión de lo mejor de nosotros. Sólo cuando nos veamos en el contexto mayor como eslabones de la gran cadena evolutiva, como gotas de una Gran Corriente que se continúa en nosotros, sólo cuando tengamos una conciencia íntegra de que donamos nuestra vida a los que vienen, entonces nos conectaremos con un Sentido que nos impulse a vivir.
6. Es radicalmente distinto levantarse cada mañana viéndose a uno mismo como una nota de una gran Sinfonía Kósmica, que hacerlo sintiéndose solo en una batalla para salir adelante. El Gran Concierto del Kosmos tiene una partitura y un Gran Sentido que las personas empiezan a intuir cuando se conectan con su Alma. La vida del ser humano cobra irradiación, plenitud, en la medida que puede saberse y sentirse canal viviente de esa Voluntad Mayor que se despliega en el universo; en la medida que su chispa es un aporte a la manifestación del Todo y cada día y cada acto pueden inspirarse en colaborar y dar lo mejor de sí. Esto inevitablemente convierte la vida en un gran desafío por mejorar la calidad personal para hacer un aporte más depurado al medio.
7. Nuestra cultura y sociedad están tan volcadas al materialismo que llegamos a ser esclavos de poseer o intentar poseer bienes que nos den status y seguridad. Así es como un porcentaje elevadísimo de nuestra atención y energía es sacrificada a las posesiones.
8. Nuestro modelo sostiene que somos básicamente egoístas, que nuestro objetivo primordial es la satisfacción personal y el de nuestro pequeño núcleo, que nos mueven cosas como predominar sobre los demás, la competencia, la imagen, el dinero como símbolo de prestigio y poder, y el miedo a no acceder a ninguna de estas cosas. Según esto, somos esencialmente depredadores los unos de los otros y es en base a esto que organizamos nuestras prioridades y construimos las razones de nuestro existir.
9. Las teorías económicas vigentes, las relaciones internacionales, las relaciones humanas en general se sustentan en esta visión. Los sistemas de educación no hacen sino enfatizar esta mirada e intentan convencernos que ésta es una preparación para luchar en el campo de batalla que es el mundo. Así, por ejemplo, la educación tradicional va dirigida a gestar personas exitosas, en el concepto de nuestro modelo. 
10. Esto, a cualquier precio: el bloqueo de la curiosidad, del descubrimiento, incluso la felicidad. La idea es sacrificar la infancia para que esos niños lleguen a tener algún día, una posición social, económica y profesional de prestigio y ahí si, supuestamente, sean felices. El problema es que cuando llegamos a ese punto, ya hemos perdido la conexión con el gozo, con la sencillez, con nuestro ser. Somos disciplinados y correctos, pero sólo pensar en una tarde dedicada al contacto interno nos pesa en la conciencia. Ya no somos capaces de entretenernos con nosotros mismos, de darnos calidez, encanto de vivir.
11. Este modo de ver y pensar está tan arraigado que no lo cuestionamos y nos resignamos a vivir de esta manera cual si esa fuera una realidad absoluta, una cárcel de la cual no podemos salir. Hemos creado estilos de vida antihumanos, en que la persona es concebida al servicio de redes económicas. Nos hemos transformado en entidades meramente productivas, en siervos del dinero, en que las necesidades humanas de cuerpo sano y vital, emoción y sentimientos, pensar creativo y Alma, simplemente no caben. Vales en tanto produces y tienes.
12. Aunque no podemos negar que esto forma parte del desarrollo sobre dimensionado del ego, no cabe duda que somos mucho más que lo que hemos llegado a manifestar hasta el momento y ese “mucho más” se siente ahogado en un estilo de vida que nos impulsa a defender el propio y estrecho territorio a cualquier costo.
13. Esto nos genera una gran tensión. Sabemos que ni el estado del mundo ni nuestra vida responde a nuestros anhelos más profundos y aunque intentamos hacer cambios, nos damos cuenta que, si bien tenemos claras las cosas intelectualmente, nuestros miedos, inseguridades, envidias no nos permiten dar pasos significativos hacia un vivir en la confianza y la colaboración.
14. Una de las grandes inquietudes en este momento tiene relación con la necesidad de una dirección esperanzadora para la humanidad y en cómo salir del atolladero en que estamos metidos para construir ese mundo que anhelamos ¿Cuál es el momento y hacia dónde dirigirnos? ¿Dónde estamos, qué hemos logrado y cuáles son nuestros desafíos futuros? ¿Qué desarrollo, aporte, transformación de nuestra vida personal es la que podría llevar a un estado nuevo de cosas?
15. Desde el punto de vista de la evolución de la conciencia estamos en un momento privilegiado. Hemos alcanzado niveles de autoconciencia que nos permiten ver nuestra propia alienación. No es que el mundo esté peor que antes, es que somos capaces de ver con claridad cuánta distancia hay entre aquello que presentimos como una Verdad más amplia y nuestra vida concreta. Como un prisionero que se ha acomodado a vivir tras las rejas hasta que un día ve un campo verde, florido y sin limitaciones donde las personas ríen y comparten. Sólo entonces, por contraste, juzga cuán limitado, oscuro y desencantado es el mundo que habita.
16. Necesitamos un cambio de conciencia, de visión, de pensamiento. Sólo si pensamos en otras realidades las podremos gestar y el corazón humano, acicateado por el dolor del mundo actual, está preparado ya para la búsqueda y el encuentro de nuevas realidades. Incluso la insistencia en el estilo de vida y relaciones vigentes, el hecho de seguir pensando en la guerra como modo de resolución de conflictos o en la riquezas y posesiones materiales como finalidad de la vida hacen un favor al cambio, al generar más y más sin sentido y desesperanza en las sociedades humanas. Así, curiosamente, aquellos que con frenesí sostienen los valores y pautas del estilo de vida narcisista y excluyente no hacen sino precipitar la destrucción de éste. La gran pregunta es cuánto más dolor tendremos que soportar para estar dispuestos a revertir y hacer un cambio de fondo a los valores y conceptos que afirman este modo de vivir. Cuántos más niños y jóvenes con depresión, cuantos más pueblos desgajados por la guerra, cuánto más desencanto y sin sentido cotidiano para que estemos dispuestos a dejar atrás nuestras acomodaciones y plantearnos de fondo una vida centrada en otros valores. Muchas personas piensan que sólo si somos llevados a vivencias límite estaremos dispuestos a cambiar; que una crisis económica o ecológica mundial, por ejemplo, nos obligaría a centrarnos en otros valores, a encontrar vías de salida distintas y creativas.
17. Es complejo y complicado ser «humano». Estamos «tironeados» por fuerzas tan diversas: instinto animal, emociones, razones muchas de ellas inconscientes y, a su vez, el llamado permanente del Alma a despertar a nuestra realidad Espiritual. Somos tantos pulsos desarmonizados, cada uno intentando manifestarse y son pocas las ocasiones en que experimentamos el estar alineados: el ser Uno, coherentes, el ir en un mismo sentido con el cuerpo, el sentimiento, el pensamiento. Es común que nos sintamos divididos, con la cabeza en una dinámica, el cuerpo en otra y en contradicción con nuestros anhelos profundos. Así es nuestro camino.
18. Por millones de años hemos ido acrecentando la conciencia personal, la individualidad y ha llegado el momento de entender que esa individualidad está entramada, interconectada, en profunda relación con todo lo que existe. Ya no se trata de un yo fundido con los otros o con la naturaleza, sino de un yo que se sabe a sí mismo y que en claridad y libertad opta por la interdependencia habiendo transitado por los caminos de la dependencia y la independencia.
19. Sólo cuando el Alma, que es Conciencia pura y serena, tome el timón de nuestro «yo» lo cual constituye la próxima meta evolutiva de la humanidad nos integraremos en plenitud.
20. En síntesis, somos seres espirituales intentando expresar la Luz del Alma en la acción diaria. El propósito de la vida es ir hacia una mayor revelación de la Luz del Alma y el Espíritu en la Tierra. De esto nos dan testimonio muchos seres humanos a los que llamamos guías, sabios, maestros.
21. La tarea humana sería entonces, despejar el ruido del pequeño ego para sintonizar con mayor fidelidad los impulsos del Todo. Los adelantados de una época son aquellos cuyas antenas mentales son más sensibles y se conectan antes con estas tendencias, constituyéndose así en precursores, pioneros y guías del resto de la masa humana.
22. El ser humano al irradiar Alma no sólo afecta con su comportamiento a la comunidad humana sino que, transmutándose, lleva a la materia a un nivel irradiante de manifestación, acelerando al átomo y por principios de afinidad y correspondencia dinamizando e incitando la irradiación espiritual de todos los reinos. Esta es la sagrada misión de la humanidad hacia el planeta: constituirse en puentes entre el reino del Alma y el de la materia. Esto es lo que trabajó la alquimia desde tiempos remotos, entendiendo que la transmutación de la materia pasa por la transformación del ser humano que con la potencia de su mente afecta a su naturaleza más cercana, su cuerpo y, desde allí, a los reinos celulares, vegetales y minerales. Así se concretiza el principio de transformación personal para transformar al mundo.