titulo de la web

DE LA PEDAGOGIA A L’ ANTROPOGOGIA

DIGNIFICAR LA FORMACIÓ D’ADULTS (2) 1   2    3   4   5   6

La Pedagogia és al nen com l’ Antropogogia és a l'adult.
A la recerca d’allò específic en l'educació de l’edat adulta.

L’Educació és abans que res un procés de desenvolupament integral de les persones,

L'enfocament antropogògic comporta una reflexió a fons sobre l’especificitat d’aquest sector educatiu.

L'enfocament antropogògic situa els participants i les seves necessitats de desenvolupament al centre de la preocupació educativa.

Allò específic en l’educació de persones adultes està en el com, en el què i en el per a què d’aquesta educació.

L'educació no hauria de ser solament «escola» sinó «vida».

L'educació ha de deixar de ser només l'adquisició d’un conjunt de coneixements o competències per transformar-se en el desenvolupament integral de l'ésser humà a través d’un conjunt d'experiències enriquidores que l’ajudin a viure amb més intensitat i plenitud les seves activitats habituals.

L’Educació de persones adultes hauria de contribuir a presentar l’adultesa, no solament com una etapa cronològica més del cicle vital sinó com una etapa per a l’integració de les diferents perspectives de desenvolupament.

L’antropogogia és la pràctica pedagògica orientada a ajudar el participant a orientar-lo en la seva autorealització i cap a l’excel·lència que comporta la missió de proveir un millor nivell de vida personal, laboral i social de la persona adulta que s’està formant.

anterior

Cap a un nou enfocament de l’Educació de persones adultes

Hem vist anteriorment que la formació que es dóna actualment als adults és necessària però clarament insuficient perquè no parteix de les necessitats reals dels adults ni prepara les persones per donar resposta adequada als reptes que experimenten en la seva vida personal, familiar, laboral o social. L’Educació de persones adultes, per acostar-se a l’ideal d’una autèntica Educació Permanent, ha d’esdevenir més integral i plena. El teló de fons d’aquesta sèrie és que, en el nostre temps, ja entrats en ple s. XXI, l'educació d’adults ha de superar els plantejaments purament “pedagògics” per transitar cap a plantejaments més «antropogògics», enteses aquestes en profunditat i en el seu sentit originari. Aquest plantejament parteix d’una premissa prèvia. L’Educació i el seu producte resultant, la formació adquirida per cada educant, és (hauria de ser) abans que res un procés de desenvolupament integral de les persones, un procés de construcció personal, un mitjà al servei de la realització del “projecte personal” de cada individu. Així figura en el frontispici de qualsevol llei i sistema educatius. Un altra cosa és el reduccionisme i esbiaixament que en la pràctica hom en faci d’aquest principi essencial.

Si volem transitar cap a una educació de persones adultes qualitativament millor hem de reflexionar i revisar la situació en què actualment es troba i encaminar-nos cap a plantejaments més antropogògics on els participants i les seves necessitats per a desenvolupar-se com a éssers humans i realitzar el seu projecte personal siguin el centre de la preocupació educativa. Per tant, la pregunta que ens podem formular ara és: podem parlar d’”educació” de les persones adultes? Hi ha quelcom a “educar” en una etapa com l’adulta en què per definició  l’«adult» hauria d’estar ja plenament conformat? La resposta és afirmativa. Què hi ha, doncs, d’específic a educar en aquesta etapa de la vida? On rau l’especificitat en la formació de les persones adultes? Per a entendre-ho ens pot ajudar la comprensió del trànsit de la “pedagogia” a l’”antropogogia”. Veiem-ho una mica.

L'ésser humà està destinat a viure en un continu i mai acabat esforç de maduració personal. És un ésser en continu procés de maduració. Cada etapa de la vida posseeix el seu propi procés de maduració. L’educabilitat de l’ésser humà però no s’atura en una edat determinada; no acaba mai. Als nostres dies l’educació s'entén ja com un procés global que abasta la totalitat de la vida de l'ésser humà. Antigament es considerava que l'educació era només qüestió de nens, que l'única institució per a impartir-la era l'escola i que l'ésser humà era educable només en un període concret de la seva vida. Però avui sabem que l’educabilitat perdura al llarg de tota la vida, tenim coneixement de què es produeixen canvis fins i tot en plena ancianitat, que l'escola no transmet tota l'educació i que la seva part possiblement ni tan sols és la més important. Sabem també que el fet educatiu és un procés que actua sobre la persona al llarg de tota la seva vida i que no hi ha moment en les diverses fases de la seva existència que estigui lliure de la influència de l’entorn. Tenim constància de què la desorientació, l’ incompetència i l'estupor poden experimentar-se en qualsevol època de la vida. Sabem que la manera de capacitar-nos per poder fruir d’una realització personal més plena és continuar formant-nos permanentment al llarg de tota la vida.

La societat exigeix per a la seva pròpia supervivència i desenvolupament educar els seus membres. Poc a poc s'ha anat prenent consciència que l’educació no s’ha de limitar a les fases inicials de la vida, que l'adult necessita també continuar el seu procés de desplegament, de desenvolupament, de maduració personal; necessita i pot aprendre nous continguts i habilitats, noves competències; necessita, per tant, continuar educant-se, formant-se. És fonamental de crear sistemes d'educació contínua per aconseguir el desenvolupament de les societats, permetent a través de l'aprenentatge permanent, la millora de les condicions de vida i la qualitat de les persones que integren aquelles societats. El desenvolupament dels pobles i el grau de benestar i de salut, la qualitat de la vida personal i social, es fonamenten en la "competència" personal i social assolida per cadascun dels seus membres.

Avui educar també les persones adultes resulta essencial. No n'hi ha prou amb proveir d'educació únicament a les primeres etapes del desenvolupament humà. És necessari educar també l’adult. En els temps actuals, està més que justificada la formació de la persona adulta, especialment pel que fa a prestar-li l’adequada ajuda en la seva permanent recerca d’actualització i orientació per a que pugui transitar amb seguretat i fermesa pels difícils camins del progrés material i espiritual. Perquè si les generacions adultes no estan ben formades, qui educarà les noves generacions? Per tant, és inajornable tenir unes generacions adultes ben formades i comptar amb adults de qualitat. En aquesta repte la Formació d’Adults hi té un paper clau a jugar. Això implica un replantejament a fons del tipus de formació que requereixen avui les persones adultes, ponderar si aquesta ha de quedar reduïda a una funció merament reparadora o compensatòria (ni que aquesta sigui actualment l’educació secundària) o ha de fer un salt qualitatiu endavant i perseguir una formació molt més integral i plena. I per això és necessari dignificar internament el sector i prestigiar-lo socialment.

Anteriorment ja vam fer referència a les insuficiències d’un model, el model escolar (veuere digni3.htm), predominant encara en el nostre sector. L’enfocament antropogògic del qual ens disposem a parlar fa un plantejament diferent de la formació de l’adult i afirma que globalment lo específic està en el com, en el què i en el per a què d’aquesta formació. Allò específic en l’educació de persones adultes resideix en la mateixa concepció de la persona adulta de la qual es parteix,  en el plantejament general i l’orientació de la seva formació, en les finalitats a perseguir, en el contingut a educar ( què educar), en definitiva en l’ enfocament general que es fa de l’educació per mitjà de la qual, partint de les necessitats en què es troba l'adult i essent ell mateix el vertader subjecteu actiu de la seva educació, intenta dotar-lo d'eines per donar resposta a les exigències i reptes  que ha d’afrontar en els diversos àmbits de la seva vida.

La persona adulta

Etimològicament la paraula «adult» prové de la veu llatina "adultus" que significa «el que ja ha crescut». El creixement biològic de l'ésser humà finalitza en un moment determinat en assolir el màxim desenvolupament de la seva fisiologia i morfologia orgànica. No obstant això, des del punt de vista psicosocial, el creixement de l'ésser humà, a diferència d'altres espècies, es manifesta ininterrompuda i permanentment. L'adult és un ésser biològic desenvolupat físicament, psíquicament, professionalment i socialment, capaç d'actuar amb autonomia, i que en darrer terme decideix sobre el seu propi destí. Hi ha però un conjunt de factors biològics, antropològics, biogràfics, psicològics i socials i d’altres, com els familiars, professionals, econòmics i jurídics, que condicionen la seva vida i la diferencien de la del nen i l'adolescent.

Aquí considerem l’«adultesa» no solament com una etapa cronològica entre l'adolescència i la senectut, sinó com a «maduresa personal», com el creixement progressiu des del punt de vista psicosocial i professional. L'Educació Permanent concep l'adultesa com una etapa perfectament educable de la vida de l'home. Cada persona ha d’afrontar la imperiosa necessitat de perfeccionar contínuament els seus coneixements, habilitats i aptituds per tal de poder desenvolupar amb efectivitat les funcions que li correspon ocupar en el seu ambient social, educatiu, laboral, cultural, polític i familiar. És atribut de l'adultesa la capacitat de prendre decisions de forma responsable aplicables a situacions que afecten l’adult com són la vida familiar, el treball, la política, l’activitat sindical, recreativa, etc.  La formació dels adults constitueix un aspecte fonamental del dret a l'educació i un mitjà per facilitar la seva participació activa en la vida de la comunitat. L'anterior permet inferir que l'educació ha de deixar de ser només l'adquisició d’un conjunt de coneixements o competències educativament asèptiques, per transformar-se en el desenvolupament integral de l'ésser humà a través d’un conjunt d'experiències enriquidores que l’ajudin a viure amb més intensitat i plenitud les seves activitats habituals en el medi laboral, en l'esfera cultural, en l'àmbit domèstic i, en general , en totes les activitats del quefer diari. L'educació no hauria de ser solament «escola» sinó «vida». L'educació d'adults ha de procurar rescatar les persones adultes de la ignorància i conduir-les amb entusiasme pels variats senders del desenvolupament personal, social, laboral o cultural. Per tant, l’Educació de les persones en edat adulta hauria de contribuir a presentar l’adultesa, no solament com una etapa més del cicle vital en el seu aspecte cronològic, sinó com una etapa per a l’integració de les diferents perspectives de desenvolupament, doncs aquest és precisament un aspecte fonamental en l’assoliment de la “maduresa personal”.

Aportacions d'alguns estudiosos en el camp del desenvolupament humà coincideixen a afirmar que l'edat adulta inclou característiques específiques que la diferencien de les etapes vitals anteriors i posteriors. Enumerem algunes característiques de la persona adulta: desenvolupa una vida autònoma, té un determinat concepte de si mateix, és capaç de prendre decisions i autodirigir-se, assumeix uns  determinats  rols socials, compleix una funció productiva, actua independentment en les seves múltiples manifestacions de la vida, s'interessa pel saber, necessita sentir-se útil, se sent impulsat a participar en la comunitat i complir amb aquests compromisos, se sent com educador i educant alhora.

A més, els adults com a individus madurs, a diferència dels nens, manifesten certes característiques específiques dins dels processos d'aprenentatge: els adults són reticents a situacions en què el formador o el disseny dels programes els converteixen en depenents i passius. Els adults han acumulat riques experiències que poden fer servir com a recurs per a l’aprenentatge i plataforma per relacionar-les amb nous aprenentatges. Estan disposats a aprendre coses que necessiten per a complir amb els seus papers en la societat com a professionals, com a líders, treballadors, esposos(as), pares o mares. Aquesta predisposició per aprendre es veu reforçada quan es tracten d'aprenentatges que tenen a veure amb el desenvolupament dels seus rols i responsabilitats socials. Busquen l'aplicació pràctica immediata d'allò que aprèn. Se centren en la resolució de problemes més que en l'ampliació de coneixements teòrics. Desitgen desenvolupar habilitats que necessiten per aplicar a situacions o problemes que han d’afrontar en la vida real en les seves tasques i activitats quotidianes. Intenten buscar una major qualitat de vida. Les motivacions per aprendre solen estar relacionades amb factors interns, com ara el desenvolupament de l’autoestima, recompenses externes tals com augments de sou, ascensos laborals o altres necessitats.

Per tant, en l’Educació de persones adultes també s’haurien de tenir presents aquests factors diferencials. Això comporta la necessitat d'implementar polítiques educatives en una perspectiva més antropogògica, orientades a la formació integral en aquesta etapa de la vida, la qual cosa implicaria fer una reflexió a fons sobre l’especificitat d’aquest sector educatiu repensar les finalitats que s’han de perseguir en la formació de les persones adultes al sí d’una societat com la nostra, replantejar-se el contingut educatiu (el què educar), la metodologia a emprar, redefinir els rols del formador i participants, els sistemes d'avaluació de l'aprenentatge i moltes altres qüestions que conformarien una política educativa no tan escolar i més antropogògica al servei d’un desenvolupament qualitativament millor del factor humà, que sens dubte redundaria en benefici de la pròpia societat.

 

L’ «ANTROPOGOGIA» COM A PROCÉS D’EDUCACIÓ PERMANENT

La pedagogia és al nen com l’antropogogia és a l’adult.

Avui és confirma que l'individu al llarg de la seva vida és manté en un permanent procés d'aprenentatge. Educar l'individu en la seva etapa adulta i establir la manera més efectiva de fer-ho, ha estat una permanent preocupació d'investigadors i docents que han formulat les seves idees, conceptes, propostes i plantejaments relacionats amb la teoria i la praxi de l’Educació de les persones adultes.

Els processos d'aprenentatge però varien d'acord a les edats. El nen, i per extensió l'adolescent, és una realitat concreta i dinàmica diferent a l'adult. Ambdós són biològica, psicològica, socialment diferents. L'abast de la pedagogia és limita a estimular el desenvolupament en les primeres etapes de la vida i no considera les variables que caracteritzen el desenvolupament de la persona en altres etapes, les variables específiques que caracteritzen el procés educatiu de la persona adulta. Els fonaments científics que sustenten la formació dels adults contemplen els factors rellevants que defineixen l'adultesa i els mètodes, models, tècniques i estratègies  més adequats a aplicar en l’educació de les persones adultes. 

Davant la creixent demanda de formació d'adults, degut principalment a la forta pressió social i econòmica existent, l’antropogogia s'ha convertit en una disciplina de summa importància per a l'Educació.  L’«antropogogia» és la disciplina que tracta d'instruir i educar permanentment l’ésser humà en qualsevol període del seu desenvolupament psicobiològic i en funció de la seva vida personal, professional, social o cultural. Comprèn l'estudi de l'educació del nen, de l'adolescent i de l'adult i abasta un conjunt de ciències de l'educació com la paidologia, pedagogia, andragogia o gerontologia. Mes concretament, l’«antropogogia» com a teoria general pot subdividir-se en: la pedagogia que estudia l'educació dels nens, l'hebegogia que estudia l'educació de l'adolescent, l'andraginecogogia orientada a l'educació de les persones adultes, homes i dones, i la gerontogogia que estudia l'educació d'adults majors o en edat avançada (després dels 65 anys d'edat).

L’«Antropogogia» deriva de les veus gregues Antropos = Home i Ago = guiar o conduir. El sentit etimològic del terme, prové de les arrels gregues: "antropos" que en sentit ampli significa: "ésser humà" i "ago" que significa: "conduir"; és a dir, "la conducció de l’ésser humà" o si es pluralitza: "la conducció de la humanitat". La podem definir com la ciència i l’art d'instruir i educar permanentment l’ésser humà en qualsevol període del seu desenvolupament . Abasta tant l’educació del nen i del jove com de l’adult.  S’estructura sobre dos pilars: la Pedagogia (Paidos = nen i Ago = guiar o conduir) i l’Andragogía (Andrós = home,  i Ago = guiar o conduir). La primera seria la ciència i l'art de l'educació dels nens i dels adolescents i la segona la ciència i l'art de l'educació dels adults. La Pedagogia es feia insuficient per a cobrir totes les etapes de l’ésser humà com a tal, doncs com indica la seva definició es dedica a educar els nens, per la qual cosa era necessària una altra ciència que estudiés l’educació en l'etapa adulta. I així va sorgir l'Andragogia que és la ciència que s'encarrega d' instruir i educar l'adult. És la ciència i l'art que, sent part de l’ antropogogia i estant immersa en l'Educació Permanent, es desenvolupa a través d'una praxis fonamentada en els principis de participació i horitzontalitat; el seu plantejament permet incrementar el pensament, l'autogestió, la qualitat de vida i la creativitat del participant adult, amb el propòsit de proporcionar-li una oportunitat perquè assoleixi la seva autorealització.

La «antropogogia» és una teoria general sobre la construcció i deconstrucció dels aprenentatges dels éssers humans, considerant-los com a éssers biosicosocials complexos i dinàmics. En aquest enfocament l’ésser humà és el subjecte-objecte de l'educació. Dins d’aquesta perspectiva, l’ésser humà és contemplat no només com objecte d'estudi de si mateix sinó que és al mateix temps subjecte del seu propi desenvolupament. Considera l’ésser humà com un tot, constituït per una sèrie de dimensions integrades o a integrar: la seva dimensió de persona, la seva personalitat i en procés de desenvolupament continu (educació permanent). En perspectiva antropogògica, el desenvolupament de la personalitat busca en última instància una humanització de les seves diverses dimensions, a fi d’assolir permanents actualitzacions en el desenvolupament dels subjectes, desenvolupament que es produeix al llarg d’una sèrie d'etapes (etapes del desenvolupament humà: l'intrauterina, el nounat, la infantesa, l'adolescència, l'adultesa, l’ancianitat) que es van integrant dinàmicament. Contempla la reeducació de les persones de totes les edats, per a consolidar una base adequada per a la realització personal, destacant la importància de dominar els processos de raonament crític i innovador, la capacitat d'escoltar i de comunicar-se, estimular la necessitat d'adaptar-nos a nivell personal i social, així com la possibilitat d'aprendre com aprendre quan se'ns confronta amb la novetat.

L’aprenentatge adult

L’Antropogogia, com a part de les ciències pedagògiques, és la que s'ocupa de descriure, orientar i facilitar el mode d'aprenentatge i educació dels adults. La «antropogogia» ofereix mètodes d'ensenyament-aprenentatge en correspondència amb les necessitats actuals i futures dels adults. El procés educatiu dels adults requereix prendre en compte les seves característiques bio-psico-socials i les seves experiències i expectatives anteriors, presents i futures.

Va ser M. Knowles, (1913-1997), considerat com el pare de l'Educació d'Adults, qui va introduir la teoria de l’andragogia com l'art i la ciència d'ajudar als adults a aprendre. L’Andragogia forma part de l’«antropogogia» i és tota activitat intencional que motiva i aspira a la millora i superació de les persones adultes, es basa en els principis de participació i horitzontalitat. ( Nota: en endavant, per tal d’evitar confusions terminològiques entre aquestes disciplines considerarem l’andragogia i l’antropogogia com sinònims i ens referirem a la «antropogogia», restringint una mica el seu sentit, com la ciència dedicada a la formació integral dels éssers humans, en la seva fase adulta. En aquest sentit es pot dir que l’ «Antropogogia» és la disiplina que s'ocupa de l'educació i l'aprenentatge de l'adult, a diferència de la Pedagogia que es dedica a l'educació del nen ). Considerava que els adults necessiten ser participants actius en el seu propi aprenentatge. Knowles afirmava que els adults aprenen de manera diferent als nens i que els formadors en el seu rol de facilitadors de l'aprenentatge haurien d'usar una metodologia diferent a la dels nens per a facilitar aquest aprenentatge. En aquest context el rol dels adults en el procés educatiu és diferent al del nen i al de l'adolescent, doncs aquells busquen l'aprenentatge per a la seva aplicació immediata, intentant ser més eficaços en les activitats que realitzen millorant les seves competències, entenent com competències el conjunt de coneixements, habilitats, destreses i actituds, orientades a ser més eficaços en el seu entorn i que contribueixen a l'assoliment dels objectius proposats.

La «antropogogia» parteix d'una concepció nova de l’ésser humà considerant-lo com a subjecte de la seva pròpia història, en una perspectiva conscientitzadora i alliberadora. ric en experiències vitals dintre d'un context social i cultural. Tracta de comprendre l'adult des de diverses perspectives, és a dir, com un ens psicològic, biològic i social. Seguint aquest plantejament, els adults són els responsables del seu aprenentatge, desenvolupant les habilitats que necessiten per a enfrontar-se a situacions o problemes amb què es troben a la vida real en les seves tasques i activitats quotidianes, recolzant-se en els seus propis coneixements i experiències passades. Permetent-los explotar i descobrir els seus talents i capacitats. Cada ésser humà té un potencial d'experiències dins del seu context sociocultural que seran fonamentals per al seu aprenentatge.

L'Educació en l'edat adulta anirà encaminada a l'assoliment de la maduresa personal i a la recerca d'una vida més plena en aquesta etapa de la vida. L'Educació de les persones adultes hauria de perseguir la seva conscienciació per tal que comprenguin la transcendència per a la seva realització personal del seu propi procés de desenvolupament, s'identifiquin plenament amb ell i en siguin protagonistes conscients i amos de la seva realització. Dins d’aquesta perspectiva participants i formadors han d'aprendre a treballar sobre la base de supòsits molt diferents als que fins ara han estat generalitzats, percebent l'aprenentatge no com a transmissió cultural merament sinó com un procés de renovació personal i cultural orientat cap al futur.  L'educació com més integral sigui millor. Constitueix la millor eina per al coneixement crític de la realitat i un mitjà per a la seva transformació, en vista a establir una societat més justa i solidària. Això implica que l'individu sigui un seriós coneixedor de la seva realitat, però per aconseguir això són necessaris s profunds canvis en l’ orientació i el contingut de l'educació i les matèries que s'ensenyen, així com una major relació amb les necessitats dels participants. Hi ha d'haver una major relació entre el contingut educatiu i l'entorn dels participants perquè així els mateixos s'integrin amb més facilitat a la societat, i utilitzin i relacionin els coneixements adquirits amb la seva vida quotidiana.

Els destinataris i participants en el procés educatiu es caracteritzen per la seva adultesa, la qual cosa fa que en tot el procés formatiu es tingui en compte aquesta característica i se’ls consideri realment com subjectes adults. Aquesta perspectiva antropogògica de l’ésser humà planteja exigències ineludibles sobre les polítiques educatives, sobre la forma de planificar els currículums, sobre les metodologies utilitzades i les didàctiques vigents, etc. Tot això amb la finalitat que aquests principis puguin ser incorporats dinàmicament al procés de formació i d'autoformació de les persones adultes, i posats al servei del desenvolupament integral del projecte personal de cadascú.

En aquest context els adults presenten les seves particularitats: són conscients de les seves necessitats educatives, són el suficientment madurs com per a seleccionar els mitjans per a educar-se i de quina forma fer-ho, estan capacitats per escollir quan i on estudiar i aprendre, són portadors d’una rica experiència vital, la qual cosa afavoreix l’aplicació dels aprenentatges al seu àmbit d'experiència. A més, encara que aquests ja han adquirit un coneixement propi del món, suficient per a sobreviure, es consideren no suficientment competents per a respondre eficaçment a les exigències del seu entorn. L'adult està capacitat per responsabilitzar-se i gestionar el seu procés d’aprenentatge, per interessar-se per la recerca del coneixement i per tractar d'aplicar el que ha après a la seva realitat en els àmbits en què li toca actuar. Busquen l’aprenentatge per a la seva aplicació pràctica a fi que els permeti generar canvis o millores en les seves activitats quotidianes domèstiques o professionals. S'assumeix que els adults tenen el temps limitat i que han de ponderar les demandes de la família, el treball i l'educació.

El rol del participant adult, en el procés d'aprenentatge, és diferent al de nens i joves: respecte a la decisió de formar-se, en propietat només l'adult està capacitat per decidir veritablement si és vol educar o no i les raons per les quals ho fa. No es vol limitar a ser un mer receptor passiu, prenedor d'apunts, conformista, resignat memorista o simple repetidor dels ensenyaments impartits pel docent. Els plantejaments antropogògics proporcionen l'oportunitat perquè l'adult que decideix aprendre, participi activament en el disseny del seu propi procés d’aprenentatge i intervingui en la planificació, programació, realització i avaluació de les activitats educatives en condicions d'igualtat amb els seus companys participants i amb el formador. Proposen accions educatives orientades a la formació integral i permanent de les persones adultes en àmbits com el domèstic, sociocultural, acadèmic o professional, a fi les persones puguin millorar les seves competències en els diversos àmbits en els quals intervenen. La participació implica l'anàlisi crítica de les situacions plantejades, a través de l’aportació de solucions efectives. Els processos antropogògics estimulen el raonament, afavorint el diàleg, promouen la discussió constructiva de punts de vista, idees i innovacions i al mateix temps condueixen a replantejar propostes com a resultat de la confrontació dels sabers individuals i de les conclusions grupals.

L'interès de l’adult per l'aprenentatge està centrat en la vida; per tant, l'apropiat per a l'aprenentatge són situacions reals per a analitzar-les i viure-les d'acord amb el seu projecte personal de vida i les experiències acumulades; en aquestes circumstàncies la formació cobra gran importància si concorda amb les seves expectatives i necessitats personals. Ells miren la formació com un procés per a millorar la seva capacitat de resoldre problemes i afrontar la complexitat del món actual; d'aquesta manera poden desenvolupar models de conducta que els facilitin la seva adaptació a circumstàncies particulars en les quals puguin trobar-se en un moment determinat. L'orientació dels adults per a l'aprenentatge tendeix a la recerca de solucions als problemes que se’ls hi presenten a la vida real, sempre que els objectius responguin a les seves necessitats i expectatives. Unit a l'experiència, l'adult tracta de conservar vivències, coneixements, creences, paradigmes que els van ser útils anteriorment però que potser ja no ho són i, per tant, es converteixen en font de resistència. Donades aquestes circumstàncies, un requisit bàsic per a l'aprenentatge és el "desaprenentage". Desaprendre vol dir eliminar el que hem après quan ja no ens serveix i deixar espai per al que realment necessitem.

Altres factors condicionants de l'aprenentatge adult (segons Kraft, 1995): a.- Els adults es comprometen a aprendre quan els mètodes i objectius es consideren realistes, importants per a ells i es perceben amb utilitat immediata. b.- L'aprenentatge en els adults té sempre una implicació personal que deriva en desenvolupament, autoconcepte, autoeficàcia. c.- Els adults desitgen tenir autonomia i ser protagonistes actius del seu propi aprenentatge, és a dir, volen implicar-se en la selecció d'objectius, continguts, activitats i avaluacions. d.- Els adults es resisteixen a aprendre en situacions que creuen que posen en dubte la seva competència. i.- La motivació dels adults per a aprendre és interna; el que es pot fer és animar i crear les condicions que promoguin el que ja existeix en els adults. f.- L'aprenentatge adult es fomenta mitjançant conductes i activitats de formació en les quals es demostri respecte, confiança i preocupació per qui aprèn. Ha d'afegir-se que l'adult té un ampli bagatge històric, social i cultural, com a ens social integrat a formes de vida determinades però construeix el seu propi coneixement amb l’ajuda del formador, el qual es converteix en un facilitador de l’aprenentatge, viabilitza les interaccions interpersonals i organitza l'activitat educativa; a més pot esdevenir: consultor, transmissor d'informacions, agent de canvi, tutor, etc; és considerat com un participant més en el procés d'aprenentatge. De manera que l'aprenentatge adult es transformi en una experiència enriquidora de l'individu que ocorre en interacció amb uns altres i en un context o ambient determinat. En aquest context l'aprenentatge adult s'orienta cap a:

Aprendre a CONÈIXER: Desenvolupar habilitats, destreses, hàbits, actituds i valors que permetin a l'adult adquirir les eines necessàries com a mitjà per a entendre el món que l’envolta, comunicar-se amb els altres i valorar la importància del coneixement i la investigació.

Aprendre a APRENDRE: Desenvolupar habilitats, destreses, hàbits, actituds i valors que li permetin adquirir o crear mètodes, procediments i tècniques d'estudi i aprenentatge perquè puguin seleccionar i processar la informació eficientment, comprendre l'estructura i el significat del coneixement a fi que el pugui discutir, negociar i aplicar. L'aprendre a aprendre constitueix una eina que permet a l'adult seguir aprenent tota la vida.

Aprendre a FER: D'aquesta manera pot desenvolupar les seves capacitats d'innovar, crear estratègies, mitjans i eines que li donen la possibilitat de combinar els coneixements teòrics i pràctics amb el comportament sociocultural, desenvolupar aptituds per al treball en grup, la capacitat d'iniciativa i d'assumir riscos.

Aprendre a SER, que junt amb el SABER ESTAR es basa en el desenvolupament de la integritat física, intel·lectual, afectiva i social; tenint en compte les relacions que estableix amb l'entorn, en tant que adult, com a persona responsable, com a treballador, com membre d'una família o com a ciutadà.

Dins d’aquesta perspectiva, alguns dels objectius que es proposa l'Educació d’adults són els següents: 1.Estimular i ajudar el procés d'autorealització de l'ésser humà, mitjançant una adequada preparació intel·lectual, professional i social. 2. Preparar per a una major eficiència en els diversos àmbits de la seva vida. 3. Desenvolupar en l'ésser humà una consciència d'integració social que li faci capaç de comprendre, cooperar i conviure pacíficament amb els seus semblants. 4. Desenvolupar la consciència de ciutadania perquè participi responsablement en la comunitat.  Algunes de les seves prioritats: a) Els participants com a centre de la preocupació educativa; b) Estimular al màxim la responsabilització del participant adult en el propi procés educatiu; c) L’enfocament interdisciplinari de l’aprenentatge;  d) Fomentar l'actitud crítica dels participants. En poques paraules, es pretén que els participants siguin responsables de la seva educació, que siguin participatius, preparar-los el millor possible a nivell intel·lectual, professional i social, fer-los conscients dels seus principals rols i responsabilitats i de la seva integració a la societat per a conviure en perfecta harmonia, sentint-se responsable de les seves idees i actes.

L’antropogogia és la pràctica pedagògica  orientada a incrementar el pensament, l'autogestió, la qualitat de vida i la creativitat del participant adult, amb el propòsit d’ajudar-lo i orientar-lo en la seva autorealització. És un procés continu cap a l’excel·lència que comporta la missió final de proveir un millor nivell de vida personal, laboral i social de la persona adulta que s’està formant. Tot l'anterior, juntament amb un ambient d'aprenentatge adequat, determinen el que podria considerar-se una bona praxis antropogògica.

Elaboració pròpia, a partir de materials i recursos diversos

següent

 

 


Per a «construir» junts...
Són temps per a «construir» junts...
Tu també tens la teva tasca...
Les teves mans també són necessàries...

Si comparteixes els valors que aquí defenem...
Difon aquest lloc !!!
Contribuiràs a divulgar-los...
Para «construir» juntos...
Son tiempos para «construir» juntos...
Tú también tienes tu tarea...
Tus manos también son necesarias...

Si compartes los valores que aquí defendemos...
Difunde este sitio !!!
Contribuirás a divulgarlos...