Loading

El contenido de esta página requiere una versión más reciente de Adobe Flash Player.

Obtener Adobe Flash Player

rss

El contenido de esta página requiere una versión más reciente de Adobe Flash Player.

Obtener Adobe Flash Player

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

mapaweb
contacta

 

 

escenariclic aquí
laforclic aquí
escogerclic aquí
ppropiaclic aquí

El contenido de esta página requiere una versión más reciente de Adobe Flash Player.

Obtener Adobe Flash Player

 

DIGNIFICAR LA FORMACIÓ D’ADULTS (y 6)

UNA EDUCACIÓ ADEQUADA AL S.XXI
 
Per una població adulta més ben educada, millor formada

    La necessitat d’Educació i el dret a desenvolupar-se al màxim

  1. Començàvem aquesta sèrie, que avui concloem, fent referència a un article d’en Joan Subirats titulat “Una universidad de adultos” (veure digni2.htm)), on es feia referència al decret que flexibilitza els criteris d’accés a la Universitat de persones adultes amb un alt nivell de competència. Però en realitat pel moment aquesta mesura solament beneficiarà una minoria d’adults, només estarà a l’abast d’una selecta minoria prèviament determinada social i econòmicament.
  2. És important que ens sentim esperançats davant l’actitud d’obertura de la universitat a determinades capes de la població tradicionalment oblidades, que ens felicitem perquè aquesta sigui més permeable a la formació dels adults, i que estiguem interessats en què curs darrera curs augmenti el nombre d’adults que s’incorporen a l’ensenyament superior, però això no ens ha de fer perdre de vista la situació educativa en què es troba la immensa majoria de la població adulta que no s`ha plantejat mai tan lloable aspiració ni s’hi proposa arribar-hi i que cada dia, no obstant, ha de bregar amb les feixugues dificultats quotidianes, uns adults però possiblement interessats en adquirir una formació més adequada que la tradicionalment rebuda, que els ajudés a afrontar els reptes amb els quals diàriament es veuen confrontats.
  3. Per a que la reduïda minoria d’adults que actualment nodreix la universitat s’incrementi, per a que la institució universitària no quedi com un reducte orientat quasi exclusivament a les joves generacions sinó oberta als adults que ho desitgin,  per a que la institució d’educació superior es converteixi també en una universitat d’adults, en un àmbit on els adults puguin allí també satisfer les seves més altes aspiracions intel·lectuals i inquietuds formatives, fa falta que aquests s’engresquin per tan altes aspiracions educatives i truquin a les seves portes. Però per a això serà necessari prèviament desvetllar, estimular, esperonar, ja en les fases educatives prèvies les seves inquietuds formatives, el seu interès pel coneixement, l’afany pel saber i per aprendre, l’actitud indagadora, la motivació per assolir les més altes quotes de formació, no solament pel seu valor de canvi dins la lògica mercantilista i consumista de l’educació sinó per l’alt valor formatiu contingut en ella mateixa, la passió per l’excel·lència, en definitiva l’anhel per una autèntica educació i formació.
  4. No tothom però està esperonat per arribar a la universitat ni té desvetllades aquestes inquietuds. Són molts els adults que no són ni seran presents a l’àmbit universitari, ni ara ni en el futur i que ni se’ls espera. Segons algunes xifres solament un 12% de la població adulta catalana posseeix una titulació universitària. La gran majoria dels adults continuarà quedant al marge no solament de la institució universitària sinó molts d’ells continuaran transitant per les voreres de la indispensable formació  avui dia necessària, alguns fins i tot despenjats, malgrat disposar d’una titulació bàsica, de la formació avui pertinent per afrontar els importants reptes que es lliuren al sí de la societat actual en àmbits com el personal, familiar, laboral, social, polític o cultural. Són molts els ciutadans, joves i adults, que malgrat haver passat uns anys escolaritzats i disposar de la titulació bàsica encara no han arribat a descobrir la importància de l’educació, la formació i la cultura més enllà del seu valor de canvi, ni han arribar a integrar plenament uns valors cívics i culturals cabdals a l’actualitat perquè quedaven diluïts enmig del procel·lós conglomerat formatiu que van viure ( i aixó sí que representa un veritable fracàs del propi sistema). I malgrat això, per a que aquesta gran majoria d’adults puguin també arribar a desenvolupar les seves capacitats al màxim i a esbrinar la importància d’aquest valors i començar a integrar-los, necessiten trobar  un entorn educatiu adient, l’estímul, la motivació i els recursos necessaris per a engrescar-se, independentment del nivell educatiu en què es trobin. Necessiten també ser esperonats cap a l’excel·lència. I tot això emparat en el dret que tota persona té a desenvolupar-se fins on sigui possible d'acord amb les seves aspiracions, necessitats, fortaleses, limitacions, potencialitats i capacitats.
  5. Per això es necessari més i millor educació d’adults

  6. Però tot això no serà possible sense una formació d’adults més potent. Sabem que no sempre hi ha una correlació directa entre temps dedicat a la formació i nivell formatiu assolit. No és el moment ara d’analitzar possibles efectes de la disminució de la durada de l’ensenyament secundari (GES) adoptada en els últims anys però el que avui necessita una població adulta orientada cap a l’excel·lència, i no solament cap a l’excel·lència de tipus intel·lectual, no és la seva disminució, no és simplement una passada ràpida, superficial i cosmètica per una formació bàsica la reforma de la qual amb uns anys pot quedar ja obsoleta sinó més i millor educació d’adults, una educació i una formació però adequades als reptes del s. XXI i qualitativament millors. Una educació plena i integral dels ciutadans  i no simplement una formació epidèrmica i orientada bàsicament a la promoció laboral o acadèmica com si els reptes actuals només provinguessin d’aquests àmbits i la vida s’esgotés en aquests únics horitzons vitals.
  7. L’educació de les persones adultes avui més que mai, ho hem vist al llarg d’aquesta sèrie, està àmpliament justificada. La seva necessitat sobradament acreditada i no solament per motius compensatoris, laborals o acadèmics,  sinó també per raons estrictament antropològiques, personals, familiars, culturals o contextuals. La seva amplitud abastament argumentada. La pròpia experiència quotidiana i els mitjans de comunicació ens mostren periòdicament algunes de les disfuncions que sovint, com a conseqüència dels baixos nivells formatius en certs sectors de la població, es solen produir en determinats àmbits del nostre entorn que afecten la vida personal, familiar i social. La millora del benestar individual i col·lectiu no serà possible sense unes generacions adultes de “qualitat”, és a dir, sense uns “adults de qualitat”.
  8. Una vida personal i social de qualitat no s’aconsegueix solament amb una població instruïda o vagament ensenyada sinó amb una autèntica i verdadera educació de tota la població, una educació entesa en profunditat i que vagi més enllà de qualsevol lògica purament mercantilista, utilitarista o d’aparador europeista. Però per a això potser ens convindria començar a canviar el xip sobre el tipus de formació que avui es necessita per a viure d’una manera digna i més plena al si d’una societat com la nostra. El manifest per l’Educació de la societat civil catalana(veure’l (educa/manifest.pdf) ens convoca a assumir la quota de responsabilitat que a cadascú li correspon per a la construcció d’una societat ben educada i educadora alhora i en aquest compromís social el nostre sector està cridat, se’ns dubte, a esdevenir capdavanter en tan alta i noble responsabilitat.
  9. Els seus destinataris: la població adulta en general.

  10. L’Educació avui necessària de la qual parlem hauria d’abastar a tots, no solament a les joves generacions. El destinatari d’aquesta educació hauria de ser l’univers de la població adulta independentment del seu nivell formatiu. Hauria d’anar dirigida a qualsevol persona adulta que desitgi posar-se al dia.  Tot individu de qualsevol edat que experimenti mancances formatives té la necessitat d'aquesta educació. L’evolució de la vida exigeix una constant actualització de les persones adultes que els permeti adaptar-se als canvis en les diverses àrees de la vida personal i social. Són moltes les persones que sentint-se desorientades, impotents i perplexes davant certes situacions de la vida moderna busquen un tipus d’educació que els ajudi a trobar una imatge més positiva de si mateixos i a desenvolupar patrons de conducta més satisfactoris per a ells i per als qui amb ells es relacionen. La perplexitat personal i social, moral i política sentida per molts ciutadans davant qüestions com el paper de la dona, les responsabilitats a compartir al sí de la vida familiar, la violència domèstica, la defensa de la vida i la bioètica, la sostenibilitat del planeta, les desigualtats socials,  la igualtat i la justícia, els valors individuals i la mentalitat col·lectiva, el consumisme, l’absència d’uns valors col·lectius sòlids i el relativisme moral, etc. són alguns dels reptes amb els quals quotidianament s’han de confrontar.
  11. Garantir el compliment d’un dret: la seva extensió qualitativa

  12. Ni l'“Educació” esdevé sempre “formació”, ni la persona “instruïda” es converteix necessàriament, automàticament , en una persona “ben educada”, és a dir, “formada”.  Per a que el dret a l’educació sigui veritablement efectiu no n’hi ha prou amb la seva  extensió quantitativa, ha d’anar acompanyat d’una millora qualitativa, oferint una formació més integral i plena, que faci de les adultes unes generacions més instruïdes, millor formades, qualitativament més ben educades. Els adults tenen dret a ser orientats per eixamplar el seus horitzons vitals i depassar la sovint excessiva focalització laboral o professional. També tenen dret a ser estimulats i orientats en l’assoliment d’una millor qualitat de vida, i com viure amb més plenitud la fase de la vida en què es troben. Tenen dret a ser ajudades  a superar una certa concepció de l’ensenyament, de la formació i de la cultura que van heretar. Tenen dret a depassar el mer aprendre  a saber o a fer, per  submergir-se en l’aprofundiment de l’aprendre a ser i de l’aprendre  a viure junts, a fruir d’un nou escenari educatiu on l’educació pugui ser viscuda no com una feixuga i pesada càrrega sinó com a ambient enriquidor, com a font de curiositat i de plaer, com a vehicle d’emancipació, ple de sentit, que contribueix a trobar resposta a interrogants potser llargament ajornats i a redescobrir el sentit d’allò que fem i vivim. Un nou escenari on puguin experimentar  la "cultura" no com  la cultura llibresca, erudita, enciclopèdica sinó com el bagatge personal necessari per practicar noves maneres de veure'ns a nosaltres mateixos i d'interpretar el nostre entorn. La “cultura” no com un bé de consum més, sinó com a eina emancipadora, com un instrument al servei de la formació i transformació personal i social.
  13. El no reconeixement de l’especificitat del sector: un anacronisme impropi dels temps actuals

  14. Per a dignificar el sector i per a apropar-nos a una més autèntica Educació de les persones adultes convé remoure certs impediments i obstacles. Està plenament demostrat  que l'Educació d'Adults presenta diferències teòriques i pràctiques fonamentals respecte l'educació de nens i joves. Ja s’ha indicat anteriorment que convindria no confondre “formació en edat adulta” amb “educació de les persones adultes”. El no reconeixement  de l’especificitat educativa de l’etapa adulta com a àmbit educatiu específic, amb finalitats educatives pròpies, diferenciada en el seus plantejaments i orientació del sistema educatiu ordinari i amb un contingut educatiu específic i propi, per part de les instàncies i administracions  implicades comença a convertir-se ja en un anacronisme crònic i esdevé, entrats ja en ple s. XXI, una  incongruència que grinyola en els temps actuals, una antigalla difícil de sostenir enmig d’un món globalitzat, amb una estructura social canviant, que tendeix a l’especialització, multicultural i plural i al sí d’una societat que pretén esdevenir o s’autoproclama ella mateixa com a avançada, i on s’aspira a establir uns sòlids fonaments que ens permetin posicionar-nos entre les més avançades d’Europa.
  15. Davant la creixent complexitat experimentada en molts dels àmbits de la vida i la societat, també les persones adultes necessiten d’actualització i per tant millorar la seva formació. El no reconeixement de l’estatus d’adult com a subjecte-objecte d’atenció educativa específica, amb  una educació i formació específiques adequades a l’estadi evolutiu en què es troba i a la situació contextual de la societat en la qual viu immers no és propi d’una societat avançada i constitueix una anomalia a corregir, un anacronisme, un encongiment conceptual impropi d’una societat com la nostra.  
  16. Una mostra d’això es pot veure, per exemple, en certes polítiques seguides per l’administració educativa que lluny de potenciar i impulsar l’autonomia i especificitat del sector amb la finalitat no de consolidar cap privilegi corporatiu sinó de bastir-lo d’una nova orientació i d’imbuir-lo d’una nova saba semblen estar  més orientades a desactivar l’escassa identitat que encara li resta i a diluir-lo enmig de l’ampli conglomerat de l’àmbit educatiu que a dignificar-lo i potenciar la seva identitat pròpia més enllà dels aspectes purament formals. També en la política seguida recentment en relació al que administrativament anomenem concurs de trasllats que, tot i que la legislació vigent s’ha de respectar, s’hauria de millorar en ordre a potenciar l’especialització professional en aquest àmbit educatiu. Doncs lluny d’aprofitar-ho per reforçar la seva identitat i potenciar l’especialització dels professionals sembla estar orientada en direcció contrària. Com a conseqüència d’aquesta política es donarà el cas que docents que han desenvolupat més de la meitat de la seva vida professionals a la FpA (1), i per tant amb l’acumulació d’experiència que això suposa, seran desplaçats i els seus llocs de treball ocupats per docents que han treballat tota la seva vida  amb nens d’infantil o primària. Amb el cost d’adaptació al nou àmbit que això suposa.  Per assegurar una FpA de qualitat, realment esperpèntic. En aquest aspecte s’aprecia una involució de la voluntat política respecte a etapes precedents. I això perquè l’administració potser inconscientment pensa que per assolir les finalitats que en aquest sector es proposa, per la formació reparadora i compensatòria que es pretén, amb la qualificació dels professional actuals ja en té prou, que aquests professionals ja són els adequats per  a les finalitats que es persegueixen. Potser perquè en el fons no acaba de creure prou en una autèntica educació de les persones adultes i llavors amb la situació actual i amb el nivell de qualificació actual dels professionals els nostres adults ja en tenen prou.
  17. És possible una altra FpA? 

  18. Ho dèiem ja en anteriors entregues, funcionem encara amb paràmetres i amb una mentalitat propis del segle XX, per a educar, formar i preparar persones i ciutadans que han de viure immersos i afrontar els problemes i reptes propis de la societat del s. XXI. El problema de l’educació potser no sigui tant qüestió de mitjans i recursos, de metodologies i de tecnologies, que també, sinó d’orientació, d’amplitud de mires, de finalitats, de claredat en les metes a perseguir. Tant  important és escollir el camí adequat a seguir com la meta a perseguir. ¿Quin sentit té fer camí cap a no se sap ben bé on?¿Quin creiem que hauria de ser, cap a on hauria d’anar orientat aquest nou escenari en la formació de persones adultes? L’Educació de les persones adultes quins horitzons s’hauria de proposar, quines metes s’ha de marcar, quines finalitats ha de perseguir, des d’una òptica educativa en quins àmbits ha d’intervenir? N’hi ha prou amb una educació com la que coneixem fins ara reparadora, academicista, compensadora, utilitarista, lligada als interessos del mercat? És aquest el tipus de formació que avui es necessita per afrontar les imperioses necessitats provinents del context personal i social que assetgen l’adult i el ciutadà actual? Tot això implica un canvi de xip i de mentalitat en l’enfocament de l’educació de les persones adultes al sí de la nostra societat,  quasi un canvi de paradigma en l’EpA.  
  19. La institució educativa no sempre ha sabut detectar i donar resposta adequada a les necessitats reals, encara que a voltes no explicitades i inconscients, de les persones adultes.  Ha de fer un esforç per detectar i determinar quins són avui els àmbits d’intervenció educativa preferents  i quins els principals problemes i reptes a afrontar en cadascun d’ells. La formació d’adults ha de fer tot un treball d’aprofundiment en les necessitats de les persones adultes a la societat actual i fer un plantejament educatiu partint d’elles. Això implica un aprofundiment en la formació que necessiten les persones adultes al sí de la societat actual.
  20. Què fer amb els adults pel que fa a la seva formació? Què fer amb les generacions adultes actuals des d’una perspectiva formativa? És possible una altra FpA? En primer lloc convindria eixamplar la reduïda concepció que sovint se’n té de l’Educació i canviar la nostra percepció de la mateixa, dignificar la concepció que tenim de la tasca educativa. Seguidament admetre que els adults necessiten també de més i millor educació i formació. En tercer lloc assumir que aquesta formació no pot quedar restringida a finalitats acadèmiques o laborals sinó que ha de ser una formació per a la vida en sentit ampli. Reconèixer que l’educació dels adults té una especificitat com a procés antropogògic. Dissenyar uns currículums a partir d’aquesta  perspectiva antropogògica. Per portar a terme aquesta  educació és necessari comptar amb uns professionals  degudament qualificats i coneixedors del que implica una educació en profunditat de les persones adultes.
  21. Quan la universitat comença a les aules dels centres de formació d’adults

  22. Quina és l’Educació que avui requereix la persona adulta. Quina l’Educació bàsica que avui necessita. Quina hauria de ser la seva orientació, el seu contingut. Per a viure cabalment  la vida adulta, amb més plenitud i intensitat, no n’hi ha prou amb una formació acadèmica o orientada al treball  productiu si al que aspirem és a formar ciutadans de qualitat i no solament qualificats treballadors o professionals competents però en el fons egocèntrics individualistes interessats més en el tenir que en el ser.
  23. En l’actual societat del coneixement la necessitat d’educació i d’actualització esdevenen una imperiosa i urgent  necessitat  i el servei de formació d’adults pot esdevenir una oportunitat enriquidora per a molts. Enmig del complex d’influències educatives que rebem de l’entorn l’escola  pot esdevenir un indret privilegiat per participar i practicar una reflexió en profunditat  sobre la vida mateixa. Podem convertir els nostres centres en llocs d’encontre i de relacions on les persones es troben i es comprometen, dialoguen i escolten, argumenten, raonen,  comparteixen significats; llocs on els participants puguin trobar possibilitats culturals, lingüístiques, socials, ètiques i estètiques, polítiques; un terreny abonat per a la col·laboració i la participació democràtica; llocs de recerca i creativitat, de convivència i plaer, de pensament crític i emancipació, generadors de ciutadania activa ( veure fperma/fpavole2.htm ). Els centres de formació de persones adultes haurien d'esdevenir verdaders centres educatius, i no solament d’ensenyament, per a les persones en edat adulta. Es tractaria de convertir  la pràctica educativa dels nostres centres en una experiència d’alta intensitat   i   emotivitat   capaç   d’impactar   en   els processos formatius dels que  hi participen.
  24. El rol dels participants

  25. Els adults no haurien de ser receptors passius de l’educació, sinó els seus protagonistes principals. En una perspectiva antropogògica  juguen un paper decisiu. S’hauria de fomentar la seva participació en el disseny del currículum. Els participants haurien de poder oposar-se a qualsevol procés educatiu que sigui imposat, intervenir en la selecció dels objectius, continguts, metodologia, avaluació i organització de les accions formatives i educatives, participar en els òrgans de decisió dels centre, conèixer i comprometre’s amb la proposta educativa  del centre, rebre les explicacions dels responsables, etc.
  26. El currículum:  una nova orientació

  27. Les fonts del currículum. El currículum es fonamenta en tres pilars bàsics: la font psicològica, la sociològica i l’epistemològica. El currículum parteix sempre d’una concepció antropològica, un projecte de persona a construir, un model de ciutadà a formar, implícita o explícitament expressada. No sempre però en la pràctica els equips docents el tenen prou present com a vertebrador de l’activitat educativa. Per altra part quines raons hi ha perquè en la formació bàsica de les persones adultes es primi la vessant epistemològica i el currículum estigui lligat quasi exclusivament a determinats continguts i coneixements lingüístics, matemàtics o històrics i no a la forma d’educar els fills, comunicar-se millor amb la parella, treballar en equip, reciclar-se professionalment o descobrir com participar més directament en la millora de l’entorn?
  28. Les necessitats bàsiques d’aprenentatge fan referència als coneixements, les competències, els valors i les aptituds necessaris per a que les persones visquin amb dignitat, continuïn aprenent al llarg de la seva vida i millorin la qualitat de les seves pròpies vides i la de les seves comunitats. Seria necessari un currículum més obert,  més lligat a la vida i a les necessitats reals de les persones. Un currículum construït participativa i democràticament, més funcional, més centrat en els  reptes de l’entorn; un currículum l'horitzó del qual siguin els problemes presents i futurs, els relacionats amb la vida de les persones que hi participen. Un currículum que proporcioni eines  perquè comprenguin millor el món en què viuen i així poder afrontar millor els problemes que se’ls hi puguin presentar en la seva vida.
  29. La formació per competències representa un pas endavant en la bona direcció, en el camí cap a la nova formació però no deixa de ser una estació intermitja,  no el punt d’arribada, ni l’estació terme. Seria bo reorientar l’oferta formativa i els plantejaments curriculars dels centres en funció de l’enfocament per competències i no únicament dels continguts tradicionals. En l’educació de les persones adultes però cal determinar els àmbits específics d’intervenció educativa i establir quines són les competències bàsiques en cadascun d’aquests àmbits, de manera que facin possible a totes les persones adultes una més plena realització personal, la inclusió social, la ciutadania activa i l’ocupació.  Alguns dels eixos vertebradors de la nova formació d'adults podrien girar entorn les competències “personals”, l’educació-formació per a la millora de la "convivència familiar”, en l'aspecte professional les competències “transprofessionals”, en l'aspecte social competències “socials i cíviques”.
  30. Sobre els formadors

  31. Ho hem vist, el ciutadà d’avui  necessita  ”educació” en el sentit originari del terme i no simplement d’ensenyament o de formació epidèrmiques. Segons això, es pot afirmar que moltes de les mancances i insuficiències dels plantejaments actuals deriven del  reduccionisme conceptual sobre l’Educació amb què sovint operen la pròpia administració i de vegades els propis docents. Això en part és així per la manca d’amplitud de mires educatives amb que es sol actuar en aquest camp, com a conseqüència del no reconeixement de que els adults educativament tenen una especificitat pròpia  i de la quasi nul·la formació específica inicial i contínua dels docents  en aquest àmbit, incapaços tots plegats de sobreposar-nos a la reproducció del model escolar i academicista. Ens convindria doncs a tots, administració i professionals,  actualitzar la nostra concepció sobre l’educació específica a oferir als adults. A poc a poc es va obrint pas entre nosaltres una nova concepció de l’Educació que intenta treballar més els aspectes formatius que els merament informatius o instructius. Una qüestió clau per anar cap a una nova formació d’adults, per dignificar la Formació d’Adults, és perfilar sobre noves bases i una nova filosofia de l’educació de les persones adultes quina és la formació bàsica que avui  convé a un sector de població adulta que ha d’afrontar els reptes propis de la societat del s.XXI. I en aquesta tasca de renovació el professorat encarregat de portar-la a terme és una peça fonamental.
  32. En el Diagnòstic de la formació de persones adultes a Catalunya (maig 2006) en relació al professorat es deia: el perfil professional, exclusivament docent, distribuït entre cos A i cos B respectivament, és un bona mostra de model centralitzat-escolar. S’observa que hi ha una transposició gairebé lineal de l’educació primària i secundària ordinàries cap a la FpA. Aquest caire, marcadament escolar, no es considera adequat ni pels organismes internacionals, ni pels agents socials. Això es produeix perquè la majoria d’aquests professionals no han tingut una formació específica inicial que els capaciti per a la FpA. Contràriament a tota lògica i a qualsevol de les recomanacions dels organismes internacionals, la seva formació inicial només els ha capacitat fonamentalment per a treballar amb nens i joves. Seguint les recomanacions d’aquests organismes , cal redefinir els perfils professionals que intervenen en la FpA. Gairebé en la mateixa línia es poden trobar els serveis educatius i socials vinculats a la FpA.
  33. Essent l’Educació un factor fonamental per al progrés individual i col·lectiu de les persones i dels pobles i quan en tots els camps de l’activitat humana s’exigeix i es potencia una creixent especialització per a una més acurada qualitat en la prestació dels serveis és una incongruència evident que en el camp de l’EpA a casa nostra l’administració es negui a reconèixer la seva especificitat i la necessitat d’especialització dels professionals i es deixi l’Educació de les persones adultes en mans d’uns docents, entregats a la seva feina sí i compromesos, però en general mancats de l’amplitud de mires i la formació suficients per portar a terme tan noble i específica tasca, professionals que no disposen ni de la preparació inicial adequada ni de la formació continuada adient per a una EpA que ha de deixar de ser predominantment escolar i pedagògica per esdevenir  més vital i antropogògica ( vegis punt5.tml ). I tot això perquè  l’administració, inconscientment, potser pensa que per la formació que els adults necessiten, amb uns professionals que s’esforcen i dedicats a la seva feina però que en general no han rebut  la preparació professional adient, ja en tenen prou.
  34. La majoria no ha rebut ni la formació inicial ni la formació específica continuada necessària. Els professionals han rebut una formació inicial de primària o especialitat en secundària, però no una formació específica per aquest àmbit educatiu. I això és un llast que el sector arrossega des de fa temps  i que dificulta el salt qualitatiu endavant que necessita. Ho hem vist al llarg d’aquesta sèrie, l’Educació d’adults del s. XXI ha de deixar de ser preferentment  pedagògica per esdevenir fonamentalment antropogògica . Per això certes polítiques de personal seguides per l’administració educativa estan hipotecant el futur del sector inundant-lo d’ uns  professionals que en aquest segle XXI han d’assumir unes competències per les quals no han estat adientment preparats. El sector necessita de professionals amb formació i competència específica. La manera d'entendre la professió i la manera d’exercir el seu paper com a educadors de persones adultes és clau. Existeixen molts professionals del sector que estan ben capacitats per a ensenyar però potser se senten incapaços d’”educar”.  És com si l’educació infantil es deixés a mans de monitors d’esplai o educadors de carrer, la salut de les persones a mans de veterinaris, la construcció d’un edifici a mans d’aparelladors o el govern d’un país a aficionats de la política. I tot això perquè en el  fons inconscientment potser es considera que pel tipus de formació que els adults necessiten, amb uns perfils professionals com els actuals ja són suficients. Ho poden fer sí i ho fan, però no són els perfils professionals més adequats per portar a terme la nova educació de la que aquí parlem i que una societat avançada necessita.
  35. Naturalment, tot depèn del que es pretengui fer amb la FpA, de l’amplitud de mires amb que es treballi, de les finalitats més o menys ambicioses que es persegueixin. Per a reparar, compensar mancances educatives, fer una passada epidèrmica per una formació secundària que en pocs anys pot quedar obsoleta potser ja en tenim prou amb la qualificació actual dels professionals. Però si el que pretenem és superar l’estadi actual en què es troba el sector, aspirar a una EpA molt més integral i plena i anar cap a una educació en perspectiva antropogògica, l’actual és una educació clarament insuficient i la seva millora solament serà possible amb un reconeixement de l’especificitat d’aquest àmbit educatiu, una millor formació dels docents i la seva especialització en el sector.  És per a això per al que fan falta uns professionals degudament especialitzats, conscients de l’alta la responsabilitat social encomanada al sector, compromesos i fins i tot capaços d’esmenar les deficiències i mancances de la pròpia administració com ha estat una constant històrica en aquest sector. L’especialització dels professionals seria un factor clau per tenir una EpA de qualitat.
  36. En el camí cap a la “societat educadora”, per portar a terme l’àmplia tasca educativa reservada a l’EpA, es requereix d’uns professionals amb capacitació específica.  Per això, quan reivindiquem el reconeixement de l’especificitat del sector i l’especialització dels seus professionals no és per cap actitud, interès o temptació endogàmica, sinó com a condició necessària per a millorar la qualitat del servei que oferim. Fa falta una especialitat acadèmica universitària per a  formar de forma específica  els professionals que han de dedicar-se a treballar en aquest àmbit educatiu. No es possible continuar deixant l’EpA (2) en mans  de professionals no especialitzats, com no seria encertat deixar l’educació infantil a mans de catedràtics universitaris. Ni la formació inicial orientada a primària ni l’orientada a secundaria són els perfils professionals més adients per portar a terme la nova EpA que es perfila per al s. XXI. La falta d’un plantejament  més antropogògic de l’EpA i la manca de preparació específica dels professionals per portar-la a terme ha abocat el sector al model escolar encara predominant i tot plegat ha estat un llast, un factor obstaculitzador, inhibidor, de l’impuls necessari cap a una Educació de les persones adultes més autèntica i adequada a les necessitats educatives del S.XXI.
  37. Reptes d’avui que no es fan esperar

  38. I mentrestant, mentre tot això millora, una àmplia majoria dels nostres adults, molts d’ells amb escassos nivells educatius i amb un baix nivell de formació, continuaran situats als marges dels canvis que experimenta  culturalment la vida actual. Absorts en els seus quefers quotidians els hi continuaran passant com a desapercebuts qüestions i temes de capital importància per a la vida d’avui. Molts d’ells perplexos, continuaran desorientats i escassament formats per afrontar decididament els punyents reptes que tenim al davant en tant que responsables d'una família, productors, consumidors, usuaris dels  mas-mèdia o com a ciutadans. Reptes que afecten la vida personal, familiar i social, com els que es produeixen en l’àmbit domèstic o laboral, en la relació de parella o l’educació dels fills, l'afebliment de les relacions familiars i intergeneracionals, la violència de gènere, el reconeixement i la defensa de la dignitat humana, la maduresa emocional o psicològica, la salut mental, la cultura de la vida front la cultura de la mort, els efectes derivats de la globalització econòmica i laboral, cultural i digital, la multiculturalitat, la convivència amb altres cultures, el pluralisme en l’escala de valors, l'ús ponderat dels mitjans de comunicació, la manca de pràctica reflexiva i de sentit crític, el consumisme,  la banalitat en les relacions socials, el saber destriar allò veritablement significatiu per a la pròpia realització, el processament crític de la informació, la capacitat per a viure en harmonia amb els altres i amb la natura, el foment de la tolerància, el respecte a la terra, la sostenibilitat ambiental...
  39. És pensant en aquesta gran majoria de població, en la seva formació i en l’alta responsabilitat social del sector que els poders públics han de prendre’s més seriosament l’educació de les persones adultes, millorant qualitativament el servei  i oferint  uns sòlids fonaments que facin possible un major benestar dels nostres conciutadans, per tal d’assegurar tant el desenvolupament individual de cadascú com la cohesió social i la qualitat de vida individual i col·lectiva, rescatant el sector de la marginalitat i la perifèria educativa en què es troba i dignificant globalment l’Educació de les persones adultes. Els factors que dificulten el salt qualitatiu endavant que el sector necessita fer no solament són de tipus material sinó que hi ha components conceptuals (p. e: la manera d’entendre el propi àmbit educatiu) i cognitius que juguen un paper inhibidor; entre d’altres, per exemple, la claredat i amplitud de mires en l'orientació del sector, la confiança en el paper clau de l’EpA dins el sistema social com a instància educadora impulsora d'una veritable i integral Educació Permanent, la voluntat política per  donar al sector la centralitat que li correspon en el camí de fer de la nostra una "societat educadora", etc.; i tot això en la perspectiva d’anar assolint una societat ben formada i qualitativament millor educada.
  40. La reflexió entorn la situació de la FpA en l'actual conjuntura històrica, en aquestes primeres dècades del S. XXI, ens invita a una revisió crítica dels plantejaments educatius avui dominants i fins i tot ens invita a un canvi de paradigma en la seva implementació, (plantejaments que haurien d'estar menys regits per la lògica de l’utilitarisme i del mercat  i més al servei d'un desenvolupament més humà,) reivindicant el dret de cada ciutadà i ciutadana a l'aprenentatge permanent que en el fons no és sinó el dret de cada persona a dotar-se d'eines per a una més digna autorealització personal.
  41. És responsabilitat de tots prendre consciència de la situació en què ens trobem i exigir a qui correspongui els passos necessaris per tal de, superant l’ estatus quo actual de la formació d’adults a casa nostra, avançar amb pas decidit cap a una meta educativament més ambiciosa, en la perspectiva d’ajudar a assolir l'excel·lència al major nombre de persones possible. Fa 30 anys, en el Manifest dels treballadors exigint Educació Permanent es demanava saber llegir per comprendre millor el que passava, cultura per tenir els ulls ben oberts i no ser enganyats, educació per poder decidir i participar en la marxa del país, i tot això en escoles públiques i amb professors especialitzats... avui, ja entrats en ple s. XXI,  aquelles reivindicacions podríem sintetitzar-les en una: la urgència de dignificar l’Educació d’Adults, la qual cosa  vol expressar la necessitat de transitar cap a una Educació de les persones adultes més integral i plena, qualitativament millor i adequada a les exigències d’aquest segle XXI. Ara que estem en temps de crisi i fan falta reformes serioses, una d’imprescindible és la de l’Educació, però no solament en un sentit utilitarista i al servei del mercat, sinó a la recerca d'una autèntica Educació, una Educació que tingui per objectiu l'emancipació de les persones, amb una clara determinació: recuperar la inquietud per saber què és l'home i com assegurar la seva felicitat.

    (1) FpA= Formació de Persones Adultes
    (2) EpA= Educació de Persones Adultes

 

Elaboració pròpia, a partir de materials i recursos diversos