La duna continental

La zona interior procedeix de las dunes litorals i solament per això ja han d'ésser més modernes. Però s'ha de considerar que no es podien formar mentre el Ter ocupava la seva antiga llera i desembocava al nord de l'Escala en la coneguda com a platja de la font o del rec. Aquest riu, d'ampla llera, suposava una barrera insalvable per a l'avanç de las dunes i arrossegava al mar les sorres que el vent portava.

A l'arxiu de la Corona d'Aragó es conserva un memorial de greuges contra Ponç Hug, comte d'Empúries, per alterar cap al 1302, el curs del Ter i portar les aigües a l'altra banda de la serra del Montgrí, que anegava llavors el golf i grau de Torroella, port de mar encara al segle XIV i actualment a uns 6 km. Si aquesta versió de Pella i Forgas fos certa, en conèixer la data del canvi de curs del Ter, es podria saber també la data de formació de la duna Continental, ja que en quedar la llera seca, no suposava una barrera per a la propagació de las sorres per la tramuntana. Així i tot hi ha una lectura diferent del memorial de greuges, feta per l’historiador Joaquim Camps i Arboix, que vindria a demostrar que el canvi va ser fet a l’inrevés, i que fou la riuada de 1313 que retornà el corrent principal al sud del Montgrí.

La duna continental assoleix actualment una profunditat màxima de 30 metres.

Imatge: coll de les Sorres a Torroella de Montgrí (...)