Les dunes i les excavacions d’Empúries

Pocs anys abans de la redacció del projecte de contenció de les dunes, s'havien realitzat les excavacions, patrocinades per la Diputació de Girona, de les ruïnes de la ciutat grecoromana d'Empúries (1846-1848), les quals es continuaren al 1908, per iniciativa de la Junta de Museus de Barcelona, fins al 1914, amb la declaració d'Empúries com a monument nacional.

Per tant, ens trobem en èpoques coincidents per a l'inici de les excavacions oficials i la fixació i restauració de les dunes (1896), actuacions que varen estar relacionades. Alguns dels treballs forestals posaven al descobert restes arqueològiques, la qual cosa obligava a aturar-los, i la casa forestal de Sant Martí d'Empúries, acabada de construir al 1910, era utilitzada com a dipòsit-museu de les primeres troballes.

La formació humanística i la sensibilitat dels enginyers de forests de finals del segle XIX, que es detecta a través dels seus escrits, dóna lloc a pensar que la col·laboració amb els arqueòlegs degué ser intensa.

Fins fa poc existia en la casa forestal de Sant Martí un llibre de signatures i opinions dels visitants als treballs arqueològics i forestals on mostraven la seva admiració per ambdues tasques.

Les sorres sepultaren durant molts anys aquelles restes, prèviament espoliades, i en possibilitaren d'alguna manera la conservació i recuperació posterior.

Sembla també evident que el moviment de les sorres no produí la devastació de la ciutat, sinó que tingué lloc un procés d'abandonament progressiu per altres raons, tal com afirmen els estudiosos i coneixedors del tema, però possiblement va contribuir a què resultés incòmoda per als seus pobladors. Concretament, la inutilització dels fondejadors o ports imprescindibles per al comerç de l'època, el de la gola del Fluvià (avui riu Vell) i, posteriorment, el de més al sud on resta l'antic moll, fou conseqüència dels rebliments produïts per les sorres marines i pels dipòsits dels mateixos rius.

Imatge: palaiàpolis a Empúries (CdA Empúries)

Proposem

Imaginar i escriure una conversa cordial entre un arqueòleg i un enginyer de forests mentre prenen un refresc un dia d’estiu (de 1910, per exemple) en què tots dos han treballat intensament.