Procés de fixació de les dunes

Es va començar fent tancats o estacades amb fustes i canyes. D’aquesta manera augmentava el pendent de la duna, i la sorra que era empesa pel vent no podia superar l’estacada i tornava a caure pel mateix costat d’on venia.

A les zones més exposades al vent es va formar una duna de 12 metres de longitud a la zona de davant i 4 metres al talús de darrera. En el talús (contraduna) es plantaven línies de borró separades un metre. Al cim de la duna es plantava una filera de tamariu, atzavara i canyes. A la banda de davant de la duna també es plantava borró en línies cada 3 metres.

Un cop s’acabava aquesta primera fixació es plantejava la repoblació forestal. Es llaurava entremig de les línies de borró i s’hi sembraven pinyons de pinastres juntament amb llavors de borró i de ginesta. Les llavors es cobrien amb branques de pi.

El període de major activitat d’aquesta fixació inicial de les dunes és de 1987 a 1901. Les tasques es van enllestir el 1910 quan es va construir la casa forestal de Sant Martí d’Empúries.

Aquest mateix sistema s’utilitzà anys més tard en la fixació de les dunes de Guardamar (Alacant).

Imatge: J Esquirol, 1910 (Arxiu Municipal de l'Escala)

Proposem

Respondre: La Casa Forestal havia de ser la «casa del guarda». ¿Quina feina creus que devia tenir encomanada aquest «guarda»?