Enrera
Mòdul 1
Dibuix tècnic amb l'AutoCAD
  Pràctica
1
2
3
4
5
6
7
8
   
Exercicis
Exercicis
 
 

Aquesta pràctica pretén introduir l'ordre de dibuix Rectángulo, i també l'ajuda al dibuix Referencia a objetos, concretament punto final, punto medio i intersección.

   
L'ordre de dibuix rectangle i referències a objectes (I)
   
Dibuixar rectangles amb l'AutoCAD 2002
   

L'ordre de dibuix Rectángulo permet dibuixar rectangles. Pot ser executada de tres maneres:

  • Fent clic al botó corresponent a l'ordre Rectángulo de la barra d'eines Dibujo .
  • Seleccionant el menú Dibujo|Rectángulo.
  • Mitjançant la barra de comandaments: rectang i prement la tecla de Retorn.

Un rectangle es pot definir amb l'AutoCAD 2002 de tres maneres:

  • Determinant un primer punt que serà equivalent a una cantonada del rectangle i després determinant la longitud dels costats mitjançant el sistema de coordenades cartesianes absolut o relatiu.
  • Determinant un primer punt que serà equivalent a una cantonada del rectangle i després determinant la longitud i angulació de la seva diagonal mitjançant el sistema de coordenades polar.
  • Determinant un primer punt que serà equivalent a una cantonada del rectangle i després determinant l'amplada sobre X i l'alçada sobre Y dels costats, mitjançant el sistema anomenat de Cotas.
Dibuixar rectangles amb coordenades cartesianes
   

Obriu un nou document com qualsevol del emprats a la pràctica anterior. Podeu activar o no la Rejilla per visualitzar millor l'espai de dibuix i les mesures a les quals ens referirem.

Comproveu el funcionament de l'ordre donant les coordenades segons la primera manera:

  1. Escriviu el comandament rectang a la barra de comandaments i premeu la tecla de Retorn.
  2. Un cop executada l'ordre, la barra de comandaments ens demana el següent: Precise primer punto de esquina o [Chaflán/Elevación/eMpalme/Alt-objeto/Grosor]:determineu la coordenada absoluta 100,100 com a primera cantonada. En realitat, podríeu haver determinat qualsevol coordenada, bé fent servir la Resolución o fent clic directe sobre qualsevol punt de l'espai de dibuix.
  3. La pregunta següent és Precise segundo punto de esquina o [Cotas]:; indiqueu la coordenada @100,60. El resultat és un rectangle de 100 unitats de dibuix en els seus costats paral·lels a l'eix X i 60 unitats de dibuix en els costats paral.lels a Y i que té la seva cantonada inferior esquerra a la posició absoluta 100,100.
  4. Naturalment, un cop heu determinat la primera cantonada podeu determinar una segona cantonada que quedi per sota de la primera o a l'esquerra de la mateixa -per exemple, @100,-60 o @-100,-60, i obtenir el mateix rectangle.
 
 
Figura 1. Rectangle definit mitjançant el sistema de coordenades cartesianes relatiu. A partir de la primera cantonada, es defineix la mesura dels costats paral·lels a X i dels paral·lels a Y amb @x,y
   
Dibuixar rectangles amb coordenades polars
   

Ara comproveu el segon mètode:

  1. Esborreu el rectangle anterior. Com podreu comprovar, es tracta d'un únic objecte i no de quatre segments de línia independents. En mòduls posteriors veureu més específicament aquest tipus d'objectes, anomenats polilínies.
  2. Escriviu el comandament rectang a la barra de comandaments i premeu la tecla de Retorn.
  3. A la pregunta Precise primer punto de esquina o [Chaflán/Elevación/eMpalme/Alt-objeto/Grosor]: determineu la coordenada absoluta 100,100 com a primera cantonada.
  4. A la pregunta següent, Precise segundo punto de esquina o [Cotas]:, indiqueu la coordenada @100<30. El resultat és un rectangle la diagonal del qual té una longitud de 100 unitats de dibuix i una angulació relativa de 30º.
  5. Naturalment, un cop heu determinat la primera cantonada podeu determinar una segona cantonada que quedi per sota de la primera o a l'esquerra de la mateixa -per exemple, @100<-30 o @100<150- i obtenir el mateix rectangle.
 
 
Figura 2. Rectangle definit mitjançant el sistema de coordenades polars. A partir de la primera cantonada, es defineix la mesura i l'angle de la diagonal amb @d<angle
   
Quan executeu l'ordre Rectángulo veureu que, a part de poder definir la primera cantonada, podeu també triar entre diverses opcions, indicades entre claudàtors: [Chaflán/Elevación/eMpalme/Alt-objeto/Grosor] Algunes d'aquestes opcions, com Chaflán i Empalme, són de gran utilitat i seran explicades en aquesta mateixa pràctica.
   
Dibuixar rectangles amb l'opció Cotas
   

Ara comproveu el tercer mètode:

  1. Esboreu el rectangle anterior.
  2. Escriviu el comandament rectang a la barra de comandaments i premeu la tecla de Retorn.
  3. A la pregunta Precise primer punto de esquina o [Chaflán/Elevación/eMpalme/Alt-objeto/Grosor]: determineu la coordenada absoluta 100,100 com a primera cantonada.
  4. A la pregunta següent, Precise segundo punto de esquina o [Cotas]:, responeu teclejant la lletra c de Cotas i prement la tecla de Retorn.
  5. Se us demanarà Precise longitud para rectángulos <0.0000>:. Aquí heu de determinar un valor que, en principi, serà constant pels costats paral·lels a X. Introduïu un valor de 80 i premeu la tecla de Retorn.
  6. Ara se us demanarà Precise altura para rectángulos <0.0000>:. Aquí heu de determinar un valor pels costats paral·lels a Y. Introduïu un valor de 120 i premeu la tecla de Retorn.
  7. Ara veureu que apareix en l'espai de dibuix un rectangle de les dimensions que vosaltres heu determinat. No obstant, aquest rectangle encara no està determinat; si us moveu al voltant del primer punt determinat amb el punter, veureu que el rectangle canvia de posició. En el moment en què feu clic amb el botó esquerre del ratolí, fixareu una posició final per al rectangle.
 
 
Figura 3. Rectangle definit mitjançant el sistema de Cotas
   

La utilitat del sistema de Cotas radica en el fet que podeu fer diversos rectangles d'igual proporció de manera ràpida, sense introduir les dades una vegada i una altra.

Comproveu-ho:

  1. Repetiu l'ordre rectang i premeu la tecla de Retorn. A la pregunta Precise primer punto de esquina o [Chaflán/Elevación/eMpalme/Alt-objeto/Grosor]: determineu la coordenada absoluta 0,100 com a primera cantonada.
  2. A la pregunta següent, Precise segundo punto de esquina o [Cotas]:, responeu teclejant la lletra c de Cotas i premeu la tecla de Retorn.
  3. Se us demanarà Precise longitud para rectángulos <80.0000>:. El valor que se us dóna per defecte és l'últim valor que heu definit en aquest paràmetre; premeu la tecla de Retorn.
  4. Ara se us demanarà Precise altura para rectángulos <120.0000>:. De nou, el valor per defecte és l'últim valor definit per aquest paràmetre; premeu la tecla de Retorn.
  5. Feu clic amb el botó esquerre del ratolí quan el punter estigui en una posició similar a la que mostra la imatge següent, i així fixareu el rectangle.
 
Figura 4
   
  • Esborreu els rectangles anteriorment dibuixats i repetiu l'operació fins a aconseguir un resultat com el de la imatge; com veureu, ho fareu en molt poc temps gràcies al sistema Cotas.
  • Indiqueu com a punt per a la primera cantonada les cotes que se us donen a la imatge.
  • Guardeu el resultat com a m1_pr5a.dwg a la carpeta Practiques.
 
 
Figura 5
   
Dibuixar rectangles amb les opcions Chaflán i Empalme
   

L'ordre de dibuix rectangle ens permet dibuixar rectangles les cantonades dels quals acabin en xamfrans o bé en arcs.

Per triar aquestes opcions, només heu de seleccionar l'opció corresponent a la barra de comandaments i donar les dades pertinents perquè el programa pugui efectuar l'operació.

   
Dibuixar un rectangle amb l'opció Chaflán
   

  1. Escriviu rectang a la barra de comandaments i premeu la tecla de Retorn. A la pregunta Precise primer punto de esquina o [Chaflán/Elevación/eMpalme/Alt-objeto/Grosor]: responeu teclejant l'opció c i premeu la tecla de Retorn.
  2. A la pregunta següent, Precise primera distancia de chaflán para rectángulos <0.0000>:, responeu donant un valor, per exemple, 20 i premeu la tecla de Retorn.
  3. A continuació se us demanarà Precise segunda distancia de chaflán para rectángulos <20.0000>:. Com veieu, el valor que se us dóna per defecte és l'últim valor que heu definit en aquest paràmetre; premeu la tecla de Retorn, i aquest valor serà automàticament acceptat.
  4. Ara el programa tornarà a preguntar Precise primer punto de esquina o [Chaflán/Elevación/eMpalme/Alt-objeto/Grosor]:; això vol dir que a partir d'ara, tots els rectangles que feu tindran per defecte un xamfrà de 20 unitats de dibuix, fins que torneu a programar l'opció i modifiqueu aquest valor. Evidentment, per tornar a fer rectangles "normals", heu de donar un valor 0 a les distàncies de xamfrà.
  5. Comproveu el funcionament de l'opció i feu un rectangle amb la primera cantonada a la coordenada 100,100 i la segona a 200,180. El resultat és el següent:
 
 
Figura 6. Rectangle amb xamfrà. El resultat és un octògon irregular o bé un rectangle amb les cantonades fent xamfrà
   
Dibuixar un rectangle amb l'opció Empalme
   

  1. Esborreu el rectangle anterior, escriviu rectang a la barra de comandaments i premeu la tecla de Retorn. A la pregunta Precise primer punto de esquina o [Chaflán/Elevación/eMpalme/Alt-objeto/Grosor]: responeu teclejant l'opció m i premeu la tecla de Retorn.
  2. A continuació se us demanarà Precise radio de empalmamente para rectángulos <20.0000>:. Com veieu, el valor que se us dóna per defecte és l'últim valor que heu definit, en aquest cas, la distància que prèviament havíeu donat per fer els xamfrans. Premeu la tecla de Retorn, i aquest valor serà automàticament acceptat.
  3. Ara el programa tornarà a preguntar Precise primer punto de esquina o [Chaflán/Elevación/eMpalme/Alt-objeto/Grosor]:; això vol dir que a partir d'ara, tots els rectangles que feu tindran per defecte les cantonades arrodonides per un arc de 20 unitats de dibuix de radi, fins que torneu a programar l'opció i modifiqueu aquest valor. Evidentment, com en el cas anterior, per tornar a fer rectangles "normals", heu de donar un valor 0 al valor del radi.
  4. Comproveu el funcionament de l'opció i feu un rectangle amb la primera cantonada a la coordenada 100,100 i la segona a 200,180. El resultat és el següent:
 
 
Figura 7. Rectangle amb empalmament de radi 20
   
Referència a objectes
   

L'AutoCAD 2002 pot reconèixer en els objectes dibuixats un o més punts característics, i prendre'ls com a referència per dibuixar un nou element. Aquests punts especials s'anomenen referències a objectes, i es troben tots a la barra d'eines Referencia a objetos.

Obriu la barra Referencia a objetos tal com es va explicar en pràctiques anteriors. A partir d'ara, en fareu un ús constant.

 

 
 
Figura 8. Barra d'eines Referencia a objetos
   
Dibuixar a partir d'una referència a objectes
   

Obriu un nou document de característiques per defecte. En aquest cas, no activeu ni la Rejilla ni la Resolución; assegureu-vos que la funció F3 està desactivada (Comando: <RObjeto desactivado>).

Dibuixeu una línia que vagi de la coordenada absoluta 100,100 a 233,100:

  • Comando:linea
  • Precise primer punto:100,100
  • Precise el punto siguiente o [desHacer]:233,100

Dibuixeu una altra línia des de la coordenada absoluta 100,150 fins a 153,150:

  • Comando:linea
  • Precise primer punto:100,150
  • Precise el punto siguiente o [desHacer]:153,150
 
 
Figura 9
   
Referència a objectes Punto final
   

Ara dibuixeu una línia fent servir la referència a objectes més bàsica de totes: punto final.

  1. Escriviu linea i premeu la tecla de Retorn.
  2. A la pregunta Precise primer punto: escriviu fin i premeu la tecla de Retorn o bé feu clic al botó de la capsa de Referencia a objetos Final .
  3. La barra de comandaments us respondrà de:.

    Apropeu el punter a l'extrem esquerre de la línia inferior i veureu que apareix un quadrat groc al voltant de l'extrem de la línia que "atreu" el punter; feu clic amb el botó esquerre del ratolí. Heu determinat com a primer punt de la nova línia l'extrem d'una línia ja existent, és a dir, heu determinat un punt prenent com a referència un punt ja existent.

  4. Ara la barra de comandaments us demana Precise el punto siguiente o [desHacer]:. Escriviu de nou fin i premeu la tecla de Retorn. Apropeu el punter a l'extrem dret de la línia superior. En el moment en què aparegui el quadrat groc, feu clic i fixeu així el segon punt de la línia.
  5. Premeu la tecla de Retorn per finalitzar l'ordre Línea.

Heu determinat l'origen i el final d'un segment de línia amb precisió i sense escriure cap coordenada, només fent servir com a refència els extrems de dues línies ja existents.

   
 
 
Figura 10
   
Esborreu tot el contingut de l'espai de dibuix i dibuixeu una línia i un rectangle tal com s'indica a la figura següent:
 
 
Figura 11
   
Ara feu quatre línies tot utilitzant la referència a objectes fin fins a obtenir un resultat com aquest:
 
 
Figura 12
   
Referència a objectes Punto medio
   

Ara fareu servir una nova referència a objectes:

  1. Escriviu linea i premeu la tecla de Retorn.
  2. A la pregunta Precise primer punto: escriviu med i premeu la tecla de Retorn o bé feu clic al botó de la capsa de Referencia a objetos Medio .
  3. La barra de comandaments us respondrà de:.

    Apropeu el punter al punt mig de la línia vertical que hi ha a l'esquerra i veureu que apareix un triangle groc que "atreu" el punter cap al punt mig de la mateixa; feu clic amb el botó esquerre del ratolí. Acabeu de determinar com a primer punt de la nova línia el punt mig d'una línia ja existent.

  4. Ara la barra de comandaments se us demana Precise el punto siguiente o [desHacer]:. Escriviu de nou med, premeu la tecla de Retorn i apropeu el punter al mig de la línia horitzontal més baixa. En el moment en què aparegui el triangle groc, feu clic i fixeu així el segon punt de la línia.
  5. Premeu la tecla de Retorn per finalitzar l'ordre Línea.

Repetiu l'operació fins a obtenir un resultat com el de la imatge següent:

 
 
Figura 13
   
Referència a objectes Intersección
   

Ara fareu servir una tercera referència a objectes:

  1. Escriviu linea i premeu la tecla de Retorn.
  2. A la pregunta Precise primer punto: escriviu int i premeu la tecla de Retorn o bé feu clic al botó de la capsa de Referencia a objetos Intersección .
  3. La barra de comandaments us respondrà de:.

    Apropeu el punter al punt d'intersecció de dues línies qualssevol i veureu que apareix una X groga que "atreu" el punter cap al punt d'intersecció; feu clic amb el botó esquerre del ratolí. Heu determinat com a primer punt de la nova línia la intersecció de dues línies ja existents.

  4. Ara la barra de comandaments us demana Precise el punto siguiente o [desHacer]:. Escriviu de nou med, premeu la tecla de Retorn i apropeu el punter al mig de la línia vertical, tal com mostra la imatge, i feu clic per fixar el segon punt de la línia.
  5. Repetiu l'operació fins a obtenir un resultat com el de la imatge.
  6. Premeu la tecla de Retorn per finalitzar l'ordre Línea.
 
 
Figura 14
   

Naturalment, no cal que els dos extrems d'una línia estiguin determinats per referències a objectes, i en tot cas, aquestes no han de ser la mateixa:

  • Una línia o qualsevol altre objecte pot tenir el seu origen en una coordenada introduïda numèricament a la barra de comandaments i el seu punt següent en una referència a objectes d'un element dibuixat prèviament, o bé al contrari.
  • Una línia pot tenir el seu origen, per exemple, en un punt fin i el seu punt següent trobar-se en un punt med, etc.
  Tanqueu el document sense desar els canvis i sortiu del programa.
   
 
Amunt