Enrera
Mòdul 1
Dibuix tècnic amb l'AutoCAD
  Pràctica
1
2
3
4
5
6
7
8
   
Exercicis
Exercicis
 
 

Aquesta pràctica pretén introduir l'ordre de dibuix Arco, l'eina Zoom, i dins d'aquesta l'eina Encuadre i les referències a objectes permanents.

   
L'ordre de dibuix Arc, l'eina Zoom i referències a objectes permanents
   
Dibuixar arcs amb l'AutoCAD 2002
   

L'ordre de dibuix Arco permet dibuixar arcs de circumferència. Pot ser executada de tres maneres:

  • Fent clic al botó corresponent a l'ordre Arco de la barra d'eines Dibujo .
  • Activant el menú Dibujo|Arco|...
  • Escrivint arco a la barra de comandaments i prement la tecla de Retorn.

Un arc de l'AutoCAD 2002 es pot determinar d'onze maneres diferents, depenent de les dades de què disposem:

  • Per tres punts.
  • Punt inicial, centre i punt final.
  • Punt inicial, centre i angle.
  • Punt inicial, centre i longitud de corda.
  • Punt inicial, punt final i angle.
  • Punt inicial, punt final i direcció.
  • Punt inicial, punt final i radi.
  • Centre, punt inicial i punt final.
  • Centre, punt inicial i angle.
  • Centre, punt inicial i longitud de corda.
  • Com a continuació d'un arc o una línia ja dibuixada.

Totes aquestes possibilitats es troben directament al menú Dibujo|Arco. Si accediu a l'ordre bé per comandament o bé per botó de la capsa d'eines, haureu d'anar triant opcions fins a definir el mètode.

Malgrat tots aquestes possibles mètodes de creació d'arcs, en aquesta pràctica només veurem els tres mètodes més útils i habituals.

   
Dibuixar un arc amb el mètode de tres punts
   
Pràctica

Obriu un nou document com qualsevol del emprats a la pràctica anterior. Podeu activar o no la Rejilla per visualitzar millor l'espai de dibuix i les mesures a les quals ens referirem.

Comproveu el funcionament de l'ordre Arco amb el mètode de tres punts:

  1. Escriviu el comandament arco a la barra de comandaments i premeu la tecla de Retorn.
  2. La barra de comandaments us demanarà Precise punto inicial del arco o [Centro]:. Ara podeu introduir un punt qualsevol, fent clic sobre l'espai de dibuix, amb una referència a objectes o mitjançant una coordenada. Doneu, per exemple, la coordenada 100,100 i premeu la tecla de Retorn.
  3. Un cop indicat el primer punt, la barra de comandaments us demana Precise segundo punto del arco o [Centro/Final]:. Doneu una segona coordenada, per exemple 120,150 i premeu la tecla de Retorn.
  4. Per últim, la barra de comandaments us demana Precise punto final del arco:. Indiqueu una tercera i última coordenada, per exemple 150,180, i premeu la tecla de Retorn. Heu dibuixat, com en el cas del cercle per tres punts, un arc que passa per tres punts determinats per vosaltres, ignorant el radi i l'angle inclòs del mateix.
 
 
Figura 1. Arc definit mitjançant el mètode de tres punts
   
Dibuixar un arc amb el mètode de punt inicial, centre, angle
   
Pràctica

Esborreu l'arc anterior i seguiu la seqü`rncia d'ordres següent:

  1. Escriviu el comandament arco i premeu la tecla de Retorn.
  2. La barra de comandaments us demanarà Precise punto inicial del arco o [Centro]:. Teclegeu la coordenada 100,100 i premeu la tecla de Retorn.
  3. Un cop indicat el primer punt, la barra de comandaments us demana Precise segundo punto del arco o [Centro/Final]:. Escriviu c i premeu la tecla de Retorn.
  4. El programa us demana Precise punto central del arco:. Doneu la coordenada @50,0 i premeu la tecla de Retorn. Aixó vol dir que el vostre arc tindrà el seu centre a la coordenada absoluta 150,100 , i que a més tindrà un radi de 50 unitats de dibuix.
  5. Ara la barra de comandaments us demana Precise el extremo del arco o [ángUlo/Longitud de cuerda]:. Escriviu u i premeu la tecla de Retorn.
  6. L'última pregunta és Precise el ángulo incluido:. Aquí cal considerar un fet important: si doneu l'angle com a nombre positiu, el programa dibuixarà l'arc en sentit antihorari a partir del punt inicial; si l'angle el doneu negatiu, l'arc serà dibuixat en sentit horari (recordeu la configuració del document!). En tot cas, escriviu 90 i premeu la tecla Retorn, i després repetiu tota l'operació i escriviu -90 per veure el diferent resultat.
 
 
Figura 2. Arc definit mitjançant el mètode de punt inicial, centre, angle. Cal ser conscients del sentit en què volem dibuixar l'arc -antihorari, angle positiu; horari, angle negatiu
   
 

Esborreu els arcs dibuixats i feu la figura de la imatge amb arcs a partir del mètode "punt inicial, centre, angle", tot tenint en compte les dades següents:

  • El punt inicial serà el mateix per tots els arcs: 100,100.
  • Tots els angles són de 90º.
  • Tots els arcs tenen un radi de 50 unitats de dibuix.
 
 
Figura 3
   
  Deseu el resultat amb el nom m1_pr8a.dwg a la carpeta Practiques.
   
Dibuixar un arc amb el mètode de punt inicial, punt final, angle
   
Pràctica

Obriu un nou document de les característiques habituals i comproveu el mètode per dibuixar arcs de punt inicial, punt final, angle.

    1. Escriviu el comandament arco i premeu la tecla de Retorn.
    2. La barra de comandaments us demanarà Precise punto inicial del arco o [Centro]:. Teclegeu la coordenada 100,100 i premeu la tecla de Retorn.
    3. Un cop indicat el primer punt, la barra de comandaments us demana Precise segundo punto del arco o [Centro/Final]:. Escriviu f i premeu la tecla de Retorn.
    4. El programa us demana Precise punto final del arco:. Doneu la coordenada @50,0 i premeu la tecla de Retorn. Això vol dir que el vostre arc tindrà com a extrems les coordenades absolutes 100,100 i 150,100.
    5. Ara la barra de comandaments us demana Precise punto central del arco o [ángUlo/Dirección/Radio]:. Escriviu u i premeu la tecla de Retorn.
    6. L'última pregunta és Precise el ángulo incluido:. Aquí, com en el cas anterior, cal considerar que si doneu l'angle com a nombre positiu, el programa dibuixarà l'arc en sentit antihorari, i que si el doneu negatiu, l'arc serà dibuixat en sentit horari. En tot cas, escriviu 60 i premeu la tecla de retorn, i després repetiu tota l'operació i escriviu -60 per veure el diferent resultat.
 
 

Figura 4. Arc definit mitjançant el mètode de punt inicial, punt final, angle. Cal ser conscients del sentit en què volem dibuixar l'arc -antihorari, angle positiu; horari, angle negatiu

 

Esborreu els arcs dibuixats i feu la figura de la imatge amb arcs a partir del mètode de punt inicial, punt final, angle, tot tenint en compte les dades següents:

  • El punt inicial serà el mateix per a tots els arcs: 100,100.
  • La distància entre el punt inicial i el punt final serà sempre de 50 unitats de dibuix.
  • Tots els arcs mesuren 45º.
  • La inclinació dels diferents pètals és sempre múltiple de 45º.
 
 
Figura 5
   
  Deseu el resultat amb el nom m1_pr8b.dwg a la carpeta Practiques.
   
L'eina Zoom a l'AutoCAD 2002
   
Pràctica

Obriu un document nou de les característiques de sempre, i dibuixeu un pentàgon inscrit en una circumferència de radi 5 amb centre a la coordenada absoluta 100,100. El resultat ha de ser com el que es mostra a la imatge següent:

   
 
 
Figura 6
   

Ara imagineu que voleu treballar sobre aquest objecte; evidentment, o bé introduïu totes les dades per coordenades i us oblideu completament del que veieu, o bé dibuixareu amb moltíssimes dificultats.

Evidentment, l'AutoCAD 2002 disposa d'un grup d'eines que us permetran apropar-vos o allunyar-vos dels objectes que esteu dibuixant, per trobar sempre la distància més còmoda: les eines Zoom.

Les eines Zoom poden ser executades de tres maneres:

  • Fent clic al botó corresponent al tipus de zoom que ens interessi de la barra d'eines Zoom o dels que hi ha a la barra d'eines Estándar.
  • Menú Ver|Zoom|...
  • Mitjançant la barra de comandaments: zoom o bé z i tecla de Retorn.

En el cas d'aquest conjunt d'eines, la manera més pràctica és la tercera -z i tecla de Retorn.

   
 
 
Figura 7. Capsa d'eines Zoom i eines Zoom dins de la capsa d'eines Estándar; en aquest últim cas, les eines es poden desplegar fent clic i mantenint premut el botó esquerre del ratolí a sobre del botó que té una fletxeta negra a la cantonada inferior dreta
   
Zoom ventana
   
Pràctica
  1. Escriviu zoom a la barra de comandaments i premeu la tecla de Retorn per comprovar com funcionen els diversos tipus de zoom.
  2. Un cop executada l'ordre, la barra de comandaments us demana Precise esquina de ventana, indique un factor de escala (nx o nxP), o [Todo/Centro/Dinámico/Extensión/Previo/Factor/Ventana] <tiempo real>:. Utilitzareu el zoom ventana, pel qual no cal que trieu la v, ja que el programa dóna per fet que és un dels més habituals i us permet fer-lo servir directament: preciseu una cantonada de la finestra fent clic amb el ratolí a prop de l'objecte al qual voleu apropar-vos, i després arrosegueu el punter -veureu que és com si estiguéssiu fent un rectangle amb clic directe -i feu un segon clic per determinar la segona cantonada de la finestra.

Automàticament, veureu l'objecte en l'espai de dibuix a una distància molt més propera.

 

 
 
Figura 8. Zoom ventana: feu un rectangle -ventana- al voltant de l'objecte o zona a la qual us voleu apropar -clic, estirar,clic- i veureu el resultat
   

Us cridaran l'atenció tres fets:

  • Sembla que la Rejilla s'hagi espaiat. Evidentment, no és així: senzillament l'esteu veient des de més a prop.
  • La icona SCP -que indica la direcció X, Y- no ha canviat ni de posició ni de mida. Efectivament, la icona no ha canviat perquè en realitat no és enlloc; és una referència visual.
  • El pentàgon té el mateix gruix de línia que abans, malgrat que el veiem des de molt més a prop: l'AutoCAD 2002 és un programa vectorial i, per tant, les línies no tenen un gruix real, només un gruix de representació que s'adequa a la distància des de la qual veiem els objectes.

Atenció! Si feu zoom sobre un objecte que no estigui format per línies rectes -per exemple un arc o un cercle- veureu que el seu aspecte és poligonal. Per tal de corretgir aquest error de representació podeu fer dues coses:

  • Escriure rg -odre Regenerar dibujo- i tecla de Retorn per actualitzar la qualitat de la representació al zoom actual.
  • Augmentar la resolució permanentement, escrivint resvista, acceptant que voleu zooms ràpids i donant un valor alt, per exemple 1000, i tecla de Retorn.
 
 
Figura 9. Zoom ventana sobre un arc abans i després de regenerar el dibuix
   
  Zoom previo
   
Pràctica

Ara tornareu a veure l'espai de dibuix com abans de fer el Zoom ventana, gràcies al Zoom previo:

  1. Escriviu Zoom i premeu la tecla de Retorn.
  2. Quan la barra de comandaments us demani Precise esquina de ventana, indique un factor de escala (nx o nxP), o [Todo/Centro/Dinámico/Extensión/Previo/Factor/Ventana] <tiempo real>:, escriviu p i premeu la tecla de Retorn. El Zoom previo sempre us tornarà a l'estat de visualització anterior a l'última operació de zoom.
Zoom a extensión
   
Pràctica

Ara utilitzareu un tercer tipus de zoom molt útil: el zoom a extensión. Aquest zoom us permetrà tant allunyar-vos com apropar-vos de cop a l'objecte/objectes que esteu dibuixant, de tal manera que els encaixarà visualment dins l'espai de dibuix:

  1. Escriviu zoom i premeu la tecla de Retorn.
  2. Quan la barra de comandaments us demani Precise esquina de ventana, indique un factor de escala (nx o nxP), o [Todo/Centro/Dinámico/Extensión/Previo/Factor/Ventana] <tiempo real>:, escriviu e i premeu la tecla de Retorn.

 

 
 
Figura 10. Zoom a extensión: augmenta el grau de visualització fins a encaixar tots els elements dibuixats dins l'espai de dibuix
 
 

Un cop vist l'efecte del zoom a extensión, torneu a fer un zoom previo.

 
Zoom tiempo real
   
Pràctica

El quart tipus de zoom que veureu és el zoom tiempo real, que us permetrà tant allunyar-vos com apropar-vos de manera progressiva a l'objecte/objectes que esteu dibuixant:

  1. Escriviu zoom i premeu la tecla de Retorn.
  2. Quan la barra de comandaments us demani Precise esquina de ventana, indique un factor de escala (nx o nxP), o [Todo/Centro/Dinámico/Extensión/Previo/Factor/Ventana] <tiempo real>:, premeu directament la tecla de Retorn per acceptar l'opció per defecte tiempo real.
  3. Veureu que el punter es tranforma en una mena de lupa amb el signe + a la part superior i el - a la inferior . Si feu clic i arrossegueu cap amunt, veureu que us apropeu al dibuix; si feu clic i arrossegueu cap avall, veureu que us n'allunyeu. Podeu repetir l'operació tantes vegades com calgui fins a apropar-vos o allunyar-vos el que és necessari.
  4. Veureu que a mesura que us apropeu, l'objecte no només és farà més gran, sinó que cada vegada quedarà més desplaçat respecte al centre de l'espai de dibuix.

    Per tornar a centrar la imatge, feu clic amb el botó dret del ratolí i seleccioneu l'opció Encuadre. Apareixerà una petita mà com aquesta , amb la qual fent clic i arrossegant podreu centrar de nou la imatge. Podeu continuar amb el Zoom tiempo real tornant a fer clic amb el botó dret del ratolí, i triant de nou l'opció Zoom.

 
 
Figura 11. Menú contextual de l'eina Zoom tiempo real
   
Zoom todo
   
Pràctica

El cinquè i últim tipus de zoom que veureu és el Zoom todo, que us permetrà encaixar dins de l'espai de dibuix la totalitat de l'àrea de dibuix:

  1. Escriviu zoom i premeu la tecla de Retorn.
  2. Quan la barra de comandaments us demani Precise esquina de ventana, indique un factor de escala (nx o nxP), o [Todo/Centro/Dinámico/Extensión/Previo/Factor/Ventana] <tiempo real>:, premeu la tecla t i a continuació la tecla de Retorn per acceptar l'opció todo.
  3. Immediatament, dins de l'espai de dibuix, quedarà emmarcada la totalitat de l'àrea de dibuix -si teniu activada la Rejilla, ho veureu perfectament.
 
 
Figura 12. Zoom todo
   
  Avantatges en l'ús de les referències a objectes
   
En pràctiques anteriors heu vist el funcionament de les referències a objectes. No obstant, a l'hora d'utilitzar-les, us haureu adonat de la manca de comoditat que suposa escriure abans de cada coordenada la referència que volem detectar. L'AutoCAD 2002 permet cridar les refèrencies a objectes de manera més còmoda, i fins i tot mantenir de manera permanent algunes referències determinades pels usuaris.
   
Menú contextual de referències a objectes
   

En qualsevol moment, abans o durant l'execució d'una ordre, l'AutoCAD 2002 us permet obrir un menú contextual amb totes les referències a objectes, mantenint premuda la tecla de majúscules i el botó dret del ratolí simultàniament.

Triareu la referència que més us interessi senzillament situant-hi el punter a sobre i fent clic amb el botó esquerre del ratolí.

   
 
 
Figura 13. Menú contextual de referències a objectes: tecla de majúscules + botó dret del ratolí
   
Referències a objectes permanents
   

Amb l'AutoCAD 2002 podeu mantenir activada de manera permanent una sèrie de referències a objectes, tot seleccionant-les en la finestra de diàleg anomenada Parámetros de dibujo.

Podeu accedir a aquesta finestra de diverses maneres:

  • Triant l'opció Parámetros de referencia a objetos... del menú contextual de la figura 12.
  • Fent clic sobre l'últim botó de la barra d'eines Referencia a objetos .
  • Fent clic amb el botó dret del ratolí sobre el botó REFENT de la barra d'estat i triant l'opció Parámetros...
 
 
Figura 14. Finestra de diàleg Parámetros de dibujo
   

En aquesta finestra podreu seleccionar totes les referències a objectes que vulgueu que es mantinguin de manera permanent durant l'execució de qualsevol ordre. Així, si seleccioneu les caselles de punt final, mig, quadrant i tangent, detectareu automàticament aquest punts en el moment en què estigueu executant una ordre.

Un cop triades les referències a objectes que us interessin, premeu el botó Aceptar.

   

Perquè les referències a objectes seleccionades siguin detectades, és indispensable que s'estigui executant una ordre i que estigui activat el botó REFENT, que s'activa i desactiva amb la tecla de funció F3.

   
Comproveu el funcionament de les referències a objectes permanents i després tanqueu el document i sortiu del programa.
   
 
Amunt