- Maria Majoral, la Tesmenitna(1887-1976):
Temenstina, Maria Majoral, neix Un 10 de Juliol de 1887 a cal Tamastim de Cornellana, i comença a viatjar amb els seus pares a l'Edat de 2 anys.
Va fer el primer viatge com a trementinaire el va fer quant tan sols contava amb 12 anys, junt amb la Rosa Arnau de cal Xuriguer, del mateix poble, aquesta última tenia 8 anys, l'any 1899.
La tamastima es va casar a l'Edat de 21 anys i va tenir quatre fills, dels quals se'n va morir Un; va fer de dida a una nena a la qual va agafar molta estima, i aquesta va haver de tornar amb sa mare, aquest fet la va influir durant la resta de la seva vida.
Maria Majoral no va deixar l'ofici de trementinaire fins a l'any 1959, quant ja contava amb 79 anys.
En els seus viatges la van acompanyar les seves filles: Càndida, Maria i Roseta, totes elles rosses, fins que aquestes es varen casar, d'aquí prové, també, que la coneguessin per la "trementinaire de les nenes rosses"; tanmateix, les nétes es barallaven perquè les portés amb ella quan anava pel món.
Emília Llorens, néta de la tamastina, ens explica que hi va anar des dels 7 fins als 16 anys.
Maria Majoral mor l'any 1976 a l'Edat de 89 anys.

- Antònia Costa i Coll (1851-1921):
L'any 1851 neix la segona filla de Cal Foguetó, a Tuixent, Antònia Costa i Coll.
Poca informació s'ha pogut transmetre d'aquesta trementinaire. Casada amb Un xicot de "Cal Silvestre" de Fornols, en Pere Costa, es varen instal·lar tots dos a Cal Piano de Tuixent, i més tard es van traslladar a "Cal Pere" del mateix poble.
Antònia Costa i Coll va fer de trementinaire durant tota la seva vida. Va tenir dues filles: Maria i Josepa Camps i Costa; les dues van fer de trementinaire fins que es varen casar. Ho van fer amb dos xicots ramaders, se'n van anar a viure una a Barcelona i l'altra a Sabadell, on ambdues parelles van instal·lar una vaqueria en aquestes ciutats.
Antònia va viure a Tuixent fins l'any 1920. D'aquí se'n va anar a Sabadell, on la seva filla anava a tenir una criatura. Allà pateix una apoplexia. Al cap d'Un any va morir.

- Sofia Montaner i Arnau (1908-1996):
La mare, vídua d'Un home de "Cal Gresca" d'Ossera, era filla de l'Alzina. El pare era de Fígols. Al casar-se van anar a viure a Ossera, on el 10 de març de 1908 neix la seva primera filla: Sofia.
No va ser fins als 10 anys que comença a anar per mon amb la seva avia materna -probablement una de les primeres trementinaires-. La mare s'estava a casa guarint de la casa, les ovelles i tanmateix elaborava formatges.
La Sofia va anar alternant l'ofici de trementinaire amb el d'anar a servir a cases de pobles més grans, durant la seva joventut, i ha ser precisament en una de les temporades que havia anat a servir a Terrassa que va iniciar la seva relació amb en Miquel Borrell. Aquest era natural d'Ossera. O sigui, ja es coneixien abans, i es dedicava a fer jornals pels boscos de Catalunya.
Es casen el 29 d'abril de 1936. La Sofia compta llavors amb 28 anys i lo Miquel amb 20. Quatre anys després de casat lo Miquel decideix canviar l'ofici. Van ser una parella excepcional doncs varen ser ben poques les parelles de trementinaires on l'home s'hi va dedicar.
La Sofia i el "gorra tort"(tal com ella l'anomenava) han estat els darrers trementinaires en actiu de la vall, havent fet el seu darrer viatge l'any 1984, quan la Sofia comptava amb 74 anys i en Miquel amb 66
Sofia Montané va morir l'hivern de 1996, i Miquel Borrell l'hivern següent.