"Considerada en el seu sentit més ampli, la malaltia
ha acompanyat sempre el gènere humà, s'ha convertit
en part de la seva pròpia vida, o és una manifestació
de la vida sota condicions alternades?"
En els seus orígens, previs a L'aparició de la medicina,
les herbes medicinals s'extreien de la terra, per Un intent de superar
les complicacions i obstacles que tenien per a la supervivència.
Aquestes herbes posseïdores de propietats curatives, tenen
una extensa història, per ser exactes, la mateixa quantitat
de temps que la de l'ésser humà.
En aquella època prehistòrica, en què l'home
vivia per i de la natura, ja se'n coneixien les propietats i utilitats
d'ús d'aquestes. Durant varis segles al llarg de la història,
els humans depenien dels seus fins, eren la nostra única
via per tal de guarir o alleugerir els dolors o ferides.
"L'efecte malaltia", per dir-ho d'alguna manera, ha afectat
crucialment i al propi procés evolutiu i transformatiu de
l'espècie humana, ella és qui apaivaga i mitiga esmentat
procés; de manera que quan una malaltia és vençuda
per la medicina, n'acaba sorgint una altra diferent fins que la
medicina la torna a vèncer, i així contínuament.
D'aquesta manera, a partir de l'estudi i la investigació,
s'han pogut esbrinar nous coneixements i nous tipus de planes medicinals.
Antigues cultures com ara l'egípcia o la persa tenen una
gran coneixença i saviesa en el tema de remeis naturals,
tenim constància d'aquests coneixements gràcies als
papirs que ens han arribat a través de milers d'anys i de
la mateixa manera amb la induista, la zona on hi predomina, té
Un gran nombre de plantes medicinals, moltes de les quals ara encara
se'n desconeixen les seves propietats; Un estudi de farmacologia
realitzat en una zona que avarca la cultura induista(Índia
i Xina bàsicament) s'han reunit unes 1.860 receptes distintes.
En l'Edat Mitjana, els diversos estudis iniciats en el tema, per
grecs i àrabs, majoritàriament, queden aturats i completament
fora de la memòria de tothom, a les biblioteques dels monestirs.
D'aquesta manera, amb l'oblit, l'evolució de la medicina
remeiera o primitiva, queda estancada i com a conseqüència,
els progressos que havia emprès, s'aturen fins arribar l'època
Reinaxentista, en què aquelles investigacions abandonades
en l'oblit, es reemprenen; a partir d'aleshores, la ciència
es comença a experimentar i a formar els seus sòlids
pilars que perduraren molts segles en el futur, junt amb puixant
evolució científica, s'hi adjunta, també, la
revifalla de la medicina natural, causada per la importació
de noves plantes procedents de les amèriques.
A partir d'aquest moment, esdevé una autèntica competència
entre la medicina natural i la medicina moderna més o menys
equitativa, fins el moment en què el microscòpic com
aparell per estudiar plantes medicinals i la pròpia química,
la qual en surt més avantatjada, i d'aquesta manera assoleix
Un estat superior a l'altre, causada pel seu propi desenvolupament;
la medicina moderna comença la seva inaturable expansió,
combatent amb eficàcia, malalties que la medicina primitiva,
la natura, no havia pogut superar.
En aquells moments, al s.XIX, la medicina moderna ja havia guanyat
molt terreny, en canvi, les altres anaven perdent d'una forma progressiva,
la notable importància que una vegada havia tingut.
Els nous medicaments químics, els anomenats fàrmacs,
comencen a ser necessaris a tot arreu, malgrat la dificultat d'acceptació
que varen tenir inicialment, es fan insubstituïbles. A partir
de la Revolució Industrial, l'interès per tal de millorar
els problemes de Salut Pública comencen a créixer
a terres d'occident.
"Problemes" com ara el descobriment que els microbis eren
i són una causa directa en l'evolució d'una malaltia,
varen provocar Un increment en els estudis d'aquesta i per tant,
una nova expansió evolutiva de la medicina moderna.
A partir de la 2ª Guerra mundial, beneficiosament a la cura
de malalties infeccioses. El nou interès per a la salut pública
d'aquest moment causaren Un boom, es comença a desencadenar
tota una expansió de l'Antropologia i la Medicina, fins l'actualitat,
i més.
A finals del sXX l'Antropologia, Un branca molt important de la
medicina, la qual estudia a les persones; és caracteritzada
per diverses descripcions que expliquen els costums i les tradicions
dels pobles i la seva gent, tot i que no són els mateixos
conceptes ni volen dir el mateix.
A poca poc, l'interès per l'aprenentatge de bruixeria, màgia
o de medicines primitives ha anat augmentant cada vegada més
per als mateixos metges de la pròpia medicina moderna, alguns
s'hi ha adaptat en aquest moment, sorgeixen branques pertanyents
als dos bàndols, l'homeopatia en seria Un exemple.
El puixant interès per les medicines alternatives i els cures
naturalistes, són senyal de millores i una revifalla no massa
futura en aquest camp medicinal.
"Bona part de l'Antropologia ha ensopegat en fonamentar la
seva anàlisi etnogràfica en el mer inventariat de
tècniques i remeis terapèutics primitius, sinó
que realment, dóna al concepte eficàcia simbòlica
que poques vegades té a veure amb eficàcia real...
en l'eficàcia de la malaltia i el seu tractament"
Però, si la medicina moderna i la medicina tradicional, tenen
Un mateix origen, en el sentit que provenen d'allà mateix;
vol dir això que, la medicina moderna té la mateixa
eficàcia simbòlica que la que suposadament té
la tradicional?
Perquè aquest argument podria ser fàcilment aplicable
al nostre sistema sanitari actual.
|