"Considerada en el seu sentit més ampli, la malaltia ha acompanyat sempre el gènere humà, s'ha convertit en part de la seva pròpia vida, o és una manifestació de la vida sota condicions alternades?"
En els seus orígens, previs a L'aparició de la medicina, les herbes medicinals s'extreien de la terra, per Un intent de superar les complicacions i obstacles que tenien per a la supervivència.
Aquestes herbes posseïdores de propietats curatives, tenen una extensa història, per ser exactes, la mateixa quantitat de temps que la de l'ésser humà.
En aquella època prehistòrica, en què l'home vivia per i de la natura, ja se'n coneixien les propietats i utilitats d'ús d'aquestes. Durant varis segles al llarg de la història, els humans depenien dels seus fins, eren la nostra única via per tal de guarir o alleugerir els dolors o ferides.

"L'efecte malaltia", per dir-ho d'alguna manera, ha afectat crucialment i al propi procés evolutiu i transformatiu de l'espècie humana, ella és qui apaivaga i mitiga esmentat procés; de manera que quan una malaltia és vençuda per la medicina, n'acaba sorgint una altra diferent fins que la medicina la torna a vèncer, i així contínuament.
D'aquesta manera, a partir de l'estudi i la investigació, s'han pogut esbrinar nous coneixements i nous tipus de planes medicinals.

Antigues cultures com ara l'egípcia o la persa tenen una gran coneixença i saviesa en el tema de remeis naturals, tenim constància d'aquests coneixements gràcies als papirs que ens han arribat a través de milers d'anys i de la mateixa manera amb la induista, la zona on hi predomina, té Un gran nombre de plantes medicinals, moltes de les quals ara encara se'n desconeixen les seves propietats; Un estudi de farmacologia realitzat en una zona que avarca la cultura induista(Índia i Xina bàsicament) s'han reunit unes 1.860 receptes distintes.

En l'Edat Mitjana, els diversos estudis iniciats en el tema, per grecs i àrabs, majoritàriament, queden aturats i completament fora de la memòria de tothom, a les biblioteques dels monestirs. D'aquesta manera, amb l'oblit, l'evolució de la medicina remeiera o primitiva, queda estancada i com a conseqüència, els progressos que havia emprès, s'aturen fins arribar l'època Reinaxentista, en què aquelles investigacions abandonades en l'oblit, es reemprenen; a partir d'aleshores, la ciència es comença a experimentar i a formar els seus sòlids pilars que perduraren molts segles en el futur, junt amb puixant evolució científica, s'hi adjunta, també, la revifalla de la medicina natural, causada per la importació de noves plantes procedents de les amèriques.

A partir d'aquest moment, esdevé una autèntica competència entre la medicina natural i la medicina moderna més o menys equitativa, fins el moment en què el microscòpic com aparell per estudiar plantes medicinals i la pròpia química, la qual en surt més avantatjada, i d'aquesta manera assoleix Un estat superior a l'altre, causada pel seu propi desenvolupament; la medicina moderna comença la seva inaturable expansió, combatent amb eficàcia, malalties que la medicina primitiva, la natura, no havia pogut superar.
En aquells moments, al s.XIX, la medicina moderna ja havia guanyat molt terreny, en canvi, les altres anaven perdent d'una forma progressiva, la notable importància que una vegada havia tingut.

Els nous medicaments químics, els anomenats fàrmacs, comencen a ser necessaris a tot arreu, malgrat la dificultat d'acceptació que varen tenir inicialment, es fan insubstituïbles. A partir de la Revolució Industrial, l'interès per tal de millorar els problemes de Salut Pública comencen a créixer a terres d'occident.
"Problemes" com ara el descobriment que els microbis eren i són una causa directa en l'evolució d'una malaltia, varen provocar Un increment en els estudis d'aquesta i per tant, una nova expansió evolutiva de la medicina moderna.

A partir de la 2ª Guerra mundial, beneficiosament a la cura de malalties infeccioses. El nou interès per a la salut pública d'aquest moment causaren Un boom, es comença a desencadenar tota una expansió de l'Antropologia i la Medicina, fins l'actualitat, i més.

A finals del sXX l'Antropologia, Un branca molt important de la medicina, la qual estudia a les persones; és caracteritzada per diverses descripcions que expliquen els costums i les tradicions dels pobles i la seva gent, tot i que no són els mateixos conceptes ni volen dir el mateix.

A poca poc, l'interès per l'aprenentatge de bruixeria, màgia o de medicines primitives ha anat augmentant cada vegada més per als mateixos metges de la pròpia medicina moderna, alguns s'hi ha adaptat en aquest moment, sorgeixen branques pertanyents als dos bàndols, l'homeopatia en seria Un exemple.
El puixant interès per les medicines alternatives i els cures naturalistes, són senyal de millores i una revifalla no massa futura en aquest camp medicinal.
"Bona part de l'Antropologia ha ensopegat en fonamentar la seva anàlisi etnogràfica en el mer inventariat de tècniques i remeis terapèutics primitius, sinó que realment, dóna al concepte eficàcia simbòlica que poques vegades té a veure amb eficàcia real... en l'eficàcia de la malaltia i el seu tractament"
Però, si la medicina moderna i la medicina tradicional, tenen Un mateix origen, en el sentit que provenen d'allà mateix; vol dir això que, la medicina moderna té la mateixa eficàcia simbòlica que la que suposadament té la tradicional?
Perquè aquest argument podria ser fàcilment aplicable al nostre sistema sanitari actual.