Com s'ha comentat anteriorment, al llarg de les seves entrèpides sortides, les trementinaires carregaven tot Un assortiment d'eines i estris indispensables per a seguir i tirar endavant; eren recipients utilitzats per tallar, pesar, etc. els remeis també traginats pelles. Alguns, més importants que d'altres, com és el cas de la romana i les llaunes.
- Dintre del seu canastró, hi portaven entre altres coses, el podallet o bé Un ganivet. D'entre aquests dos, el podallet n'és el més característic, és una falç de dimensions molt petites; ambdós eren utilitzats per tallar les herbes i plantes que necessitessin al llarg del camí.
- També, eren molt conegudes les coixineres, sacs de tela resistent amb dues nances cosides Des de la part superior fins a la inferior, per tal de fer-les més fàcilment portables, semblant a una motxilla rudimentària; n'hi havia Un de més gran, que carregava tot Un grup de coixineres més petites, les quals estaven plenes de plantes, fulles o herbes seques preparades per ésser venudes, cada tipus d'herba corresponia a una "mini-coixinera" diferent.

- Les llaunes, eren el nom que se'ls hi havia atribuït a una sèrie de recipients de metall, totes lligades entre elles per Un cordill, es duien penjant de la cintura, com un cinturó, encara que, també, es podien dur penjades pel braç; eren rectangulars, però lleugerament arquejades, per tal que s'adeqüessin més fàcilment a la cintura. Eren de bon portar, també pel fet que tinguessin incorporada una nansa a la part superior d'aquesta, al costat de la boca d'entrada/ sortida dels líquids, la qual era ràpida i senzilla alhora d'extreure el seu contingut, aquesta boca, sobresortia dos o tres centímetres.
Hi havia llaunes de diferents mides per a diferents líquids, depenent de la quantitat necessitada, encara que, la majoria de les vegades s'utilitzava sempre la mateixa.
N'hi havia de diferents tipus, repartides en dos grups:
§ Grans: podien contenir Des de 2,5 fins a 4 litres, aquesta majoritàriament anava destinada a guardar pega negra o bé trementina.
§ Petites: per una altra banda, aquestes, tenien capacitats compreses entre els ½ i 1 litre les més grans (de les petites).
En aquestes s'hi dipositaven els olis, com ara d'avet o ginebró, entre d'altres.
Obtenien les llaunes comprant-les als marxants que arribaven de tant en tant al poble, o bé, anant-les a buscar a algun llauner de la Seu d'Urgell, Berba o alguna ciutat propera.

- Cada trementinaire duia una romaneta (romana), petita per a Un millor portar, no pesava ni ocupava tant espai com una de mida normal.
Una balança de ferro, que reposa sobre Un fulcre, el qual se sosté amb la mà a partir d'una anella, o bé, tan sols és penjada a Un punt estable.
Està formada per dos braços, l'un, més llarg que l'altre; mentre que a Un, el gran, anomenat canastró, s'hi fa córrer Un piló per tal d'equilibrar el pes. Per intentar que no es mogui el piló, és immobilitzat a partir d'unes osques, les quals es troben al llarg del mateix braç; l'altre braç, el més curt, s'hi deixa pesar el producte.
A una banda de la balança el pes s'indica amb lliure, i l'altre amb Unces dividides en parts de mig i quart d'unitat.

1 Unça = 33.3 grams
12 Unces = 400 grams = 1 lliura
20 Unces = 1 Kg. = 2,5 lliures

La romana no només era Un estri utilitzat per les trementinaires, ja que en aquella època era la més assequible i comú en tot Catalunya. Més tard, pels voltants de l'any 1940, va ésser substituïda per la balança de plats, el motiu va ser que, a partir d'aleshores, va començar a haver-hi trementinaires que feien la ruta amb diligència o bé gran part d'aquesta amb tren, el que els hi permetia portar més pes.