Com s'ha comentat anteriorment, al llarg de les seves entrèpides
sortides, les trementinaires carregaven tot Un assortiment d'eines
i estris indispensables per a seguir i tirar endavant; eren recipients
utilitzats per tallar, pesar, etc. els remeis també traginats
pelles. Alguns, més importants que d'altres, com és
el cas de la romana i les llaunes.
- Dintre del seu canastró, hi portaven entre altres coses,
el podallet o bé Un ganivet. D'entre aquests dos, el podallet
n'és el més característic, és una falç
de dimensions molt petites; ambdós eren utilitzats per tallar
les herbes i plantes que necessitessin al llarg del camí.
- També, eren molt conegudes les coixineres, sacs de tela
resistent amb dues nances cosides Des de la part superior fins a
la inferior, per tal de fer-les més fàcilment portables,
semblant a una motxilla rudimentària; n'hi havia Un de més
gran, que carregava tot Un grup de coixineres més petites,
les quals estaven plenes de plantes, fulles o herbes seques preparades
per ésser venudes, cada tipus d'herba corresponia a una "mini-coixinera"
diferent.
- Les llaunes, eren el nom que se'ls hi havia atribuït a una
sèrie de recipients de metall, totes lligades entre elles
per Un cordill, es duien penjant de la cintura, com un cinturó,
encara que, també, es podien dur penjades pel braç;
eren rectangulars, però lleugerament arquejades, per tal
que s'adeqüessin més fàcilment a la cintura.
Eren de bon portar, també pel fet que tinguessin incorporada
una nansa a la part superior d'aquesta, al costat de la boca d'entrada/
sortida dels líquids, la qual era ràpida i senzilla
alhora d'extreure el seu contingut, aquesta boca, sobresortia dos
o tres centímetres.
Hi havia llaunes de diferents mides per a diferents líquids,
depenent de la quantitat necessitada, encara que, la majoria de
les vegades s'utilitzava sempre la mateixa.
N'hi havia de diferents tipus, repartides en dos grups:
§ Grans: podien contenir Des de 2,5 fins a 4 litres, aquesta
majoritàriament anava destinada a guardar pega negra o bé
trementina.
§ Petites: per una altra banda, aquestes, tenien capacitats
compreses entre els ½ i 1 litre les més grans (de
les petites).
En aquestes s'hi dipositaven els olis, com ara d'avet o ginebró,
entre d'altres.
Obtenien les llaunes comprant-les als marxants que arribaven de
tant en tant al poble, o bé, anant-les a buscar a algun llauner
de la Seu d'Urgell, Berba o alguna ciutat propera.
- Cada trementinaire duia una romaneta (romana), petita per a Un
millor portar, no pesava ni ocupava tant espai com una de mida normal.
Una balança de ferro, que reposa sobre Un fulcre, el qual
se sosté amb la mà a partir d'una anella, o bé,
tan sols és penjada a Un punt estable.
Està formada per dos braços, l'un, més llarg
que l'altre; mentre que a Un, el gran, anomenat canastró,
s'hi fa córrer Un piló per tal d'equilibrar el pes.
Per intentar que no es mogui el piló, és immobilitzat
a partir d'unes osques, les quals es troben al llarg del mateix
braç; l'altre braç, el més curt, s'hi deixa
pesar el producte.
A una banda de la balança el pes s'indica amb lliure, i l'altre
amb Unces dividides en parts de mig i quart d'unitat.
1 Unça = 33.3 grams
12 Unces = 400 grams = 1 lliura
20 Unces = 1 Kg. = 2,5 lliures
La romana no només era Un estri utilitzat per les trementinaires,
ja que en aquella època era la més assequible i comú
en tot Catalunya. Més tard, pels voltants de l'any 1940,
va ésser substituïda per la balança de plats,
el motiu va ser que, a partir d'aleshores, va començar a
haver-hi trementinaires que feien la ruta amb diligència
o bé gran part d'aquesta amb tren, el que els hi permetia
portar més pes.
|