Quan vaig començar aquest treball, recordo que em vaig fer moltes preguntes, i possiblement eren interessants, però alhora reconec, ara que ho veig, que tanmateix, eren absurdes.

Dic això, perquè ara que ja he acabat el treball, ara sí sé la resposta de tot el que em preguntava; en aquests moments, estic fixant la vista enrera, fent Un balanç de tot el que he fet per realitzar el que en principi era una il·lusió, i em qüestiono si realment ha valgut la pena. Des de Un començament, em pensava que, per la manera en què m'ho va dir la meva tia, que en tan bon punt quan comencés a moure'm per buscar informació, en trobaria moltíssima, i no va ser així, ja que la poca informació que hi ha escrita, pertany tan sols a Un museu de les mateixes dimensions que l'aula P5; i el més segur, és que et preguntis: si hi ha algun llibre d'elles o de l'ofici. Però en realitat, encara que busquis a la biblioteca de Barcelona o a on sigui, de llibre de les trementinaires, no n'hi ha cap; tan sols publicacions d'altres llibres que les comenten, encara que el que diguin aquests, tots han tret la informació d'allà mateix, del museu; alguns les hi dediquen Un capítol, com és el cas de "Viatges amb els pastors transhumants", escrit per Ernest Costa, Un dels pocs. Per llàstima, jo no l'he pogut aconseguir, està esgotat a tot arreu.

El que intento explicar és que sí, el treball i el tema en qüestió, m'han agradat; m'he respost totes les preguntes de l'inici, m'ha satisfet en el sentit que he pogut realitzar al complert tot el treball de recerca, he conegut a gent nova, més endinsada dins d'aquest món, com és el cas de la gent dels pobles, els que viuen i recorden aquell temps, els qui l'estudien com jo, però d'una forma molt és professional, la coordinadora d'aquell equip d'antropòlegs i historiador que en vaig parlar en començar el treball; l'únic aspecte negatiu que he pogut trobar, a part de que La vall de la Vansa es trobi a gairebé 300km, massa lluny per haver-hi anat tres vegades, pot ser... aquest l'únic dolent que l'hi he pogut trobar, i el positiu, la satisfacció de comprovar que en cara falten molts anys perquè les trementinaires siguin oblidades.

La importància que han assolit actualment les trementinaires, era inexistent aleshores, ho és degut al fet de que per mitjà de plantes i herbes medicinals, aprofitessin per fer-ne ungüents o olis, ja que no eren les úniques que aprofitaven la flora del seus interior, no eren les úniques de tenir els coneixements, per això elles varen destacar per intentar vendre-les per tot Catalunya; que Un dels seus objectius més importants és que, per mitjà de la comercialització es va poder tirar endavant; seria difícil imaginar-se Un s.XIX sense les trementinaires, què hauria passat? Els pobles haurien prosperat o no?

Considero que: la importància que han assolit les trementinaires ha tingut lloc ara en l'actualitat, i no en el passat, per una senzilla raó, perquè no ho eren, i molt menys ho intentaven. Dins el seu context històric, varen destacar per l'ajuda que servien als altres en unes males condicions en què tothom es trobava a la misèria; és ara, en l'actualitat, que ho estem sobrevalorant tot .
En el seu pas, han ajudat a la pròpia família, introduint-hi diners per tirar-la endavant i així sortir del mal tràngol; des d'Un altre punt de vista, varen mantenir la societat catalana, el més sana possible, amb els seus fabulosos remeis.
En definitiva, a nivell personal, m'he superat.
He arribat a la conclusió, també, que en tota època i tot societat, sempre hi ha diferents bàndols, Un que guanya a l'altre que perd, mai hi ha igualtat; podem compara-ho amb l'aspecte de la medicina moderna-tradicional, es veu claríssim, que la novetat, sempre triomfa en aspectes d'aquests, una competència molt igualada, fins que una es mou, la que ha canviat, és aquella la que tira endavant.