Quan vaig començar aquest treball, recordo que em vaig fer
moltes preguntes, i possiblement eren interessants, però
alhora reconec, ara que ho veig, que tanmateix, eren absurdes.
Dic això, perquè ara que ja he acabat el treball,
ara sí sé la resposta de tot el que em preguntava;
en aquests moments, estic fixant la vista enrera, fent Un balanç
de tot el que he fet per realitzar el que en principi era una il·lusió,
i em qüestiono si realment ha valgut la pena. Des de Un començament,
em pensava que, per la manera en què m'ho va dir la meva
tia, que en tan bon punt quan comencés a moure'm per buscar
informació, en trobaria moltíssima, i no va ser així,
ja que la poca informació que hi ha escrita, pertany tan
sols a Un museu de les mateixes dimensions que l'aula P5; i el més
segur, és que et preguntis: si hi ha algun llibre d'elles
o de l'ofici. Però en realitat, encara que busquis a la biblioteca
de Barcelona o a on sigui, de llibre de les trementinaires, no n'hi
ha cap; tan sols publicacions d'altres llibres que les comenten,
encara que el que diguin aquests, tots han tret la informació
d'allà mateix, del museu; alguns les hi dediquen Un capítol,
com és el cas de "Viatges amb els pastors transhumants",
escrit per Ernest Costa, Un dels pocs. Per llàstima, jo no
l'he pogut aconseguir, està esgotat a tot arreu.
El que intento explicar és que sí, el treball i el
tema en qüestió, m'han agradat; m'he respost totes les
preguntes de l'inici, m'ha satisfet en el sentit que he pogut realitzar
al complert tot el treball de recerca, he conegut a gent nova, més
endinsada dins d'aquest món, com és el cas de la gent
dels pobles, els que viuen i recorden aquell temps, els qui l'estudien
com jo, però d'una forma molt és professional, la
coordinadora d'aquell equip d'antropòlegs i historiador que
en vaig parlar en començar el treball; l'únic aspecte
negatiu que he pogut trobar, a part de que La vall de la Vansa es
trobi a gairebé 300km, massa lluny per haver-hi anat tres
vegades, pot ser... aquest l'únic dolent que l'hi he pogut
trobar, i el positiu, la satisfacció de comprovar que en
cara falten molts anys perquè les trementinaires siguin oblidades.
La importància que han assolit actualment les trementinaires,
era inexistent aleshores, ho és degut al fet de que per mitjà
de plantes i herbes medicinals, aprofitessin per fer-ne ungüents
o olis, ja que no eren les úniques que aprofitaven la flora
del seus interior, no eren les úniques de tenir els coneixements,
per això elles varen destacar per intentar vendre-les per
tot Catalunya; que Un dels seus objectius més importants
és que, per mitjà de la comercialització es
va poder tirar endavant; seria difícil imaginar-se Un s.XIX
sense les trementinaires, què hauria passat? Els pobles haurien
prosperat o no?
Considero que: la importància que han assolit les trementinaires
ha tingut lloc ara en l'actualitat, i no en el passat, per una senzilla
raó, perquè no ho eren, i molt menys ho intentaven.
Dins el seu context històric, varen destacar per l'ajuda
que servien als altres en unes males condicions en què tothom
es trobava a la misèria; és ara, en l'actualitat,
que ho estem sobrevalorant tot .
En el seu pas, han ajudat a la pròpia família, introduint-hi
diners per tirar-la endavant i així sortir del mal tràngol;
des d'Un altre punt de vista, varen mantenir la societat catalana,
el més sana possible, amb els seus fabulosos remeis.
En definitiva, a nivell personal, m'he superat.
He arribat a la conclusió, també, que en tota època
i tot societat, sempre hi ha diferents bàndols, Un que guanya
a l'altre que perd, mai hi ha igualtat; podem compara-ho amb l'aspecte
de la medicina moderna-tradicional, es veu claríssim, que
la novetat, sempre triomfa en aspectes d'aquests, una competència
molt igualada, fins que una es mou, la que ha canviat, és
aquella la que tira endavant.
|