S'ASSOLEIXEN ELS OBJECTIUS? LA DIFICULTAT DE MESURAR LA CAPACITAT DE PENSAR

Si volem mesurar les capacitats intel·lectuals d'una persona no tenim més remei que adoptar patrons conductistes, això és, mesurar les respostes que produeix davant de determinats estímuls -en aquest cas, la resposta que dóna davant de problemes de diferent índole, tant teòrics com pràctics. Això és el que fem habitualment en els instituts quan avaluem determinades conductes dels nostres alumnes: tenim en compte les respostes orals, la seva participació en les discussions, les preguntes que formulen, els exercicis que fan i, és clar, també els exàmens a què responen.

Més complicada resulta aquesta tasca si el que volem és mesurar aquestes capacitats a nivell més general, en una classe o en tot un centre. I més encara si l'avaluació volem dur-la a terme en els centres de tot un estat o d'un conjunt d'estats. Resulta aleshores extremadament difícil poder parar atenció a l'ampli ventall de peculiaritats individuals que sens dubte poden alterar el resultat de la resposta. Dic tot això bàsicament per ser cautelós perquè, com veurem, interpretar les dades que resultin d'aquesta mena d'estudis globals no és en absolut simple. Això últim ho podem advertir ja d'entrada si parem atenció simplement a les eines d'avaluació de què disposem a Catalunya i que tot seguit refereixo, o sobretot a la interpretació que d'aquestes dades en fa el Consell superior d'avaluació del sistema educatiu.3

A Catalunya tenim almenys dues eines per efectuar aquestes mesures: les Proves de les competències bàsiques i els informes del Programa per a l'avaluació internacional d'estudiants (PISA).

------
3. Trobareu els informes emesos per aquest consell al següent lloc web del Departament d'educació: http://www.gencat.net/educacio/csda.