| INTRO | PART I | PART II | PART III | REFERÈNCIES | MAPA WEB |  |
L'INFORME PISA
El Programa per a l'avaluació internacional de l'alumnat (PISA) pretén comparar rendiments acadèmics de l'alumnat de 15 anys de diferents països. Els orígens del PISA, promogut per l'Organització per a la cooperació i el desenvolupament econòmic (OCDE), cal situar-los l'any 1997, any en què es va iniciar el disseny del programa. Fins avui dia s'ha aplicat en tres ocasions, 2000, 2003 i 2006, això és, amb una periodicitat triennal.7 Del PISA 2006 encara [desembre 2006] no en tenim dades. Al PISA 2003 hi van participar 41 països i també algunes regions i algunes comunitats autònomes d'alguns països -com ara Catalunya.
A Catalunya hi van participar 1.516 alumnes de 50 centres tant públics com privats concertats, i d'arreu del territori, si bé no tots van dur a terme totes les proves. El PISA de 2003 avaluava els ítems de matemàtiques, lectura, ciències i resolució de problemes, i si bé en l'àmbit de matemàtiques van participar-hi efectivament 1.516 alumnes, el nombre d'alumnes que va prendre part en els altres àmbits és força inferior (entre 450 i 500).
Deixant de banda que la mostra de 1.516 alumnes sobre el total de la població d'estudiants de Catalunya sigui o no sigui suficientment representativa, les dades del PISA no són de senzilla interpretació. Anem pas a pas.
El PISA avalua quatre àmbits diferents: matemàtiques, lectura, ciències i resolució de problemes.
En general, i per a cadascun dels àmbits que s'avaluen, les proves del PISA distingeixen entre continguts, processos i situacions. Els processos utilitzen competències transversals, entre les quals pensar, raonar, i plantejar i resoldre problemes.
Igualment, les proves avaluen -depenent de la prova- fins a sis nivells de dificultat. Els exercicis que tenen una dificultat més alta són aquells la resolució dels quals no demana necessàriament, com a norma general, el domini de més continguts curriculars, sinó un procés de reflexió més complex i abstracte.
Quins resultats han obtingut els alumnes de Catalunya en aquestes proves?
Una anàlisi exhaustiva es troba als informes elaborats pel Consell superior d'avaluació del sistema educatiu (vegeu nota 7). Aquí no pretenc dur a terme cap anàlisi equiparable. Sí vull, això no obstant, cridar l'atenció sobre alguns aspectes dels resultats de les proves que em semblen significatius.
Comencem amb l'àmbit de les matemàtiques.
La puntuació a Catalunya, d'acord amb el barem establert, és de 494 amb una desviació típica prou alta (4,7), deguda segurament al poc nombre d'alumnes que ha pres part en l'estudi. ¿És bo aquest resultat?
Bé, Catalunya queda lluny dels països amb millor resultats (Hong Kong-Xina 550, Finlàndia 540), i lluny també dels països amb pitjors resultats (Tunísia 359, Brasil 356). La seva situació és propera a països com ara França 511, Suècia 509, Àustria 506, Alemanya 503, Irlanda 503, República d'Eslovàquia 498, Noruega 495, Luxemburg 493, Polònia 490, Hongria 490, Espanya 485 i Estats Units 483.
Filem una mica més prim i distingim entre els diferents nivells d'exigència que s'avaluen dins de cada prova. El que es requereix en el nivell de reflexió en matemàtiques, que està inclòs dins els nivells de més dificultat (nivells 5-6), s'explicita en els següents termes:
| Nivell
de reflexió - Les preguntes difícils requereixen la interpretació de problemes amb els quals l'alumnat no està familiaritzat. Les situacions plantejades són poc conegudes per a l'alumnat, que necessita un alt grau de reflexió i creativitat. Són exemples d'aquestes activitats la interpretació de dades complexes i poc conegudes, la formulació d'una construcció matemàtica per a una situació real i l'ús de processos de modelació matemàtica. 8 |
Pel que fa a aquests nivells superiors, Catalunya està lleugerament per sota de la mitjana dels països que pertanyen a l'OCDE (a Catalunya un 10,2% d'alumnes assoleix els nivells 5-6, la mitjana dels països de l'OCDE és de 14'6%), i molt per sota dels resultats obtinguts per altres països (Hong Kong-Xina 30,7%, Finlàndia 23,4%, Corea 24,8%, Holanda 25,5%), i per sobre novament d'altres països (Brasil 1,2%, Mèxic 0,4%, Indonèsia 0,2%, Tunísia 0,2%). En qualsevol cas, es troba més propera als països amb pitjors resultats que no pas als que obtenen millors qualificacions. I aquí les diferències sí són significatives.
La situació és semblant en l'àmbit de lectura.
En l'àmbit de lectura Catalunya (457 alumnes van fer les proves) està lleugerament per sota de la mitjana dels països de l'OCDE (Catalunya 483; OCDE 494), i novament molt allunyada dels països amb millors i pitjors resultats (Finlàndia 543, Corea 534, Canadà 528, els millors; Mèxic 400, Indonèsia 382, Tunísia 375, els pitjors).
Ara bé, novament també, i aquest és el punt que vull remarcar, en l'àmbit de lectura es distingeixen també nivells, sent les competències de nivell 4-5 les més elevades -es tracta de les competències que es corresponen precisament amb les habilitats que tenen com a propòsit desenvolupar les estratègies pròpies del pensament crític:
| Nivell
4 - L'alumnat pot ubicar i ordenar o combinar múltiples informacions puntuals cada una de les quals pot satisfer múltiples criteris en un text que no és familiar. Pot inferir quina informació del text és rellevant per a la tasca requerida. - L'alumnat pot utilitzar un alt nivell d'inferència textual per comprendre i aplicar categories en un context no familiar i per establir el significat d'un fragment de text tenint en compte el text en el seu conjunt. Pot tractar amb ambigüitats, idees contràries a allò esperat i idees exposades en enunciats negatius. - L'alumnat és capaç d'utilitzar coneixements per establir hipòtesis sobre un text o avaluar-lo críticament. Pot mostrar una comprensió precisa de textos llargs o complexos. Nivell 5 |
Els
resultats dels alumnes catalans en aquests nivells que demanen una major exigència
està per sota la mitjana dels països de la OCDE (Catalunya 22,4%,
OCDE 29,5%), i novament, com succeïa en també succeïa en l'àmbit
de les matemàtiques, més lluny dels millors resultats (Finlàndia,
48,1%) que no pas dels pitjors (Indonèsia, 1,3%).
En l'àmbit
de competència científica (en el qual van fer les proves 458 alumnes)
i en el de la resolució de problemes (en el qual van fer la prova 471 alumnes)
els patrons es repeteixen.
En el cas de la competència científica
la situació de Catalunya és equiparable a la dels països de
la OCDE, i és lleugerament inferior a la d'aquests països en quant
a la resolució de problemes. En tots dos casos se situen lluny dels extrems
màxims i mínims.
------
7.
Vegeu els informes sobre el PISA elaborats pel Consell superior d'avaluació
del sistema. Els podeu trobar [desembre 2006] en les següents dues adreces:
http://www.gencat.net/educacio/csda/documents/pisa2003/itemsalliberats/items03.pdf,
i:
http://www.gencat.net/educacio/csda/publis/pub_rec/docs/pisa2003cons.pdf.
8. Informe PISA 2003, pàg. 15.
9.
Informe PISA 2003, pàg. 94.
