SOBRE EL CONEIXEMENT DELS MÈTODES DE RAONAMENT

Sovint raonem de manera no articulada. Pensem, per exemple, què farem demà, considerem diferents possibilitats, valorem quines d'aquestes possibilitats ens interessen més, triem, i ordenem tots aquests processos en la nostra ment sense ni tan sols arribar a verbalitzar-los.

Aquesta no és, però, la manera pertinent de raonar quan del que es tracta és d'adduir raons per sostenir una posició o per justificar alguna mena de contingut davant dels altres o davant de nosaltres mateixos (fins i tot quan volem que els altres comprenguin aquest contingut, o simplement quan volem comprendre'l nosaltres mateixos). En aquests altres casos, quan es tracta de donar raons, l'argumentació i, és clar, el llenguatge són elements necessaris. Utilitzar-los adequadament és el punt de partida sense el qual tasques com ara comprendre un contingut o ser capaç d'explicar-lo resulten impossibles. Ara bé, comprendre i explicar constitueixen la base de qualsevol procés d'aprenentatge. Per això el desenvolupament de les habilitats d'argumentació -i de retruc de les habilitats lingüístiques- és essencial en el procés d'aprenentatge. El pensament crític persegueix com a objectiu aquesta finalitat.

Aquest aspecte, el coneixement dels mètodes de raonament, és sens dubte la vessant més explorada en molts treballs al voltant del pensament crític. Comporta dos processos diferents dels quals massa sovint s'obvia el primer, a saber, comprendre el text, problema, situació, etcètera, i analitzar les raons que hi estan involucrades. Habitualment els treballs en aquesta direcció se centren en el segon dels processos, en l'anàlisi de les raons, però el primer és més fonamental ni que només sigui perquè és previ (tant temporalment com metodològicament: la comprensió ha de ser prèvia l'argumentació). La comprensió de la qüestió comporta, almenys, ser capaç de comprendre el text, la situació, el problema, etcètera, i ser capaç també d'estructurar-lo, tot separant clarament quins són els diferents elements que el conformen i com estan relacionats entre si.

Hi ha una raó per la qual les estratègies de pensament crític aplicades a l'ensenyament secundari s'han concentrat tant en la vessant del raonament: el raonament pròpiament no constitueix, almenys de manera explícita, part de cap matèria pròpia del currículum (únicament apareix de forma explícita en el temari de filosofia de 1r de batxillerat), mentre que les qüestions relatives a la comprensió sí s'hi troben reflectides d'alguna manera.

Així, tant pel que fa a textos, com a problemes i a situacions, les estratègies del pensament crític pròpies d'aquest primer estadi són:

" la paràfrasi del text (o la caracterització del problema o de la situació);
" la determinació de la seva estructura; i
" l'anàlisi de la complexitat d'aquesta estructura, distingint quines parts depenen de quines altres.

El domini d'aquestes estratègies és el que es reflecteix, aproximadament, en algunes de les competències bàsiques que hem vist anteriorment a la Taula 1, com ara M6, M7, M8, SC23 i sobretot L11, L12, L14 i SC30.

En un segon estadi, deia, l'anàlisi de les raons comporta, almenys, observar la correcta fonamentació de les fonts en què se sustenten les afirmacions que s'estiguin considerant, i la distinció entre els diferents tipus d'arguments involucrats, prestant una especial atenció a l'estructura, en particular a la justificació de les connexions entre les diferents tesis dels arguments. Tradicionalment, bona part del que aquí es pressuposa pertany al domini del discurs lògic entès de manera àmplia, això és, abastant tant el discurs propi de la lògica formal com el que s'ha convingut a denominar 'lògica no formal' (o 'lògica informal' -tornaré sobre això en la segona part del treball).

Així, són elements propis del coneixement dels mètodes de raonament:

" distingir l'estructura d'un argument, separant-ne clarament les premisses i la conclusió;
" discriminar les fonts en què sustenten les premisses;
" determinar la correcció o validesa dels arguments.

El coneixement teòric de tots aquests mètodes de raonament constituirà un instrument immillorable per a pensar ordenadament, i sens dubte que alumnes de batxillerat, o de cursos universitaris, han de conèixer bona part d'aquests mètodes i la seva justificació. Ara bé, a priori no hi ha cap raó perquè un alumne, posem per cas, de 1r d'ESO els hagi de conèixer a nivell teòric.17 Això no obstant, que no hagi de conèixer les justificacions a nivell teòric no implica que no se l'hagi d'habituar a procediments propis del bon raonament, sobretot als principis més bàsics, com ara ser capaç de pensar en les seves afirmacions de manera estructurada, tenint sempre ben present què justifica (encara que sigui de manera simple) en cada cas què.

Un tret característic del pensament crític consisteix a desenvolupar aquesta mena de procediment argumentat, també respecte d'estructures no formals de raonament, això és, respecte de raonaments normals i corrents, concrets, molts dels quals de la vida quotidiana.

------
17. No només no hi ha cap raó, sinó que segurament tampoc no té gaire sentit -per raons que ara no vénen al cas, però que involucren l'estadi de desenvolupament de l'alumne pel que fa a capacitats d'abstracció.