| INTRO | PART I | PART II | PART III | REFERÈNCIES | MAPA WEB |  |
UN ORIGEN REMOT
Si el pensament crític consisteix en l'anàlisi de les raons que tenim per pensar que sabem alguna cosa i, per tant, en l'anàlisi de les qüestions que ens condueixen al coneixement, l'origen del pensament crític cal buscar-lo en l'origen del mateix fet de voler conèixer. En filosofia, aquest es remunta, almenys a occident, als primers pensadors grecs.
Si hem de fer cas als escrits de Plató, Sòcrates va introduir un mètode per arribar al coneixement: la dialèctica. La dialèctica consistia a confrontar pensaments oposats al respecte d'alguna determinada qüestió, de manera que observant què hi havia de rebutjable en cadascun d'aquests pensaments poguéssim remuntar-nos fins a un nou pensament que, per dir-ho així, estigués lliure dels problemes dels anteriors. La idea era, és clar, arribar al punt en què la resposta amb què ens trobéssim fos incontrovertible. 12
En els diàlegs de Plató és Sòcrates qui planteja contínuament preguntes perquè el seu interlocutor es pugui qüestionar una i altra vegada si allò que creu que sap està degudament justificat. Una de les idees que es vol mostrar és que tothom que aspiri al coneixement ha de ser capaç de repetir per si mateix aquest procés: en això consisteix el camí cap al coneixement, en qüestionar allò que pensem que sabem fins que tinguem proves de la seva certesa, i repetir si convé aquest procés tantes vegades com sigui necessari.
Allò en què vull incidir d'aquest procés és el fet de buscar les raons que sustenten allò que s'afirma. Sostenim, per exemple, la tesis A, i cal que tinguem bones raons per mantenir A. Altrament, si no tenim raons, A no és una tesi vàlida i l'hem de canviar segurament per B, C, o alguna altra. Fins i tot si no tenim raons per cap tesi, és millor reconèixer-ho i mantenir-nos conscientment en la ignorància abans que sostenir alguna cosa que sabem falsa.
D'altra banda, i confrontats amb els arguments que sustenten una determinada tesi, la reflexió ens ha de conduir a concloure la tesi en qüestió.
Aquests procediments de recerca són constants en l'obra de Plató. Podem il·lustrar-ho amb un text abastament citat del diàleg Menó en el qual l'esclau de Menó, Escíclides, el qual no té coneixements matemàtics previs, arriba a descobrir com calcular un quadrat que tingui el doble de superfície que un altre quadrat donat a partir de les dades amb què és confrontat. Allò que li interessa posar de manifest a Plató amb aquest escrit són qüestions relatives a la seva teoria del coneixement, i això ara no ve al cas. Allò que m'interessa destacar a mi aquí és com en el diàleg el que es vol és aconseguir que Escíclides, l'esclau de Menó revisi críticament les teories a les quals ha estat conduït, a fi i efecte que d'aquesta revisió sigui per si sol capaç d'arribar a una tesi que estigui exempta dels problemes que patia la tesi anterior.
Reprodueixo tot seguit el text en qüestió.
La
importància del mètode de Plató que es reflecteix en el text
és, al meu parer, crucial. Precisament el fet de preguntar per la legitimitat
de les afirmacions que un sosté, sense descansar fins que les raons que
s'addueixin en el seu favor siguin, per tot el que un pot raonablement considerar,
satisfactòries, és el que acompanya la veritable recerca del coneixement.
Hi
ha tres consideracions importants a fer aquí.
" La primera,
l'estratègia de Plató posa de manifest en tot moment les tesis que
donen suport a qualsevol afirmació, això és, la manera com
s'estructura el nostre raonament. És necessari que posem de manifest què
és allò que, pensem, dóna suport a la tesi que volem mantenir,
i veure si realment li dóna suport. En el text, Escíclides pensava
equivocadament que un quadrat els costats del qual fossin el doble de llargs que
el d'un altre quadrat tindria el doble de superfície. No basta que Sòcrates
refuti això, cal que li mostri (línies 29-45) per què això
no és possible. Tornarem sobre aquesta qüestió en la segona
part del treball.
" La segona, sovint és el propi interlocutor
qui arriba a la solució sense que Sòcrates no l'anticipi (ho veiem
en tot el fragment). La idea de Sòcrates és posar a l'abast del
seu interlocutor els elements suficients perquè arribi a trobar la resposta,
orientant-lo si és precís.
" La tercera, aquesta mena
de procediment no és important simplement per raons teòriques sobre
què justifica i què no justifica el coneixement, sinó que
des d'una perspectiva pedagògica comporten el següent: quan algú
arriba a trobar justificacions per a allò que sosté, aleshores no
només ho sap, sinó que també ho comprèn. I la comprensió
és a la base de qualsevol procés d'aprenentatge que defugi una assimilació
de continguts eminentment mecànica.
------
12.
La teoria de Sòcrates, tal i com la refereix Plató, involucra més
elements i sobretot moltes més matisacions de les que aquí apunto.
En qualsevol cas, aquests elements i matisacions no són d'importància
per als presents propòsits.
