Presència catalana a Grècia
Historiadors de
la presencia catalana a Grècia:
Crònica de Ramon
Muntaner
Ramon Muntaner (Peralada, Girona, 1265 - Eivissa, 1336) fou un militar,
administrador, polític i cronista català, ciutadà de València i
ciutadà de Mallorca.
Companyia Catalana d'Orient
Article principal: Companyia Catalana d'Orient
Arran de la seva coneixença amb Roger
de Flor, acceptà la seva proposta de formar part de la Companyia Catalana d'Orient i
n'esdevingué Mestre Racional, partint cap a Constantinoble
l'agost del 1303, quan comptava 38
anys. Es distinguí en el Setge de Gal·lípoli. El 1307 es mostrà
partidari del cabdillatge de l'infant Ferran de Mallorca, però les desavinences amb Bernat de Rocafort l'inclinaren a abandonar la
Companyia amb els partidaris de l'infant Ferran. Anà amb aquest a Tassos, Halmyros,
Scopelos
i el Negroponte,
on fou fet presoner pels venecians. Els venecians l'alliberaren i el retornaren
a la Companyia, on fou rebut amb grans demostracions d'afecte. Retornà al
Negrepont i visità l'infant Ferran de Mallorca que encara restava personer a
Tebes. Seguidament es dirigí a la cort del rei Frederic II de Sicília, resseguint la costa
de Grècia fins a Corfú, i travessant el golf de Tàrent per arribar a Messina, des d'on
seguí fins a Castronuovo.
Després de la reunió amb Frederic anà a Calàbria i finalment a Catalunya.
La Crònica
Article principal: Crònica de Ramon Muntaner
El 15
de maig del 1325,
a la seva alqueria de Xirivella, inicià la redacció de la seva Crònica, que
finalitzà tres anys després. Va escriure la seva Crònica, que comprèn des de la concepció
de Jaume I el Conqueridor (1207) fins la coronació
d'Alfons IV d'Aragó (1328). Muntaner va
escriure la Crònica en poc més de tres anys. Està
escrita en primera persona, utilitzant un estil senzill, sense massa retòrica.
Gràcies a la seva condició de soldat, Muntaner va presenciar alguns dels fets
que relata, una cosa inusual en altres cronistes. Carregada de dades
històriques, la Crònica de Ramon Muntaner s'ha convertit
en un element imprescindible per a analitzar aquest període de la historia de
la Corona d'Aragó.
- Versió
on-line Chronica,
o descripcio dels fets, e hazanyes del inclyt Rey don Jaume Primer,...
- Edició
bilingüe (1860) de la Crònica de Muntaner (Google Books)
Francisco de Moncada: Expedición
de los catalanes y aragoneses contra turcos y griegos (edició bilingüe, d’Antoni
Bofarull, del 1805, digitalitzada en google.books)
Francesc de Montcada i de Montcada (València, 1586 - † Goch, Renània, 1635) va ser un
militar, diplomàtic i escriptor valencià[1] pertanyent a l'antic llinatge català
dels Montcada,
gran d'Espanya al servei del Comte-Duc d'Olivares, tercer marquès d'Aitona, vescomte de Cabrera i de Bas, comte
d'Osona, baró de Llagostera i Mestre Racional de Catalunya.
De la seva producció historiogràfica destaca Expedición de los catalanes
y aragoneses contra turcos y griegos, publicada a Barcelona l'any 1623), per bé que la
dedicatoria porta data de 1620, sobre els fets de la Companyia Catalana d'Orient. Com a font
va emprar la Crònica de Ramon Muntaner, a qui
contrastà amb diversos cronistes grecs de l'imperi
Bizantí.
Antonio
Rubió y Lluch El
record dels catalans en la tradició popular, històrica i literària de Grècia
Los
navarros en Grecia y el Ducado catalán de Atenas en la época de su invasión",
por D. Antonio Rubió y Lluch
Moschos
MORFAKIDIS: La
presencia catalana en Grecia: relaciones entre griegos y catalanes según las
fuentes Erytheia 8.2 (1987)
- Autores: Mosjos
Morfakidis Filaktos
- Localización: Erytheia:
Revista de estudios bizantinos y neogriegos, ISSN 0213-1986, Nº.
8, 2, 1987 , pags. 217-231