VOCABULARI:  FILOSOFIA ANTIGA

Naturalesa (physis): Dos sentits -> Conjunt, ordre, i disposició de totes les entitats que composen l'univers. -> Propietat característica dels éssers naturals (Per a la majoria dels pre-socràtics té un caràcter dinàmic, de moviment).
Hilozoisme: (Hyle=matèria) (zoo=animal, vida) Teoria o hipòtesi segons la qual la substància corpòria primordial té en si mateixa una força que la fa moure i viure.
Monisme: Teoria que afirma que totes les coses pertanyen a una sola substància. Per Parmènides consisteix en afirmar que només hi ha una substància : l'ésser.
(Contrari: Pluralisme )
Dualisme: Teoria segons la qual el món o l'humà està composat per dos principis o elements que el constitueixen. (limitat/il·limitat) (ànima/cos). Logos: Raó, pensament, concepte, paraula, llei, norma...
Essència: Designa el que una cosa és, en la seva específica individualitat. El que és una cosa tot i els canvis possibles d'aparença o d'estat. És allò permanent que defineix a l'objecte de coneixement.
Cosmogonia: Mite o teoria que intenta explicar l'origen del món.
Cosmologia: Estudi del cosmos.
Gnòmic: Pensament que s'expressa d'una manera amagada, tot sovint en to profètic. Utilitza aforismes: sentencies breus que amaguen una veritat que cal interpretar.
Metempsicosi: Transmigració de l'ànima d'un cos a un altre.
Ésser: Concepte abstracte per descriure l'essència de la realitat. Per Parmènides és ú i immutable. Per Heràclit és moviment i canvi.
Nous: - Realitat infinita, intel·ligent,... que domina totes les coses i les governa amb la seva energia. ( Anaxàgores)
Virtut  (areté): Càlcul intel·ligent entre l'excés i el defecte. Pels sofistes consisteix en tenir èxit.  Sócrates identifica virtut i saber. Per Plató és la capacitat o eficàcia per dur a terme una determinada acció.
Justícia: Es refereix a l'eficàcia de la llei, és a dir, a la seva capacitat per fer possibles les relacions humanes. Es produeix quan hi ha harmonia entre les diferents parts de l'ànima i també entre les diferents parts de la ciutat.
Idees: Per Plató tenen realitat independenment de la nostra ment. Formes(buides de contingut), essències, intel.ligibles, absolutes, úniques, incorpòries, reals...
Maièutica: Per Sócrates és l'art de donar llum nous coneixements. És un mètode de descobriment.
Reminiscència (Anamnesi): Record  per part de l'ànima de les idees que ja ha contemplat en un altre món. Aquest record és imperfecte, doncs l'ànima es troba contaminada pel cos en aquesta vida. Conèixer és recordar.
Orfisme: Creença filosòfica-religiosa, molt popular a Grècia a partir del s.VI a.c  fundada per Orfeu. Considerava que la vida terrenal era una simple preparació per a una vida millor, després de la mort, que pot aconseguir-se mitjançant cerimònies de purificació, de l'ànima.