PLATÓ    Ètica i Política        (mini diccionari)

La filosofia de Plató està dirigida a solucionar els problemes ètics i polítics del seu temps, tal com explica a la Carta VII:

"No sé per quin atzar, certs homes poderosos van dur Sòcrates, l'amic de qui us parlava, davant els tribunals, fent-li retret de la més injusta acusació: la que , de totes menys podria aplicar-se a Sòcrates; és per impietat que uns el dugueren davant de la justícia i uns altres el condemnaren, i feren morir l'home que no havia volgut participar en l'arrest injust d'un dels seus amics (...)
Lleis i costums estaven tan corromputs que jo, que m`havia sentit ple d'il.lusió per treballar per la cosa pública, veient aquestes coses i constatant que tot anava a la deriva, vaig acabar marejat; i no deixava de mirar de quina manera podria algun dia produir-se una millora en aquestes circumstàncies en el règim polític en general, mentre esperava sempre el moment oportú per a actuar."

Sòcrates prenent el verí.

Aquests problemes són : La condemna de Sòcrates; el relativisme dels valors morals (defensat pels Sofistes), que va provocar un gran desconcert : "Tot s'hi val" ; i ,per últim, el desordre polític de finals del s.V amb la guerra del Peloponès.

És, precisament, per solucionar aquests problemes que Plató construeix la seva teoria de les idees, que servirà de fonament a la seva teoria ètica i política. L'Ètica de Plató és preocupa per establir uns principis morals que ajudin a reconstruir l'ordre polític i social , a més ha d'ajudar a viure bé i ser feliç.

Com s'ha de viure per ser feliç? S'ha de viure d'acord amb la Virtut (areté): això vol dir que s'ha de viure d'acord amb la saviesa (saber de les idees i la més important serà la idea de Bé, ja que quan un sap el que és el bé actuarà correctament), purificant l'ànima de les males influències del cos, establint una harmonia entre les diferents parts de l'ànima (justícia o dike).

On s'ha de viure per ser feliç? On es pot actuar virtuosament? Només és possible en la Polis. En la vida en comunitat. L'home és un ésser polític o social per naturalesa. Per aquesta raó l'Ètica no es pot separar de la Política. La Teoria Política de Plató es troba exposada en La República (Politeia). En aquest diàleg es tracten els temes de la Justícia,  les Lleis, l'estructura de la societat i del Rei Filòsof.

Com ha de ser la ciutat o Polis? Ha de ser justa. Per Plató el projecte d'un Estat just suposa o exigeix la desigualtat social, perquè tots els homes no són iguals. Cadascú ha nascut amb unes facultats determinades que s'han de potenciar i desenvolupar per al bé col·lectiu. D'aquesta manera, per a que l'Estat sigui just cal que tothom compleixi la seva funció.

S'ha de dividir la societat en tres classes socials:
- la dels governants (en ells domina la part racional de l'ànima i són els filòsofs);
- els guerrers o guardians (en ells domina la part irascible) ;
- els comerciants (part concupiscible).

Plató justifica la importància del filòsof com a governant en el Mite de la caverna on explica com el filòsof és aquell que alliberant-se de les cadenes dels sentits aconsegueix sortir de la foscor i contemplar la llum de la veritat; també, és el filòsof, qui ha de tornar per ajudar als altres homes a veure-hi clar.

Quin ha de ser el regim polític a seguir?
Tots els règims polítics són corruptes: Timocràcia (militars), Oligarquia  (rics), Democràcia (poble),  Tirania (Tirà).
El regim correcte és l'Aristocràcia (Aristos: els millors), forma més antiga de govern. I el millor governant serà el Rei-Filòsof.  Les lleis d'aquest règim seran aquelles que millor ajudin a regular les tasques socials.
 

TEXTOS

"-I, possiblement, ens hem posat d'acord que les mateixes classes que hi ha a la ciutat estan també en l'ànima de cadascun, i en nombre igual. 
-Així és.
-No és també necessari, doncs, que de la mateixa manera que era sàvia (justa) la ciutat, i pel mateix principi que ho era, així mateix, i pel mateix principi, sigui savi (just) també l`individu?
-Per què no?  (...)
-I, per tant, Glaucó, direm que un home és just de la mateixa manera que dèiem que era justa la ciutat.
-També això és totalment necessari." PLATÓ,   República  IV

"Sòcrates: Com podrà, per tant, ésser res allò que mai no roman igual? Perquè si roman igual un moment, durant aquest temps és ben clar que no es desplaça, i si roman igual i és el mateix, com podria canviar o moure's sense sortir gens de la seva forma?
Cràtil: De cap manera.
Sòcrates: Ni tampoc no fóra conegut de ningú. Car tot just se li acostés algú per conèixer-lo, ja fóra un altre i d'una altra mena, talment que no es podria ja conèixer què és ni com és. Cap coneixement, en efecte, no coneix si allò que coneix no té cap manera d'ésser.
Cràtil : és com tu dius.
Sòcrates : Ni escau d'afirmar que hi ha coneixement, Cràtil, si totes les coses es transformen i res no roman." Plató, Cràtil 439e-440a


"- Primer és necessari, vaig dir, que ens posem d'acord i us recordo el que ja s'ha dit tantes vegades.
- I què és? , va preguntar.
- Hi ha moltes coses belles, i moltes de bones, i igualment altres l'existència de les quals afirmem i que diferenciem a través del llenguatge.
- Si, en efecte.
- Afirmem també l'existència d'allò bell en si, i igualment, per a totes les coses que diem múltiples afirmem que a cadascuna li correspon una idea que és única i que anomenem la seva essència.
- És veritat.
- I diem de les coses múltiples que són l'objecte dels sentits,i no de l'esperit, mentres que les idees són l'objecte de l'esperit,i no pas dels sentits.
- Perfectament." República, 507 a-c.