VOCABULARI: ARISTÒTIL
Més específic a: http://alcoberro.info
- Abstracció: Aptitud o capacitat humana que ens permet trobar trets comuns en la diversitat del donat. Per Aristòtil és l'acció pròpia de l'intel.lecte agent i és produeix per analogia (semblança).
- Ciència (Episteme): Coneixement del que és universal i necessari (Ontologia). Saber dels primers principis i de les primeres causes.
- Causa (aitía): Principi que produeix uns efectes. Respon al per què es produeix quelcom. Hi ha diferents causes que actuen en el moviment.
- Categories (Kathegorein): Maneres de ser, de manifestar-se l'ens o ésser individual. En general: Predicats que s'atribueixen a un subjecte.
- Inducció: Procés de coneixement o raonament, a partir de la sensació (aísthesis), a través del qual es passa del coneixement del particular i sensible a l'universal i necessari.
- Demostració: És el raonament mitjançant el qual es mostra la necessitat de quelcom ; la seva estructura formal és el sil.logisme. També és entès com a Deducció.
- Principi: Allò des d'on i a través del qual quelcom és, s'explica o coneix. En la lògica : Principi de contradicció, d'identitat o igualtat...
- Definició: Expressa l'essència permanent i real de quelcom.
- Naturalesa: És d'on procedeix, en cadascun dels ens o éssers naturals (mòbils), el primer moviment. És el que constitueix la substància o manera de ser dels éssers naturals.
- Substància (Ousía): Causa immanent de l'ésser que fa que sigui com és. És subjacent a totes les coses. És el que està per dessota dels accidents o qualitats contingents dels ens.
- Substància primera: és l'ésser concret i individual que està composat per Matèria (hyle) + Forma (morphé) = (Hilemorfisme).
- Substància segona: Està constituïda per les formes específiques (espècies) i els gèneres (categories i accidents) que són el conjunt del que es pot dir o predicar dels subjectes individuals. Equivalen als Universals produïts per l'intel.lecte agent.
- Felicitat (eudaimonia): És el Bé suprem de l'humà. S'adquireix mitjançant l'excel.lència o virtut del caràcter.
- Caràcter (ethos): Manera de ser interna d'una persona que resulta de la seva relació amb la realitat social i que s'expressa amb l'acció (praxis).
