F I L O È T I C A
Web de materials i recursos de FILOsofia i ÈTICA per a la reflexió

R. DESCARTES   (Mini diccionari)

LES REGLES DEL MÈTODE

"I com que la multitud de les lleis proporciona amb freqüència excuses als vicis, de manera que un estat està molt més ben regit quan en té ben poques, però molt estrictament observades; així, en lloc del gran nombre de preceptes de què es compon la lògica, vaig creure que en tindria prou amb les quatre següents, sempre que prengués la ferma i constant resolució de no deixar d'observar-los ni una sola vegada. El primer era de no acceptar mai com a veritable cap cosa que no conegués amb evidència que ho és; és a dir : d'evitar curosament la precipitació i la prevenció, i de no comprendre en els meus judicis res més que allò que es presentés tan clarament i distintament al meu esperit que no hi hagués cap ocasió de posar-ho en dubte. El segon, de dividir cadascuna de les dificultats que examinés, en tantes parts com fos possible i com requerís la seva millor solució. La tercera, de conduir per ordre els meus pensaments, començant pels objectes més simples i més fàcils de conèixer, per ascendir a poc a poc, com per graus, fins al coneixement dels més compostos, i suposant àdhuc un ordre entre els que no es precedeixen naturalment. I el darrer, de fer pertot enumeracions tan completes, i revistes tan generals, que adquirís la seguretat de no ometre res." Discurs del mètode part.2

LA PRIMERA EVIDENCIA: COGITO, ERGO SUM

"..Ja estic convençut que no hi ha res al món; ni al cel , ni a la terra, ni esperits, ni cossos, i no estic convençut que jo tampoc existeixo? Doncs no: si estic convençut de res o senzillament si penso alguna cosa és perquè existeixo. Certament que hi ha un no sé qui enganyador totpoderós i astut que utilitza tot el seu ingeni a enganyar-me, llavors no hi ha dubte que si m'enganyen és que soc; i que m'enganyi tant com vulgui, mai no podrà fer que jo no sigui res sempre que jo estigui pensant que sóc alguna cosa. De manera que desprès de pensar-ho bé i examinar-ho tot amb atenció, resulta que cal concloure i donar com cosa certa que aquesta proposició : jo sóc, jo existeixo, és necessàriament vertadera, quantes vegades la pronuncio o concebo en el meu esperit." Meditacions metafísiques,II

RES COGITANS

"Què sóc, llavors? una cosa que pensa. I què és una cosa que pensa? És una cosa que dubte, que entén, que afirma, que nega, que vol, que no vol, que imagina també, i que sent. Sens dubte no és poc, si tot això pertany a la meva naturalesa. I per què no li hauria de pertànyer?..." Meditacions metafísiques,II

RES EXTENSA

"... Per altra banda, tinc una idea diferent del cos, segons la qual aquest és una cosa extensa... I aquesta substància és, o un cos, és a dir, una naturalesa corpòria que conté formalment i efectiva tot el que hi ha objectivament i per representació en aquestes idees, o és Déu mateix o alguna criatura més noble que el cos, on tot això estigui contingut eminentment. Ara bé, no sent Déu capaç d'enganyar, és patent que no m'envia aquestes idees immediatament per si mateix, ni tampoc per mitjà d'una criatura que posseeixi la realitat d'aquestes idees....Doncs no havent-me donat Déu cap facultat per a conèixer que això és així, sinó molt al contrari, una poderosa inclinació a creure que les idees parteixen de les coses materials, no hi veig com podria disculpar-se l'engany si, en efecte, aquestes idees partissin d'un altre punt o fossin productes d'altres causes i no de les coses materials."
Meditacions metafísiques,IV