VOCABULARI: R. DESCARTES

Mètode: Procediment que ordena i dirigeix la raó quan aquesta s'aplica al coneixement de veritats.

Veritat: Una proposició és teòricament vertadera quan és evident a la raó, és a dir, clara i distinta.

Raó: Equival a "Bon sentit" i designa la facultat de jutjar bé i de distingir el que és vertader del que és fals. Per Descartes, aquesta facultat és igual i comú en tots els homes.

Evidència: Criteri de veritat d'una proposició teòrica. La regla d'evidència estableix que només són vertaderes les proposicions clares i distintes.

Idea: Tot el que és objecte del pensament és una idea. Descartes distingeix tres tipus d'idees : Innates, factícies, i adventícies.

Dubte: Actitud mental que consisteix en rebutjar com a falsa tota proposició la certesa de la qual no és absolutament evident.

Principi: Proposició o conjunt de proposicions que constitueixen el fonament d'una ciència o coneixement cert.

Anàlisi: Procediment que consisteix en descomposar (dividir) un tot en parts elementals.

Substància: Es diu de tot allò que no necessita d'altri per existir.

Humà: Compost que resulta de la unió accidental de dos substàncies (l'ànima i el cos) que són realment diferents.

Món: Conjunt que conté la diversitat dels cossos extensos existents, essent de dimensions immenses i indefinides.

Essència: Conjunt de característiques que formen l'ésser d'una substància i que constitueixen la seva naturalesa ( o manera de ser).

Atribut: Propietat o característica que expressa la naturalesa d'una substància.

Innat: Es diu de les idees que la ment posseeix per naturalesa. Oposat a adquirit.

Causa: Antecedent condicional i principi agent d'un afecte. Relació entre causa i efecte = Causalitat.

Accident: Segons la filosofia escolàstica és el que existeix en un altre, doncs manca de la independència o autosuficiència de la substància.