D. HUME (mini diccionari)
TEXT I
"És cert que, en la generalitat del gènere humà, la filosofia fàcil i evident tindrà sempre preferència sobre la precisa i abstrusa, i que molts la recomanaran no solament per ser més agradable, sinó també per ser més útil que no pas l'altra. Està més dins de la vida comuna, emmotlla el cor i els afectes, i, perquè commou els principis segons els que actuen els homes, reforma llur conducta i els acosta al model de perfecció que descriu. Ben altrament, la filosofia abstrusa, en estar fonamentada el voltant de la ment, que no pot intervenir en els quefers i les activitats, s'esfuma quan el filòsof surt de l'obscuritat i entra en la llum del dia; els seus principis difícilment poden mantenir alguna influència sobre la nostra conducta i comportament. Els sentiments del nostre cor, l'agitació de les nostres passions, la vehemència dels nostres afectes, dissipen totes les seves conclusions, i redueixen el filòsof profund a un simple plebeu. " Investigació... Secció I, 3
"Prohibeixo
el pensament abstrús i les recerques pregones, i les castigaré
severament mitjançant la inacabable incertesa amb què
t'emboliquen i mitjançant la freda rebuda amb què acolliran
les teves preteses troballes, quan les comuniquis. Sigues un filòsof;
però enmig de tota la teva filosofia, continua sent un home.
" Investigació...
Secció I, 4
TEXT II
"Principis
assumits confiadament, conseqüències deduïdes defectuosament
d'aquests principis, falta de coherència en les parts i de
deficiència en el tot : això és el que es troba
arreu en els sistemes dels filòsofs més eminents;
això és, també, el que sembla haver arrossegat
cap al descrèdit la filosofia mateixa.
És impossible predir quins canvis i progressos podríem
fer en les ciències si coneguéssim per dintre l'extensió
i la força de l'enteniment humà, i si poguéssim
explicar la natura de les idees que fem servir, així com
la de les operacions que fem en argumentar. "
Tractat de la naturalesa humana
TEXT III
"Tothom admetrà de bon grat que hi ha una considerable diferència entre les percepcions de la ment, quan un home sent el mal d'una calor excessiva o el benestar d'una temperatura moderada, i quan després torna a recordar aquesta sensació o l'anticipa per mitjà de la seva imaginació. Aquestes facultats poden imitar o copiar les percepcions dels sentits, però mai poden arribar a assolir del tot la força i la vivor de l'experiència o sentiment original. " Investigació... Secció II, 11
" Per
això, podem ara dividir totes les percepcions de la ment
en dos tipus o classes, distingibles per llurs diferents graus de
força i vivor. Hom anomena comunament pensaments o idees
a la menys forta i viva. L'altra espècie necessita un nom
en el nostre idioma, i en molts d'altres; suposo perquè no
cal per a res sinó per als propòsits filosòfics,
classificar-los sota un terme o un vocable generals. Deixem-nos,
doncs, una mica de llibertat, i qualifiquem-los d'impressions, emprant
aquesta paraula en un sentit un xic diferent a l'usual. Amb el terme
impressió, llavors, entenc totes les nostres percepcions
més vives, quan oïm, o veiem, o sentim, o estimem, o
odiem, o desitgem, o ens delim. I hom distingeix les idees de les
impressions, en què aquelles són percepcions menys
vives entre les que som conscients, quan reflexionem sobre alguna
de les sensacions o moviments esmentats més amunt."
Investigació... Secció II, 12
TEXT IV
"Tots
els objectes de la raó o investigació humanes poden
ésser dividits naturalment en dues classes, a saber, relacions
d'idees i qüestions de fets. Pertanyen a
la primera classe les ciències de la Geometria, Àlgebra
i Aritmètica i, en resum, qualsevol afirmació que
és certa o intuïtivament o demostrativament. Que el
quadrat de la hipotenusa és igual al quadrat dels dos catets
és una proposició que expressa una relació
entre aquestes figures. Que tres vegades cinc és igual
a la meitat de trenta, expressa una relació entre aquests
nombres. Hom descobreix proposicions d'aquesta classe per la mera
operació del pensament, sense dependència del que
existeixi arreu de l'univers." Investigació... Secció IV, 20
TEXT V
"... Per a mi només hi ha tres principis de connexió entre les idees, o sigui: semblança, contigüitat en temps o espai, i causa o efecte. Penso que hom no dubtarà que aquests principis serveixen per a connectar idees. Una pintura mena naturalment tots els nostres pensaments a l'original; l'esment d'un pis d'un edifici introdueix naturalment una pregunta o conversa sobre els altres; i si pensem en una ferida, difícilment ens podem estar de considerar el dolor que provoca. Tot i així, és molt difícil de provar a satisfacció del lector o fins la satisfacció d'un mateix, que aquesta enumeració és completa i que no hi ha altres principis sinó aquests. " Investigació ... Secció III, 19
TEXT VI
"Tots els raonaments sobre la qüestió de fet semblen basar-se en la relació de causa-efecte. Solament mitjançant aquesta relació podem ultrapassar l'evidència de la nostra memòria i els nostres sentits. Si tu vas a preguntar-li a un home per què creu en una qüestió de fet que no és present, per exemple, si el meu amic és a casa seva o a França, et donarà una raó; i aquesta raó representarà algun altre fet, com una carta seva rebuda o el coneixement dels seus antics propòsits i promeses. Un home que trobés un rellotge o qualsevol altra cosa a una illa deserta, conclouria que alguna vegada hi havia hagut homes. Tots els nostres raonaments sobre els fets són de la mateixa natura. I vet aquí com constantment hom suposa que hi ha una connexió entre el fet present i allò que n'inferim. si no hi hagués res que els entrelligués tots dos ensems, la inferència seria absolutament precària. El fet de sentir a les fosques una veu articulada i un discurs racional ens fa palesa la presència d'alguna persona. ¿Per què?, perquè això és l'efecte de la condició i la textura humanes i perquè hi està en una ben estreta connexió. Si analitzem tots els altres raonaments de la natura, ens adonarem que es basen en la relació de causa a efecte, i que aquesta relació és propera o remota, directa o col·lateral. La calor i la llum són efectes col·laterals del foc, i hom pot inferir correctament un efecte de l'altre." Investigació... Secció IV, 22
TEXT VII
"El costum, doncs, és el gran guia de la vida humana. Només aquest principi converteix en útil la nostra experiència i ens fa esperar, per a l'esdevenidor, un seguit de fets similars als que han aparegut en el passat. Sense la influència del costum, desconeixeríem del tot qualsevol qüestió de fet llevat de les immediatament presents a la memòria i els sentits. Mai no sabríem com ajustar els mitjans als fins, ni emprar els nostres poders naturals en la producció d'algun efecte. S'acabaria de seguit tota acció, així com la part principal de l'especulació." Investigació... Secció V , 36
TEXT VIII
"Hi ha d'haver una impressió que doni origen a cada idea real. El jo, però, o la identitat personal no és cap impressió sinó allò a que se suposa que les nostres distintes impressions i idees fan referència. Si hi ha alguna impressió que origini la idea de jo, aquesta impressió haurà de seguir invariablement idèntica durant tota la nostra vida, ja que se suposa que el jo existeix d'aquesta manera. No existeix però, cap impressió que sigui constant i invariable. Dolor i plaer, tristesa i alegria, passions i sensacions es succeeixen uns rera els altres, i mai existeixen tots alhora. Per tant la idea del jo no pot derivar-se de cap d'aquestes impressions, ni tampoc de cap altra. En conseqüència, aquesta idea no existeix." Tractat de la naturalesa humana
TEXT IX
"Sembla evident que un instint o predisposició naturals porten els homes a confiar en llurs sentits, i que, sense cap raonament o, àdhuc, gairebé abans de l'ús de raó, sempre creiem en un univers extern que no depèn de la nostra percepció, sinó que existiria, baldament nosaltres i tota criatura sensible estiguéssim absents o haguéssim estat exterminats. Fins i tot una opinió semblant regeix els animals, i manté aquesta creença en els objectes externes, en tots llurs pensaments, designis i accions." Investigació..... Secció XII , 118
TEXT X
"Vosaltres,
doncs, que sou els meus acusadors, heu reconegut que l'argument
principal o únic en pro d'una existència divina (la
qual mai he posat en dubte) deriva de l'ordre de la natura, on apareixen
tantes senyals d'intel·ligència i designi que veieu
com a forassenyat d'atribuir en qualitat de causa seva, qualsevol
atzar o la força cega o sense dirigir de la matèria.
Admeteu que es tracta d'un argument que va dels efectes vers les
causes. A partir de l'ordre de l'obra, inferiu que cal que hagi
estat projectada i pensada abans en l'obrer. Si no podeu demostrar
aquest punt, admeteu que la vostra conclusió falla; i preteneu,
en canvi, que no establiu la conclusió més enllà
del que ho justifiquen els fenòmens de la natura. Vet aquí
les vostres concessions."
Investigació... Secció
XI, 105
TEXT XI
"Un altre espècie d'escepticisme mitigat que pot ser de profit per al gènere humà i que pot ser resultat natural dels dubtes i escrúpols pirrònics, és la limitació de les nostres investigacions als temes més ben adaptats a la poca capacitat de l'enteniment humà. (...) Mentre no puguem donar una raó satisfactòria de per què creiem, després de mil experiments, que un pedra caurà o el foc cremarà, ¿podrem mai restar satisfets d'alguna determinació nostra que prenguem respecte a l'origen dels móns i a la situació de la natura, des de l'eternitat i fins a ella?" Investigació... Secció XII, 130
"Si
convençuts d'aquests principis donem un cop d'ull a les biblioteques,
quins estralls caldrà que fem? Si agafem, per exemple, algun
volum de teologia o de metafísica escolàstica, preguntem-nos:
és que conté algun raonament abstracte sobre la quantitat
o el nombre? No. És que conté algun raonament empíric
sobre els fets d'existència? No. Confieu-lo llavors a les
flames, car no pot contenir més que sofisteria i il·lusió"
Investigació... Secció XII, 132
TEXT XII
"Quan
es diu que una acció és bona o dolenta, simplement
es vol dir, que donada la constitució particular de la naturalesa
humana, aquesta acció provoca un sentiment de refús
o d'acceptació."
Principis de moral
TEXT XIII
"Pel
que fa a mi, quan aprofundeixo més en el que anomeno jo mateix,
vaig ensopegant amb alguna determinada percepció o altra,
de calor o fred, de llum o ombra, d'amor o odi, de dolor o plaer.
Mai no puc atrapar el jo sense una percepció, i mai no puc
observar alguna cosa que no sigui la percepció. Quan elimino
una estona les meves percepcions, perquè, per exemple, dormo
com una soca, mentre ho faig, poc m'adono del jo i puc dir ben bé
que no existeixo. (...) [Deixant de banda certs metafísics
que pretenen percebre una cosa simple i contínua a la qual
anomenen el seu jo,] tots els altres éssers humans no són
sinó un feix o col·lecció de percepcions diferents,
que es succeeixen entre si amb rapidesa inconcebible i es mouen
i flueixen perpètuament. (...) La ment és una espècie
de teatre en el qual distintes percepcions es presenten una darrera
l'altra; passen, tornen a passar, s'esvaeixen i es barregen en una
varietat infinita de postures i situacions." Tractat
de la natura humana