L’aprenentatge experiencial: El professor reflexiu

Els docents han de proporcionar situacions problemàtiques que estimulin els alumnes a descobrir per si mateixos. El professor proporciona el material adequat i estimula els alumnes per a què arribin a descobrir el coneixement de forma activa. El docent inclou aquí situacions amb un alt contingut experiencial on el context emocional esdevé com un dels elements més importants. El contacte directe amb l’experiència constitueix la clau i adquireix el total protagonisme en detriment de les explicacions o mera transmissió d’informació del professor.

Aquest procés d’aprenentatge conté un elevant contingut emocional, entre altres raons per la situació de desconfort i desequilibri que experimenta l’alumne. L’aprenentatge té lloc quan els alumnes connecten amb un context incert, caracteritzat pel que ell sap i el que encara necessita saber i que no és familiar. Aquí el docent com a facilitador de l’aprenentatge estableix ponts cognitius entre el que és nou i familiar per a passar d‘un coneixement menys elaborat a un coneixement més elaborat. En aquest aprenentatge l’aprenent es troba en un estat d‘insatisfacció que podem definir com de “quiebre” profund. El docent ha de tolerar l’error i sobre tot contenir les emocions que pot provocar en l’aprenent sortir de la seva zona de confort, com la frustració per la dificultat en la comprensió conceptual, rebuig per l’angoixa envers allò nou,… Apareixen les emocions com a eix fonamental en el procés d’aprenentatge de l’alumne.

El docent ha d’operar amb l‘estructura de l’alumne que sustenta el seu comportament i forma de ser, així com la cadena de pensaments i emocions que identifiquen aquesta mateixa estructura. El docent intentarà detectar l‘estructura bàsica que s’expressa en les emocions. Les emocions estan directament connectades amb el que és nuclear en l‘estructura cognitiva de l’alumne. Són les nostres emocions més que el nostre intel·lecte, les forces que caracteritzen la nostra acció. L’aprenentatge suposa una reestructuració que sorgeix per comprensió del problema. És el “adonar-se’n” el començament de tot aprenentatge, perquè una vegada que l‘alumne pren consciència de l‘error o d’alguna impossibilitat i pot modificar alguna de les accions per obtenir millors resultats. L‘expressió "adonar-se’n" es refereix a aquesta presa de consciència emocional i intel·lectual que integra diferents informacions internes. Quan l’alumne s’adona del que fa i de com ho fa pot canviar el seu comportament.

Tot això requereix d‘una bona formació dels docents com a facilitadors

Dos aspectes fonamentals a desenvolupar en el paper de facilitador son: la capacitat de participar en la pràctica reflexiva i les destreses de facilitació necessàries per fomentar la participació d’altres en la pràctica reflexiva.

 

El rol del docent no es en aquest cas el d‘un operari o tècnic que aplica sense més els plans, programes o metodologies pensades per altres, sinó que és converteix en un professional reflexiu que res­cata la seva autonomia intel·lectual. Schön (1992), recalca l’ "ensenyament mitjançant la reflexió en l’acció", i manifesta que el diàleg entre el docent i l’alumne és condició bàsica per a un aprenentatge pràctic reflexiu.

El professor reflexiu és aquell que analitza la seva pràctica docent abans d’entrar a l’aula, dins l’aula i al sortir de la mateixa. Aquest anàlisis el fa des de la seva pròpia experiència amb l’objectiu de buscar els problemes i dificultats que se li plantegen en el procés de la seva ensenyança i els problemes que pot detectar en l’aprenentatge del seus alumnes.

La reflexió que es dona abans i desprès de l’acció, la denomina Schön com a “reflexió  sobre l’acció”. En la ensenyança, aquesta es dona abans de la classe, quan plantegem i pensem en el que impartirem, i desprès de la instrucció,  en avaluar el que  ha succeït. La reflexió també pot donar-se durant l’acció. En aquest cas, reorganitzem com a docents el que estem fem al temps que ho estem fem, “reflexionant en l’acció” (Schon, 1992).

Característiques principals del docent-facilitador:

  • Creació d’un context emocional i de diàleg adequat per la reflexió i la teoria.
  • Interpretació sistèmica del que està succeint des de la perspectiva de tots els implicats: professors, alumnes, pares...
  • Articula el que succeeix en un discurs, el més pròxim possible al mateix llenguatge i significacions aportades als participants.
  • Habilitat per dir les coses en forma precisa, concisa, clara i directa: això inclou la utilització d’un llenguatge refrescant i clar, ser comprès fàcilment.
  • Habilitat per enfocar en l’orientació de l’ "aquí i ara".. reflexió en acció de l‘acció…
  • Habilitat per a diferenciar el que és fenomenològic observat i la interpretació.