Context emocional dins l’aula

En el seu llibre “Indagació dialògica” Gordon Wells recull una frase d‘Ursula Franklin (1996) que diu “El coneixement es desenvolupa en el discurs entre persones que fan quelcom juntes”. Hem d’e entendre el discurs en un sentit ampli, discurs com a acció : demostrar, comunicar, interpretar... utilitzant diferents tipus de representacions (llenguatge, llibres, vídeos, etc)

El coneixement està vinculat a les persones i per tant, a les seves intencions, desitjos, motivacions, en una paraula a les seves emocions, a la seva subjectivitat. Persones que fan coses juntes, que es comuniquen i cooperant unes amb altres i actuen envers una realitat concreta. Tenim doncs, les persones i les realitats envers sobre les que aquestes actuen. Les realitats en un sentit ampli : els contextos

Entenem per context, un conjunt d’elements que constitueixen l’escenari envers el que s’elabora i es comparteix el coneixement. Constitueixen el context coses com el tema d’estudi, si tan sols decideix el docent o també ho fan els alumnes; com es l’aula (la disposició del mobiliari); perquè serveix el que anem a fer o aprendre; si existeixen o no objectius compartits per tots, quin paper compleix la diversitat en la dinàmica de l’aula o de l’escola, com és gestiona; quin és el rol del professor en aquesta realitat social que es l’aula; com és la relació entre les persones que conviuen dins l’aula etc, etc, etc.

Numera i Rosengren consideren que tota nova informació, o aprenentatge en general, comporta en si mateix un contingut emocional o esta associat amb algú context emocional.  Quan un docent vol que un alumne aprengui quelcom, el sentiment de l’estudiant envers l’educador, l’escola i la matèria, interaccionen amb la seva habilitat per processar la nova informació. Per exemple, un estudiant que percep l’ambient o clima de l’aula com insegur, hostil o amenaçant, enlloc d’estimulant, excitant o reptador, experimentarà una interferència emocional en el seu intent per aprendre.

El professor es concentra en la tasca de crear un context per que l’alumne aprengui i expandeixi contínuament la seva capacitat. El context es un factor molt important de tota interacció i per suposat , ho és en la interacció educativa. El context no es tan sols, un espai on és desenvolupa la acció formativa. El factor mes important de tot context es la emocionalidad, al punt que podem assenyalar que un context s’entén d’acord a la emocionalidad que irradia.

Les emocions i l’aprenentatge són inseparables, el que planteja la necessitat de que els docents siguin més sensibles a les barreres emocionals de l’aula que potencialment amenaçà la qualitat de la instrucció.  Es funció del docent detectar les barreres que actuen com filtres emocionals doncs aquestes determinen l’acceptació o rebuig de la nova informació per part de l’estudiant.

Els docents deuen propiciar un clima psico-afectiu agradable, harmònic i emocionalment càlid que faciliti una efectiva interacció professor-grup aula, professor-estudiant, professor-grup petit, estudiant-grup aula, estudiant-estudiant/s, estudiant-professor, etc.

La tasca del docent es crear el context emocional adequat i apropiat per l’alumne és reconegui respectat, acceptat i cuidat. Això possibilita que l’alumne s’exposi en la seva infinita riquesa emocional i s’involucri en la reconstrucció dels seus estats emocionals, desenvolupant actituds d’obertura a la interacció i retroalimentació que faciliten i potencien el seu aprenentatge.

Com afirmava John Dewey, “la manera com ensenyem, es el que ensenyem”