Aprenentatge de primer, de segon i tercer ordre en el context educatiuNo existeix una única definició d’aprenentatge escolar, perquè existeixen varis tipus d’aprenentatge que no poden ser considerats com a compartiments estancs. L’aprenentatge de primer ordre comprendre el condicionament i la imitació. En el condicionament per recompensa i càstig els alumnes aprenen a reaccionar de determinada manera a estímuls particulars presentats per el docent. El que s’aprèn en aquest tipus d’aprenentatge no està organitzat en una estructura global sinó que representa un hàbit o conducta reflexa aïllada. A la pràctica aquestes conductes adquirides poden funcionar, però sempre d’una manera molt limitada, sobre tot quan canvien les condicions d’un procés, es requereix adquirir noves conductes. El condicionament no considera els recursos més importants dels ser humans : la consciencia, la voluntat,... L’aprenentatge de primer ordre està molt present en l’aprenentatge escolar tradicional. Un exemple de tot això, és quan els estudiants tracten de respondre correctament per obtenir bones qualificacions i evitar sancions. En aquest aprenentatge l’alumen és vist com un ser passiu, deixant-lo fora de tota responsabilitat en el procés aprenentatge, quan de fet és el màxim protagonista. La responsabilitat de l’aprenentatge recau en el professor i això ens porta a moltes i diverses qüestions com ara: On queden els processos interns?, On queda la part creativa (hemisferi dret) de l’alumne en el procés de resolució de les diferents situacions plantejades?, ,… En el l’aprenentatge de segon ordre es considera a l’alumne com un aprenent actiu, que empren experiències, busca informació per resoldre problemes i reorganitza el que ja coneix per assolir nous coneixements. Centra l’atenció en processos de desenvolupament d’adquisició de coneixements. El docent representa un rol facilitador que guia el pensament de l’alumne envers una comprensió més completa. Confecciona i organitza experiències didàctiques amb la finalitat que els seus alumnes assoleixin aprenentatges significatius. L’alumne és un subjecte actiu, processador de la informació, pensa activament, explica, interpreta, qüestiona, crea. Aquest model esta centrat en els processos cognitius que faciliten l’aprenentatge. En l’aprenentatge de tercer orde el supòsit fonamental és que els alumnes construeixen mitjançant l’experiència i el seu propi coneixement. En aquest aprenentatge basta en la construcció dels coneixements, la recerca, la indagació, la exploració, la investigació i la solució de problemes juguen un paper important. En aquest model els alumnes i els professors analitzen de forma crítica el valor de les experiències i l’adquisició dels coneixements. El continuo procés de mutu feedback és important per a la millora contínua de les pràctiques i l’aprenentatge tant de l’alumne com del docent. |