|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| |||||||||||
|
|
| ||||||||||
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| |
|
| |||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Aigua i medi ambient
L'aigua sempre ha estat un bé preuat a tots els pobles. Les cultures antigues més avançades es van distingir per les seves obres hidràuliques. En Sumèria, per exemple, 3000 anys abans de Crist ja es construïen conduccions d'aigua per a rec i consum humà. En Babilònia van ser cèlebres els seus jardins penjats (una de les "set meravelles" del món antic), construïts per Nabucodonosor II cap a l'any 600 a.C.. I en l'antic Egipte tota l'organització social i política estava adaptada a la principal font de riquesa del país: les crescudes del Nil.
Cap civilització, però, va igualar la nostra en l'ús i abús de l'aigua per a tot tipus d'activitats. Un habitant de la Unió Europea gasta una mitjana de 200 l d'aigua diaris (i quasi el doble un dels Estats Units), dels quals només una ínfima quantitat corresponen a aigua de beguda. La neteja personal, la neteja de la casa i de la roba, el rec dels jardins es realitzen amb aigua potable, la qual cosa és un malbaratament que explica aquestes xifres. Això sense comptar les enormes quantitats d'aigua que utilitza la indústria per a produir els productes que adquirim. A canvi, tornem a la naturalesa aigua bruta, o hem d'esmerçar grans sumes de diners en depuradores. La manera d'usar l'aigua ha arribat a ser una propietat característica de cada civilització. Però a banda dels beneficis que una gestió adequada de l'aigua ens proporciona, aquest líquid està relacionat també amb problemes de difícil solució, com ara els de salut pública o els de qualitat ambiental, per la qual cosa és del tot necessari que la nostra societat estigui educada en relació amb la utilització responsable de l'aigua: aquest ha de ser un dels principals objectius de l'educació ambiental. |
 |
Però els que de debò van destacar com
a enginyers de l'aigua van ser els romans, instal·lant aqüeductes, canals,
canonades de plom i sistemes de clavegueram per tot l'Imperi. I la principal
distracció dels refinats habitants de Roma era acudir a les termes,
banys d'aigua calenta que no mancaven en cap ciutat, per petita que
aquesta fora. Més tard, la civilització àrab va heretar la tradició
dels romans i li va afegir innovacions, de les quals es va beneficiar
en gran manera l'agricultura. Molts canals actuals de rec, com ara el
que hi ha pels voltants de Tortosa i de Lleida, segueixen la xarxa creada
pels agricultors musulmans.