El cicle hidrològic

Fins aquí, sabem com està construïda una molècula d'aigua, hem après algunes de les singulars propietats que fan únic a aquest líquid, i sabem com està distribuïda en els diferents compartiments del Planeta. Però resten respondre múltiples preguntes: Com pot omplir-se un gran riu només amb gotes de pluja i aigua dels brolladors? Per què si el mar està rebent contínuament aigua no està cada vegada més ple?

Aquestes i moltes altres preguntes van intrigar a les persones curioses de tots els temps. Els savis de l'antiguitat pensaven que hi havia una espècie de camí d'anar i tornada, pel qual l'aigua circulava de la terra al mar i després tornava a la terra. Per molt de temps, la idea més acceptada era que l'aigua fluïa des del fons el mar fins a l'interior de les muntanyes, per a després ser elevada gràcies als volcans. Des de l'antiguitat es coneixien els guèisers i les fonts termals: per tant la teoria semblava ser de sentit comú. Finalment, es pensava que part de l'aigua absorbida pels continents restava emmagatzemada en grans cavernes d'on sorgia a poc a poc a través de brolladors. Mentrestant, a l'aigua de pluja se li donava poca importància, o bé es creia que els déus decidien regar els camps de tant en tant.

En realitat, el moviment de l'aigua (el cicle hidrològic) funciona justament en sentit contrari al que afirmaven els pensadors clàssics.

L'aigua dels oceans torna, efectivament, als continents, en cas contrari el mar estaria cada vegada més ple. Però són els núvols els que realitzen aquest transport de tornada. La radiació solar escalfa la superfície del mar i part de l'aigua salta a l'atmosfera, en forma de vapor. El vapor es concentra en els núvols, formant gotes tan minúscules que poden surar en l'atmosfera (aerosols). Els núvols poden viatjar impulsades pel vent fins a arribar als continents, i allí descarregar-se en forma de pluja, neu o pedra.

La pluja, la neu i la pedra cauen en quantitats suficients per a omplir els rius i els espais buits que existeixen entre les roques del subsòl (tal com hem vist, aquesta forma de contenir aigua s'assembla més a la d'una esponja que al sistema de grans cavernes que els antics van imaginar).

El cicle hidrològic és, doncs, un sistema de transport alimentat per l'energia solar mitjançant el qual quantitats gegantines d'aigua es traslladen contínuament dels oceans als núvols i d'aquestes als continents, per a després fluir més o menys lentament de nou als oceans. A més, el cicle hidrològic no tan sols és un sistema de transport d'aigua: també transporta calor d'unes zones a altres, influint en la regulació del clima.