Distribució de l'aigua

Els especialistes en hidrologia (la ciència de l'aigua) han calculat que en la Terra hi ha prop de 1400 milions de quilòmetres cúbics d'aigua (un quilòmetre cúbic és el volum que tindria un enorme edifici en forma de cub de mil metres d'alt, mil metres de llarg i mil metres d'ample). Tota aquesta aigua estesa de manera uniforme per tota la superfície de la Terra, representaria una làmina de 2,7 km de profunditat. Per què diuen, llavors, que ens manca aigua?

Per començar, més d'un 97% d'aigua de l'aigua planetària està en els oceans, i més d'un 2% està atrapada en els casquets polars, en forma de gel.

Ara per ara, hem de descartar l'oceà com una font d'aigua útil, si exceptuem el subministrament per plantes desalinitzadores d'algunes illes o d'algunes zones on l'aigua és molt difícil d'obtenir. En qualsevol cas aquest procediment d'obtenció d'aigua dolça és força costós i malbarata molta energia en el procés d'extracció de la sal: només resta a l'abast de les poblacions que puguin permetre's pagar molts diners per l'ús de l'aigua.

L'aigua que existeix a l'Antàrtida en forma de gel, per exemple, podria mantenir el flux del riu Amazones durant més de 5.000 anys o el de tots els rius del món durant quasi 800 anys, però és necessari que el gel continuï en el seu lloc, si no volem arriscar-nos a una catàstrofe climàtica, ja que els casquets polars glaçats tenen un paper molt important en la circulació dels vents i dels corrents marins

Resta, doncs, a disposició dels éssers vius (inclosos els humans), menys d'un 1% de tota l'aigua que existeix en el món. Aquesta aigua es troba repartida principalment en rius, llacs i aigües subterrànies.

Així i tot, tenim en circulació al planeta gairebé nou milions de quilòmetres cúbics d'aigua dolça! Una quantitat enorme, suficient per abastar les necessitats de tots els organismes, fins i tot suficient per a mantenir per molt de temps una societat malbaratadora i irresponsable com la nostra. No llencem, però, les campanes al vol i obrim totes les aixetes: el problema, com veurem, no és la quantitat d'aigua, sinó la manera en què esta està repartida i, sobretot, la seva qualitat.