DEL LLATÍ AL CATALÀ
Consulteu aquest document de la Iolanda Berengué i
Moisès Selfa: Origen de la llengua catalana: del llatí al primitiu romanç
català [doc. Pdf]
Consulteu aquest document de la Iolanda
Berengué i Moisès Selfa: Origen de la llengua catalana: del llatí al primitiu romanç
català [doc. Pdf]
Refranys i frases
fetes en català que tenen un paral·lel amb expressions i sentències llatines
Afixos
i mots grecs o llatins emprats en la formació de termes científics [document:
4,67 MB]
Del llatí al català (Extractes de l’estudi de Joan
Pere Roselló i García)
Aproximació
metodològica
Elements del substrat, superstrat i
adstrat
La
romanització
Etimologia
dels mots i gramàtica històrica catalana
Expressions i mots llatins d'ús comú
i freqüent en català
EVOLUCIÓ DEL LLATÍ
AL CATALÀ
1. Moltes paraules catalanes mantenen la mateixa forma i significat que tenien en llatí; són , per tant, paraules transparents:
via > via porta: porta superbia > supèrbia familia > família
2. Els mots catalans mantenen l´accent a la mateixa síl-laba que el portaven els corresponents mots llatins:
asinus : ase equa : euga hedera : heura semita: senda
monachus : monjo tegula: teula ungula : ungla filius : fill
3. Les paraules catalanes deriven de l´acusatiu llatí, amb afebliment de la -m , que acabà perdent-se , i amb desaparició de la vocal final :
amicu(m) : amic veru(m) : ver maritu(m): marit campu(m): camp
4. En paraules esdrúixoles, a causa del caràcter relaxat de la síl-laba postónica, aquesta sol perdre la seva vocal, tret del cas de la a ( que es converteix en e ), en passar del llatí al català:
calice(m): calze regula(m): regla viride(m): verd littera(m): lletra
nobile(m): noble diabolu(m): diable hospite(m): hoste
5. En general les paraules catalanes conserven inalterades les consonants inicials simples de les primitives llatines:
barba(m): barba balneu(m): bany domina(m): dona faba(m): faba
gaudiu(m):goig quando: quan tauru(m): toro nive(m): neu
6. Normalment en català es conserven els grups de consonants llatines br , dr , cr , fr, gr , pr, tr , bl , cl , fl , gl, pl ; es a dir: oclusives + r , oclusives + l ,f+r y f+l.
bracchium: braç clave(m):
clau fronte(m): front trifoliu(m): trèvol
glande(m): gla credere: creure dracone(m): dragó flore(m): flor
7. Les paraules llatines començades amb l- han passat al català palatalitzan-la en ll
latinu(m): llatí libru(m): llibre lectu(m): llit longe: lluny
lingua(m): llengua lana(m): llana l laqueu(m): llaç lupu(m): llop
8. Les oclusives sordes intervocàliques es converteixen en les sonores corresponents :
sordes / sonores
p --- b : nepote(m): nebot sapere: saber
t --- d : rota(m): roda vita(m): vida
c --- g : precare: pregar iocare: jugar
9. El grup r + consonant dels mots llatins s´ha conservat en els mots catalans :
herba(m): herba formaticu(m): formatge martellu(m): martell
largu(m): llarg chorda(m): corda furnu(m): forn
10. En català es mantenen els numerals cardinals de l`1 al 100, amb algunes modificacions:
|
unum > |
un , u |
quattuordecim > |
catorze |
|
unam > |
una |
quindecim > |
quinze |
|
duos > |
dos |
sedecim > |
setze |
|
duas > |
dues |
septemdecim > decemseptem> |
dezesset >disset |
|
tres > |
tres |
(duo de viginti)/
decemocto > |
dezevuit > divuit |
|
quattuor
> |
quatre |
undeviginti/ decemnovem > |
dezenou
> dinou |
|
quinque > |
cinc |
viginti |
vint |
|
sex > |
sis |
triginta |
trenta |
|
septem > |
set |
Es mantenen tots els noms de
desenes fins a 100 |
|
|
octo > |
vuit |
De 200 fins a 900, el llatí
usa centos precedit dels dígits 2 al 9 |
|
|
novem > |
nou |
duos-centos > |
dos-cents |
|
decem > |
deu |
tres-centos > |
tres-cents |
|
undecim |
|
mille > |
mil |
|
duodecim |
|
(la paraula milió deriva de l´italià milione |
|
|
tredecim |
|
|
|
11. Els ordinals catalans s´han format afegint al cardinal llatí el sufix dels distributius -eni (-enum). En la primera desena s´observen castellanismes i alteracions del seu valor original:
|
primarium> |
primer |
undenum > |
onzè |
|
secundum |
segon |
segon duodenum
> |
dotzè |
|
tertium - tertiarium |
terç tercer |
terni deni > |
tretzè |
|
quartum |
quart |
quatterni deni > |
catorzè |
|
quintum |
quint |
quinum denum > |
quinzè |
|
quinquenum |
cinquè |
vicenum > |
vintè |
|
sextum |
sext |
|
|
|
sexcenum> senum
> |
sisè |
|
|
|
septimum septenum |
sèptim
setè |
|
|
|
octonum
octavum |
octau
vuitè |
|
|
|
novenum |
novè |
|
|
|
decenum |
desè |
|
|
13. Els
pronoms:
13.1.pronoms personals:
ego > eo > jo
mihi > mi
me > me, i les seves reduccions per proclisi i per enclisi, m´ , ´m
nos-alteros > nosaltres
nos > nos i la seva forma reduïda per enclisi ´ns
tu > tu
te > te , i les seves reduccions per proclisi i per enclisi , t´ , ´t
vos-alteros > vosaltres
vos > vos , us
se > se i les reduccions s´, ´s
sibi > si ( només en singular; en pl. el reflexiu es forma amb els personals ells/elles i els indefinits mateixos/mateixes
13.2. pronoms possessius:
meum >
meu
tuum >
*teum > teu
suum > *seum > seu
nostrum > nostre
vostrum/vestrum > vostre
13.4. pronoms demostratius:
hoc ho eccum ipse > aqueix
ecce eum ille >eccum ille> eccu ille > aquell
eccum ipsa > aqueixa
eccum illa > aquella
illum hoc >allò
eccum iste > aquest
ecce hoc >això
eccum ista > aquesta -------
13.5. pronom demostratiu d´identitat:
met ipsum > mateix,
met ipsam > mateixa
13.5. L ´ article i personals:
ipse > es , s´
illam > la, ella
ille > el , l´ , ell illorum llur
illum > lo
13.6.pronoms relatius:
quem > que
qualem > qual
qui > qui
quantum > quant
13.7. indefinits:
quemnam >quin
multum > molt
quamnam >quina
alterum
> altre
totum tot
talem > tal
totum hominem >tothom
qualem
quem> qualque
certum cert
qualem quomodo >quelcom
unum >un
aliquem unum > algun
nullum >nul
qualem si volet > qualsevol
nec unum >ningú
rem > re, res
"cata" (prep. grega)> cada
genus > gens
cata unum >cada u
fortia > força
cata quisque unum >cadascú
paucum > poc
cata unum >cada u
cata quisque unum >cadascú
paucum >poc