Tot aquest paisatge general que s'ha anat dibuixant, està més proper del que tots nosaltres podem imaginar. Els avenços tecnològics es produeixen a un ritme cada cop major, així com la seva aplicació als diversos processos del dia a dia. La tecnologia digital s'està estenent en totes les àrees i aspectes de les nostres vides. Estem passant ràpidament de la Societat de la Informació, a la Societat del Coneixement. I de la Societat del Coneixement hem de ser capaços de passar a la Societat del Pensament. No és que es vulgui crear un nou terme, però "per a què ens ha de servir tant de coneixement si no és per actuar, pensar i decidir de manera més coherent i efectiva?" (Eduard Carbonell, 2008).

 

Com la resta de disciplines i sectors d'activitat, l'educació, no quedarà al marge d'aquesta moviment i procés de canvi global. Alguns autors han comparat el fenomen d'internet amb la invenció de la impremta, pel canvi cultural i social que va representar. Aquesta vegada, però, la novetats que ens aporta el canvi van molt més enllà. Ja s'ha demostrat que la incorporació de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació a les aules no és una tasca fàcil. Tampoc ho és en la resta de sectors (sanitari, judicial, empresarial, de serveis, ...). Allò que determina la importància d'integrar les TIC a l'educació, és el deure inexcusable de preparar als ciutadans del futur, dotant-los d'eines suficients per desenvolupar-se amb normalitat en la societat canviant en la que ens trobem immersos.

 

Si la missió del sistema educatiu no fora prou complexa, podem afegir-li el fet de la constant evolució i canvi que es produeix en l'àmbit de les TIC, i l'esforç continu que ha de fer el propi sistema per mirar d'actualitzar-se en el seu conjunt, perseguint i incorporant de forma compulsiva i sense gaire marge de reflexió-interiorització-acció les noves aportacions tecnològiques. Això provoca un desajustament en els molts i diversos els actors que intervenen en el procés d'integració de les TIC a l'educació (formació del professorat, estratègies metodològiques, infraestructures, ...), i que no sempre es poden qualificar com a positius. Al mateix temps, però, s'estan donant un seguit de circumstàncies que apunten cap a un salt qualitatiu en allò que fa referència l'ús de les TIC a l'educació, i que sense cap mena de dubte, dibuixen un futur esperançador, ple de canvis dins el món educatiu. Alguns aspectes, dels que cal tenir en compte en aquest sentit, són:

• els nostres alumnes són els primers que disposen i fan ús de dispositius digitals diversos, no com a eina educativa d'us habitual, però si com a servei personal. Abans que els centres educatius disposin dels darrers avenços tecnològics (càmeres digitals, reproductor de DVD, connexions de televisió TDT, càmeres de vídeo, ...), els alumnes o les seves famílies ja els incorporen com a elements d'oci o per a cobrir necessitats comunicatives i informatives. Aquest fet ha de ser aprofitat pel sistema educatiu, mirant no tant de dotar dels darrers aparells als centres, sinó d'assegurar una bona connexió a la xarxa des de qualsevol espai del centre i assegurant uns bons serveis educatius (informació, recursos educatius, administració de serveis web, plans de finançament familiar per adquirir equipaments, tarifes de connexió orientades a estudiants ...);

• Font: http://es.wikipedia.org/wiki/Web_2.0

  l'evolució natural de la xarxa està originant una gran quantitat de serveis i aplicacions per als usuaris. La tendència general és la de fer entorns en els que la interacció i participació resulti molt més intuïtiva i senzilla, però també, a més a més, que l'aplicació reprodueixi de la manera més fidel possible els models d'actuació que es donen de forma habitual en el món real. D'aquesta manera existeixen aplicacions de tota mena: per a crear àlbums fotogràfics i ordenar imatges, per comunicar-se amb missatges de text, per transmetre imatges en moviment i sons, per emmagatzemar documents, per comprar i vendre tota mena d'objectes, per mantenir un control d'accés sobre una aplicació o servei, per editar el propi diari personal, per crear grups i comunitats de persones connectades a partir pels seus interessos i necessitats .... i moltes més. És la Web 2.0 . I ja s'espera una nova revolució sota el nom de Web 3.0 o Web Semàntica (http://ca.wikipedia.org/wiki/Web_sem%C3%A0ntic). Cada dia surt una nova aplicació, un nou servei, i els usuaris, docents i alumnes, de forma espontània van escollint aquells que per un motiu o per un altre els ofereix un millor servei de cara a cobrir les seves necessitats. Per tant, cal ser conscient que sempre hi haurà usuaris que cercaran en la darrera novetat tecnològica la cobertura a una necessitat que, d'altra manera, restaria descoberta;
• existeix un cert consens general en allò que fa referència als processos d'aprenentatge i a les xarxes d'aprenentatge. Per una banda, sembla clar que aquest món canviant en el que ens trobem, ens porta a estar en un procés d'aprenentatge continuat. Ja no existeix un coneixement que es pugui considerar vàlid per a tota la vida. Hem d'estar adaptant-nos contínuament a les noves circumstàncies, i això comporta adquirir nous conceptes, noves capacitats, de manera constant. Per altra banda, cada cop som més conscients de la potència que resideix en les xarxes d'aprenentatge o xarxes socials. Quan treballem de forma conjunta i coordinada, els resultats que s'obtenen són molt millors que si ho fem de forma individual i personalitzada. Junts aprenem millor, junts treballem millor, junts ens divertim millor. No en va, es diu que "l'home és un animal social". Les xarxes socials han existit sempre, no són un fenomen nou que ha arribat amb internet. Allò que és nou, però, és la possibilitat que ofereix la web de poder connectar grups i persones que comparteixen interessos, però que tal vegada, es troben molt allunyats geogràficament els uns dels altres;
• actualment la gran majoria de centres educatius disposen d'accés a internet. Amb tot, el Departament d'Educació està desplegant el Projecte Heura, que té l'objectiu de fer arribar la xarxa a tots cadascun dels espais que conformen els centres educatius: espais comuns, aules generals, aules específiques, espais de coordinació, espais de gestió. A més del cablatge integral dels centres també s'està realitzant la cobertura amb xarxa Wi-Fi. Aquesta actuació s'hauria de completar dotant als centres d'un connexió a la xarxa més robusta. Això significaria dotar-los d'un ample de banda molt més generós, estable i regular, que l'actual. Caldria preveure, també, un seguit d'orientacions i guies per tal de facilitar la gestió i estructuració de la xarxa local, per adaptar-se a les necessitats pròpies de cada centre, i que poden evolucionar i canviar amb el temps;

• Font: http://es.wikipedia.org/wiki/Asus_Eee_PC

  s'estan començant a vendre els primers models de UMPC, que permetran disposar d'un ordinador personal portàtil a preus molt assequibles. Els dispositius UMPC tenen el seu precursor en el Projecte OLPC impulsat per Nicolas Negroponte; un projecte que va néixer amb l'ànim de reduir l'escletxa digital existent entre els paisos desenvolupats i els que es troben en vies de desenvolupament. A partir del 2008 és quan podem dir que surten al mercat els primers models d'ordinadors microportàtils. La possibilitat de disposar de components a uns preus cada vegada més accessibles i la configuració d'uns equips amb unes característiques tècniques molt ajustades a les funcions per a les que es dissenyen, fan que els costs d'adquisició siguin més que raonables. Amb el pas del temps es previsible que apareguin més models i que els preus encara baixen més. També cal destacar la comercialització a inicis del 2008 per la companyia Apple d'un nou dispositiu. Es tracta de l'iTouch/iPhone, una agenda/telèfon de nova generació, en el que mitjançant una pantalla multitàctil es pot accedir a la web a través d'una connexió Wi-Fi i també 3G. Són dispositius en els que destaca la portabilitat i la possibilitat d'accedir a la web amb els protocols i formats habituals. Anem cap a un "món de pantalles", on la informació, l'oci, les relacions, les comunicacions, les activitats laborals, ... i l'educació també, estaran estructurats al voltant de la xarxa i els dispositius que s'utilitzaran per accedir-hi;
• hi ha una consciència general envers la importància de la competència digital i no únicament es fa esment en els desplegaments curriculars dels diversos sistemes educatius, si no que també s'engeguen iniciatives de caràcter social més global, per tal d'assegurar una bona alfabetització digital de la societat en el seu conjunt. La iniciativa ACTIC del Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya n'és un clar exemple i té el seu equivalent en molts altres paisos;
• el projecte de llei d'educació catalana (que es preveu que sigui aprovada durant el curs 08-09) dota d'una major autonomia als centres educatius, en els aspectes d'organització, pedagogia, recursos humans i materials. Això augmentarà la consciència i responsabilitat dels centres en la presa de decisions, i evitarà la homogeneïtzació que suposa l'acció desplegada per l'administració educativa fins al moment. En aquest sentit ja s'han iniciat algunes accions, com les dotacions d'equipaments a la carta, on els centres disposen d'un catàleg on poden escollir allò que considerin més apropiat a les seves necessitats particulars. La descentralització de la formació també és un altre exemple en aquesta línia; en un intent de donar una millor resposta a les necessitats formatives, s'ha assignat als Serveis Educatius de cada territorit les competències d'organització, seguiment, gestió i avaluació dels cursos, emmarcats tots ells dins els Plans de Formació de Zona (PFZ, http://www.xtec.cat/formacio/ i http://www.xtec.cat/bsec/pbsec14.htm);
• es produeixen canvis en els models de formació del professorat. S'està adquirint la consciència generalitzada de que "no és tant important conèixer la tecnologia, com el saber què volem fer amb ella". Aquest pensament ve reforçat per la major usabilitat i facilitat d'interacció que ha experimentat la web, evolució coneguda amb el nom de Web 2.0 . Això suposa que ens podem concentrar més en allò que volem fer amb les eines de que disposem, i no tant en el com es fa. Com a resultat, de forma progressiva, es van reduint les activitats formatives de caràcter tècnic, per ampliar i desenvolupar les activitats de formació de caràcter més reflexiu (http://www.xtec.cat/bsec/pbsec2.htm i http://www.xtec.cat/bsec/pbsec11.htm). La pràctica reflexiva, que és el nou paradigma de la formació, es fonamenta en l'autoanàlisi de la pròpia pràctica docent i en l'exposició dins d'una comunitat docent afí dels aspectes més rellevants per tal de rebre i donar pautes de millora. Aquesta capacitat d'aproximació a la particularitat de cada individu i de cada centre educatiu és un dels punts forts d'aquest model formatiu, com també ho és el procés d'autoformació acompanyada i descoberta professional que d'ell se'n deriva. Amb tot, cal saber conservar i cultivar de forma adequada l'existència d'un grup humà amb capacitat de donar suport de caràcter tècnic. Si bé és cert que moltes aplicacions es poden aprendre a fer servir de forma intuïtiva i amb poca formació complementària, no és menys cert que els aspectes de manteniment, suport presencial, assessorament tècnic-docent i configuració bàsica en els centres, requereixen de nocions tècniques i d'habilitats que no tothom ha adquirit. No tant per capacitat, si no per aptitud personal;
• ja estan a l'abast els resultats de diferents informes que s'han realitzat al voltant de l'ús d'internet per part de la societat en general i la comunitat educativa en els seus diversos sectors en particular. Els resultats treuen a la llum l'ús escàs que es fa de la xarxa i les seves potencialitats en els entorns acadèmics, mentre que en els àmbits d'oci i d'ús personal, es produeix justament l'efecte invers. Cal destacar l'existència d'aquests tipus d'estudis i informes, ja que el pas següent a la detecció del problema i anàlisi de l'estat de la qüestió, ha de ser la formulació de propostes de millora i accions correctives. En aquest sentit, sobresurt l'informe PIC realitzat per la UOC i publicat l'any 2007 (http://www.uoc.edu/in3/pic/cat/);
• ens encaminem cap a una societat hiperconnectada, en la que es podrà accedir a la xarxa des de qualsevol lloc i en qualsevol circumstància. Una mostra d'aquest fet és el desplegament de la tecnologia 3G utilitzant la mateixa xarxa que fins ara ha fet servir la telefonia cel·lular GMS. Per tant, en quan aquesta tecnologia, i les que la succeiran, estiguin desplegades, es cobrirà una gran part del territori i es donarà accés a la xarxa a pràcticament la totalitat de la població, tal i com ara està succeint amb la telefonia mòbil.

I segurament que es podrien enumerar molts altres factors, tot i que aquests, en el moment d'elaborar aquest informe i a la llum de les entrevistes que s'han anat mantenint amb les persones consultades, i de les conclusions que s'han extret de les diverses activitats (formals i informals) que s'han anat seguit durant el període en el que s'ha estès l'estudi, són els que es consideren més importants i definitoris, de cara a visualitzar un futur més que possible.