La institució educativa de forma progressiva va incorporant diverses eines tecnològics per tal de millorar el servei que ofereixen als seus usuaris, per modernitzar-se i adaptar-se als temps actuals, i també per aprofitar totes les potencialitats que aquestes porten implícites. Si fem referència a "la institució educativa", en un sentit ampli, que vagi més enllà del centre educatiu, es poden diferenciar diversos àmbits o nivells (centre educatiu, població, Serveis Educatius, administració educativa, "pous" de recursos). En cadascun d'aquests nivells, l'administració educativa, té unes funcions concretes, i per tant l'ús que en faran de les TIC estarà molt condicionat per l'acció que han de desenvolupar. Aquests condicionants, units a un cert recorregut i perspectiva històrica pel que fa a l'ús de les TIC, fa que es pugui parlar d'un seguit de recomanacions d'ús. Això no va en detriment de què en cada àmbit s'escolleixi una organització diferent de la proposada en aquestes línies, però com es veurà en les seccions posteriors, aquests fet acostuma a ser excepcional.

Així, a la llum del moment en el que ens trobem a l'hora de redactar aquest treball, es proposa una organització de les Tecnologies de la Informació i de la Comunicació, en els diversos àmbit de la institució educativa, estructurada en aquests eixos:

• A nivell de centre educatiu. Convé disposar de un mínim de tres espais diferenciats per a donar cabuda a les diverses activitats que es desenvolupen en els centres. Per no augmentar la dispersió, tampoc convé que siguin massa més. Un altre aspecte important a tenir en compte és el fet d'utilitzar eines de les que es pugui rebre assessorament i orientacions, per tant l'existència d'una comunitat d'usuaris és primordial. En aquest sentit, tot i que puguin existir (o no) altres eines més completes, és millor fer ús d'aquelles que la pròpia Administració (en aquest cas, el Departament d'Educació) posa al servei de la seva comunitat. Així també s'assegura la continuïtat en la seva administració, i es deslliga de projectes personals, de vegades molt potents, però a la vegada massa vinculants a la persona que els gestiona. Els entorns que es proposen són:

  • Portal institucional de centre: és la façana del centre a la xarxa, i molt més que això. Ha de servir com a eina de comunicació entre tots els membres de la comunitat educativa del centre i per difondre aspectes relacionats amb les activitats que s'hi desenvolupen. El Departament d'Educació disposa de la maqueta de portal de centre Intraweb (http://phobos.xtec.cat/intraweb/), basada en Zikula, evolució de PostNuke (http://es.wikipedia.org/wiki/Postnuke).
  • Entorn d'aprenentatge: és l'espai formal en el que es gestionen i desenvolupen les activitats d'aprenentatge. En els seus inicis, el Departament d'Educació posava a disposició dels centres l'entorn Educampus (http://www.edu365.cat/educampus), amb la irrupció dels LMS de Codi Obert, molts centres han començat a instal·lar-se i auto gestionar-se el seu propi LMS, i la gran majoria han optat per Moodle (http://moodle.org/).
  • Publicació digital: a més del portal de centre i de l'entorn d'aprenentatge, és interessant que existeixi un espai de publicació més proper a l'activitat d'aula, on es puguin recollir articles i notícies elaborades pels alumnes al voltant de les activitats extraescolars (o no) que es realitzen en el centre i d'altres que puguin ser d'interès. Hauria de ser un espai, on els docents, i també les famílies, poguessin interaccionar i participar de forma oberta. Per poder fer-ho sembla que l'eina més a l'abast que hi ha és un blog, o segurament molt millor, un agregador de blogs (http://www.unsizeros.net/pomdeblogs/). Podem utilitzar Drupal (http://drupal.org/) o Wordpress (http://wordpress.com/) per tal de construir-lo. També hi ha altres agregadors de blogs disponibles a la web, com ara Google Reader (http://www.google.com/reader) o Bloglines (http://www.bloglines.com/), entre altres, però no es consideren d'utilitat per tal de realitzar una publicació digital col·lectiva, com es proposa en aquest cas.

  
  Cal destacar que el Departament d'Educació, mirant de facilitar una major inserció de les TIC en la vida dels centres, està creant a través del Projecte Àgora (http://agora.xtec.cat/) un macroservidor central, per tal d'oferir als centres els entorns d'Intraweb i Moodle preinstal·lats, de manera que només sigui necessària la petició per part de cada centre per tal d'activar-los el servei. Aquest projecte es va iniciar el curs 07-08 i de manera gradual està aconseguint els seus objectius. També cal fer referència a l'entorn que el propi Departament ha habilitat per tal de poder disposar d'un blog, XTECBlocs (http://blocs.xtec.cat/). Aquest servei està actiu des del 2008 i ha tingut una notable acceptació per part de la comunitat educativa.

• A nivell de població. La potencialitat educadora de la població es veu reflexada en el seu Pla Educatiu d'Entorn (PEE, http://www.xtec.net/lic/entorn/), en el que els diversos agents socials, associacions i institucions educatives, dissenyen una oferta lúdica, esportiva, cultural i educativa, suficientment variada i àmplia per a donar resposta a les necessitats i demandes de la pròpia població. És a través dels PEE que s'haurien d'articular molts dels aspectes relacionats amb la "ciutat educadora", educació sistèmica i coeducació (de manera molt més àmplia de com s'aborda en els centres). En aquest punt existeix una dispersió molt gran pel que fa a l'estructuració dels serveis i recursos dels propis Plans Educatius d'Entorn, però també en les solucions tecnològiques que s'han adoptat al respecte. Segurament això ve donat pel fet que cada població mira d'elaborar una proposta en base a les seves necessitats particulars, als coneixements que puguin tenir els seus responsables, i a l'absència de directrius clares per part d'una instància superior. La proposta, en aquest cas, podria seguir un dels dos models d'organització que han estat observats en dos poblacions catalanes que formen part del programa del Ministerio de Industria, Turismo y Comercio, “Ciudades Digitales” (http://www.mityc.es/ciudades/ i http://tinyurl.com/6zakz6), on també hi participa la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya:

  • Callús: la població disposa d'un portal (http://www.callus.cat/) molt complet on es centralitzen totes les informacions relacionades amb el municipi, més enllà de l'àmbit educatiu. El portal està basat amb el CMS PHPNuke (http://phpnuke.org/).
  • Amposta: en aquest cas s'ha optat per estructurar espais o àmbits diferents, tots ells accessibles des d'una mateixa adreça web (http://www.ciutatdigital.cat/). Aquests espais o àmbits s'ha anomenat "comunitats" i són: la comunitat ciutadana, la comunitat empresarial i la comunitat educativa.

  
  

  Font: http://www.xtec.cat/lic/entorn/documenta/cartell_PEE.pdf

  
  
  Encara estem lluny d'arribar a tenir una administració local digitalitzada en tots els seus aspectes, i segurament és un dels motius pels quals, els diversos projectes de plataformes locals, són molt divergents i cobreixen aspectes estructurals diferents. Amb tot, relacionat amb el Pla Educatiu d'Entorn, es podrien agafar aquests dos models exposats, com a guies a seguir. Per una banda, en els estadis inicials es considera que l'ús d'u CMS com ara Joomla (http://www.joomla.org/) o Drupal (http://drupal.org/), pot ser una bona eina per dinamitzar i donar suport tecnològic a un Pla Educatiu d'Entorn; per l'altra, en estadis més avançats i consolidats, pot resultar una bona estratègia disposar de diferents entorns, segons l'àmbit més específic al que vagin dirigits. Actualment, però, es nota a faltar algun espai de cerca o consulta al voltant dels Plans Educatius d'Entorn que es van engegant, per tal de difondre bones pràctiques i iniciatives interessants dins d'aquest àmbit en concret. Pel que fa al Departament d'Educació, el maig de 2008, en el marc del IV Congrés "Educació i Entorn", celebrat a la Sèu d'Urgell (http://www.xtec.net/congresseu/), es va presentar un aplicatiu, destinat als centres educatius, per facilitar el procés d'elaboració, seguiment i avaluació del Projecte de Convivència (http://tinyurl.com/58g2hu), vinculat directament amb el Pla Educatiu d'Entorn, i que està previst que entri en funcionament el curs 2008-2009.

• A nivell de Serveis Educatius. entre l'administració educativa a nivell de centre educatiu (o de població) i l'administració educativa a nivell de tot el sistema educatiu en general, acostumen a haver-hi organismes intermedis que, més propers en el territori, ofereixen un suport més directe als centres educatius. En el cas del Departament d'Educació, aquest paper l'exerceixen els Serveis Educatius. Es tracta d'organismes d'àmbit comarcal, dependents del Departament d'Educació, que centralitzen i gestionen diversos serveis que hi ha a disposició dels centres educatius. El servei ELIC (), el servei EAP () i el servei CRP (Centre de Recursos del Professorat), són alguns d'ells. La seva proximitat els situa en un lloc clau pel que fa a orientació estratègica i assessorament didàctic, tant als docents com als centres. En aquest sentit, han de saber jugar aquest paper i esdevenir un punt de referència per al conjunt de la comunitat a la qual ofertin els seus serveis (http://www.xtec.net/bsec/pbsec5.htm, http://www.xtec.net/bsec/pbsec16.htm, http://www.xtec.net/bsec/pbsec25.htm). Però a més, ha de saber articular un seguit d'accions destinades a promoure la innovació i actualització didàctica dins el seu radi d'acció. Ha d'incorporar, per tant, aquest aspecte dins la seva pròpia estructura de funcionament. En consonància amb aquests paràmetres, els Serveis Educatius es poden qualificar com una mena d'interfície (frontera difusa o membrana que permet el traspàs d'informació, en aquest cas, en les dues direccions), entre els aspectes de política educativa que cal anar desenvolupant en el territori, i la integració primerenca de noves eines tecnològiques amb aplicació didàctica, bé sigui la que es va originant en el si del centres (bones pràctiques), bé sigui la que s'adopta i difon des dels propis Serveis Educatius. Per tal de no multiplicar els espais als que l'usuari ha de prestar atenció, es considera una bona pràctica integrar tots els serveis i espais del Servei Educatiu en una única web de referència, amb independència o no que d'allí surtin vincles a altres espais diferenciats. En aquest cas, es considera un bon model, tant per l'estructura de l'espai web, com pel desenvolupament exemplar de les tasques assignades i vocació de veritable servei, el Servei Educatiu del Tarragonès (http://www.xtec.cat/se-tarragones/):

  
• A nivell administratiu. En aquest punt és on entra en joc el paper de l'administració pública que té assignades les competències en matèria d'educació. Fent un recorregut pels espais i serveis web que s'ofereixen en el conjunt de les Comunitats Autònomes de l'Estat Espanyol (que tinguin atribuïdes les competències en matèria d'Educació), i tenint present un seguit de serveis mínims que han de ser coberts per aquestes, es proposen els següents àmbits bàsics d'actuació:
  • Portal institucional oficial: és l'espai web més directament relacionat amb l'administració educativa i el que informa a la societat dels acords i accions que es prenen des de la mateixa (organització, notícies d'interès, terminis administratius, projectes, avaluacions i informes sobre el propi sistema, actes públics de promoció, formació, plans d'acció, ...). És, en certa manera, el lloc on queden reflexats els aspectes relacionats amb la política educativa de l'administració pública. Aquests espais estan construïts amb un disseny propi, per tal d'adaptar-los el millor possible a les pròpies necessitats (per exemple el Departament d'Educació de Catalunya, http://www.gencat.cat/educacio). Aquest fet es pot entendre per la necessitat que hi ha d'un major control pel que fa a la seguretat, fiabilitat, i veracitat que ha de tenir la informació que s'hi introdueix. Algunes Comunitats Autònomes utilitzen CMS de codi obert, adaptats a les necessitats del sistema. Aquesta segona opció permet disposar de tota una comunitat que garanteix el suport, desenvolupament i testeig del CMS, però al mateix temps, qualsevol errada que afecti a la seguretat o estabilitat del sistema, els fa més vulnerables.
  • Portal de serveis per a docents: és necessari disposar d'un portal web que centralitzi informacions d'interès específic per als docents (activitats de formació, notícies, projectes diversos, informació del propi sistema educatiu, catàleg de centres, ...) i els recursos que l'administració educativa posa al seu abast (accés al correu web, fòrums de debat, gestió formativa de l'alumnat, espais web personals, entorn de gestió d'quipaments de centre, gestió de permisos i usuaris de centre, entorn de gestió de les activitats formatives del professorat, ...). Segurament que serà molt complicat o quasi impossible, disposar d'una eina informàtica que pugui donar resposta a tot. Caldrà utilitzar-ne diverses, que degudament ensamblades, donaran un sentit d'unitat. Els requeriments són únicament dos. Per una banda, per tal de mantenir la unitat de l'espai, tots els serveis han de ser accessibles des del propi portal, i han d'estar degudament configurats i unificats pel que fa a la seva aparença visual (mantenint la imatge corporativa). Per l'altra, han de ser espais que promoguin la participació dels centres i dels docents, per tal de compartir pràctiques educatives, projectes similars, interessos, .... En aquest sentit cal aprofitar les potencialitats que ofereix la Web 2.0, a través dels seus múltiples recursos, per organitzar un espai obert d'intervenció, rigorós en els seus continguts i que promogui la creació de xarxes. En el cas del Departament d'Educació, actualment es disposa d'un portal web (http://www.xtec.cat) amb unes característiques tècniques superades pel temps. Hi ha la previsió de realitzar-ne una evolució (encara en fase de proves a estiu de 2008, http://www.xtec.cat/xtecw2), però cal anar encara més enllà, i disposar un espai actual i dinàmic. Aquí sí que es podria fer ús dels CMS de codi obert que existeixen, adaptant-los convenientment. La implantació d'aquests sistemes hauria d'anar seguida de l'estructuració d'un sistema d'edició distribuïda, on els propis centres i/o docents tinguessin la possibilitat d'incorporar-hi informacions d'interès, i on els diversos actors encarregats de gestionar la formació docent, poguessin fer difusió de les activitats formatives que organitzen.
  • Portal de serveis per a alumnes i famílies: també es considera molt interessant que l'administració educativa disposi d'un espai web dedicat a l'oferta de serveis a l'alumnat i les famílies (correu web, foros de debat, assessorament d'experts, portafolis digitals d'ús personal, possibilitats d'edició de continguts digitals, ...). En el cas del Departament d'Educació existeix el portal EDU365 (http://www.edu365.cat), que tracta de centralitzar serveis i webs dirigides a aquest segment de la comunitat educativa. Cal, però, que es tendeixi cap a un servei més dinàmic i que permeti una major interacció amb l'usuari, en la línia de la majoria de portals web existents. També s'han de potenciar una major participació dels docents, com a membre actius de la comunitat educativa, i buscar vinculacions, accions compartides o serveis conjunts amb el "Portal de serveis per a docents" del que s'ha parlat anteriorment. Per tal de fomentar aquest dinamisme es pot fer ús d'un dels CMS de codi lliure que existeixen actualment. Caldria establir unes normes bàsiques d'intervenció i utilitzar-lo com a exemple d'ús responsable de la xarxa.

    El Dr. Jordi Adell al Congrès "Internet a l'Aula" (Barcelona, juny 2008)

  • Espai per realitzar tests: es fa indispensable disposar d'un servei que permeti realitzar tests de instal·lació i funcionament, d'aplicacions informàtiques. Totes les organitzacions (públiques o no) tenen entre els seus treballadors un cert percentatge de persones amb esperit innovador i creatiu. Aquest percentatge acostuma a estar al voltant del 2,5 % , però constituixen una força impulsora i renovadora molt important, que cap organització es pot permetre el luxe d'ignorar. Així, tot i que els usuaris més "avançats" poden muntar-se un espai de proves en el seu centre (si existeix suficient sensibilitat al respecte), l'administració educativa ha de vetllar per dur a terme aquest servei. En aquest sentit existeix l'experiència exitosa realitzada pel Departament d'Educació, en la que es va posar en marxa un servidor de proves (http://phobos.xtec.cat) amb suport per a pàgines dinàmiques (PHP + MySQL), obert a tots els docents previa demanda. En aquest espai s'hi van poder fer tests amb moltes de les aplicacions lliures que han sorgit amb la Web 2.0 (blogs, CMS, Moodle, wikis, gestió de fòrums, ...). Aquest servidor de proves, amb poc temps va evolucionar a espai de producció. La millora estratègica i de servei que va suposar passar de pàgines estàtiques a pàgines dinàmiques va produir un gran ús, i d'aquí va sorgir la necessitat de disposar d'un espai de producció, estable, i que donés suport a pàgines dinàmiques:

    • Àgora (http://agora.xtec.cat): és l'espai de suport a pàgines web dinàmiques on el Departament d'Educació ofereix als centres educatius l'opció de disposar d'un espai Moodle i d'un espai Intraweb propi de centre, sense preocupar-se per la seva instal·lació ni manteniment.
    • Phobos (http://phobos.xtec.cat): ha esdevingut l'espai personal per a la instal·lació i execució d'aplicacions dinàmiques. El servei està obert a tots els docents, prèvia sol·licitud, que vulguin disposar del seu espai personal dinàmic. També s'oferta un espai web personal a XTEC (http://www.xtec.cat/~atallada), en aquest cas per a pàgines web estàtiques.
    • Hipòlit (http://hipolit.xtec.cat): és el nou servidor que el Departament ha habilitat per a realitzar proves i també poder disposar d'un espai temporal "neutre" on desenvolupar activitats formatives.

    
    Aquest cas d'èxit, és una mostra evident de la potencialitat innovadora que rau en el propi sistema. Per tant, és assenyat, posar a disposició un servei suficientment dotat per tal de mantenir i donar suport a les activitats de caire innovador. Donada la quantitat de requeriments tècnics que es requereixen i la variabilitat d'aquests depenent de l'aplicació en concret que es vulgui executar, s'haurien d'habilitar serveis amb unes configuracions maximitzades, de manera que aquest aspecte no sigui un factor limitant, com tampoc ho ha de ser la quota d'espai de disc assignat a cada usuari, ni les limitacions pel que fa a l'execució de determinats tipus d'arxiu. I en tot cas, si es fa necessari disposar de configuracions de servidor molt divergents, es pot optar per instal·lar tants servidors com diferents siguin les configuracions requerides.
• "Pous" de recursos. Sota aquest concepte s'amaga la idea dels repositoris de continguts. De forma tradicional, els docents han anat elaborant en major o menor mesura, una gran quantitat de recursos digitals (pàgines web, imatges, fulls de càlcul, presentacions digitalitzades, bases de dades, documents de text, manuals digitals, enregistraments de so i vídeo, ...). Aquests recursos digitals han sofert una dispersió molt gran tant en el format en el que s'han anat produint (fruït del canvi i evolució de les eines disponibles amb el temps) com en els espais d'emmagatzematge on s'han desat (fruït de l'extensió temporal en que s'han anat produint i la variació en aquest lapse de temps dels recursos disponibles per a emmagatzemar-los). El resultat és que la majoria de docents té els seus propis recursos, desats de forma molt diversa i aïllats de la resta. Davant d'aquesta situació, és interessant la idea de disposar de "pous" de recursos, per tal de posar-los en comú, localitzar-los fàcilment, reutilitzar-los si els considerem apropiats i reeditar-los per tal millorar-los o adaptar-los a les nostres necessitats. En base a aquesta idea central, una possible estructura seria:
  • Repositori de centre: seria el lloc on es desarien aquells documents que vagin elaborant els docents d'un centre educatiu, relacionats amb els processos d'ensenyament-aprenentatge, sense perjudici de ser emmagatzemats en altres repositoris d'ús més general. D'aquesta manera s'aconseguiria crear un fons de coneixement resident en cada centre, i per tant adaptat a les seves necessitats i circumstàncies. Per aconseguir-ho es podrien utilitzar dos estratègies diferents. La primera consisteix en utilitzar un CMS per emmagatzemar els objectes d'aprenentatge (com així s'anomenen). Podria utilitzar-se perfectament el propi "Portal institucional de centre", basat en Zikula i proporcionat pel propi Departament d'Educació (Projecte Intraweb (http://phobos.xtec.cat/intraweb/). En aquest cas el factor limitant és la quota d'espai assignat al centre, que resultaria insuficient (es podria fer una instal·lació de la maqueta Intraweb en el servidor del centre, però aquesta opció té unes despeses més elevades pel que fa als recursos que cal assignar per al seu manteniment). La segona estratègia consistiria en incorporar una unitat de xarxa compartida (carpeta d'ús compartit) dins el Projecte Linkat (http://linkat.xtec.cat). Linkat és una distribució del sistema operatiu Linux, impulsada pel Departament d'Educació. Donat que es vol que sigui el sistema d'ús habitual en tots els centres educatius, es podrien estructurar de manera adequada per tal que el servidor de centre (que està previst que estigui funcionant amb Linkat i que tindrà suport tècnic extern) fes, a la vegada, de repositori de centre. Tot això prenent les mesures adequades pel que fa a protecció de dades i còpies de seguretat.
  • Repositori central: les administracions educatives s'estan donant compte de la dispersió que s'ha produït en el cas dels objectes d'aprenentatge i ja estan engegant projectes per tal de redreçar-ne la situació, i disposar així d'un catàleg extens per tal que pugui ser utilitzat de forma adequada per tots aquells que els considerin d'utilitat. En concret, el Departament d'Educació, està desenvolupant la plataforma Merlí (http://www.xtec.cat/merli/), on es cataloguin recursos educatius a partir d'uns descriptors d'ús comú a tota la plataforma. En aquest cas, Merlí, actua de manera similar a del.icio.us (http://delicious.com/), i allò que s'aporta és l'adreça web on es troba el recurs que s'està descrivint. A més, el Ministerio de Educación, Política Social y Deporte (http://www.mepsyd.es/) està posant en marxa el Projecte Agrega (http://www.proyectoagrega.es/). Va ser presentat en el marc del Congrés "Internet en el Aula" (http://www.congresointernetenelaula.es/) a tota la comunitat educativa de l'estat (http://www.congresointernetenelaula.es/virtual/?q=node/629&id=76&congreso=presencial) . Es tracta d'una federació de repositoris educatius, ubicats un a cada Comunitat Autònoma, i on els objectes d'aprenentatge s'etiquetaran i empaquetaran en base a uns estàndards d'ús comú. En aquest cas, els objectes educatius seran pujats i validats a la mateixa plataforma, per tal d'assegurar-ne una correcta catalogació. El Departament d'Educació també hi participa directament. Es pot dir que aquelles Comunitats Autònomes que no tenen les competències d'educació traspassades, o que no estan construint el seu propi repositori educatiu, queden cobertes pel Projecte Agrega.
  • Repositoris externs: més enllà de l'àmbit estatal existeixen altres iniciatives de caràcter internacional. Cal anomenar en aquest cas el Projecte Melt (http://www.melt-project.eu), en el que el Departament d'Educació hi participa en qualitat de "partner". Es tracta d'un projecte que es troba en fase d'elaboració, i encara no s'ha desplegat de forma completa. El novembre de 2007, OLCOS (Open eLearning Content Observatory Services), va publicar un informe molt complet anomenat "Planificar l'ús dels REA (OER)" (Objectes Educatius Reutilitzables). El Projecte OLCOS (http://www.olcos.org) és un observatori per a l'anàlisi i promoció del concepte de recursos oberts, i de la promoció i ús dels recursos educatius oberts, en particular aquells que es troben en format digital. OLCOS ha estat cofinançat per la Unió Europea dins del Programa eLearning (del gener de 2006 al desembre de 2007). L'informe OLCOS és una de les guies bàsiques a tenir en compte per qualsevol institució educativa que vulgui desplegar estratègies en el camp dels repositoris o "pous" de coneixement. També hi ha altres iniciatives internacionals en aquesta línia que mereixen ser destacades, com el Projecte Merlot (http://www.merlot.org/), la Open Training Platform de la UNESCO (http://opentraining.unesco-ci.org/), la Fundació ARIADNE (http://www.ariadne-eu.org/) o l'organització OER Commons (http://www.oercommons.org/).

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons. [Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada]
Llicenciat sota la Creative Commons Attribution Non-commercial Share Alike 3.0 License