A la llum del que s'ha vist en els apartats previs, i fent ús d'una certa perspectiva històrica que ja tenim en el camp de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) aplicades als entorns educatius, és acceptable pensar que, a pesar de totes les accions correctores que es puguin impulsar des de les diferents administracions, encaminades a una major integració de les TIC en els processos educatius, sempre hi haurà una certa escletxa entre allò que s'està oferint des de les administracions públiques, i allò que de forma espontània adopten els usuaris com a eines d'ús habitual. No s'ha de veure aquest fet com a una excepcionalitat, de fet, en altres camps es produeixen fenomens similars (camp sanitari, camp judicial, ...). Més aviat cal ser conscients de la situació i dotar als diferents actors implicats en l'acció educativa d'esquemes clars d'actuació i posicionaments coherents envers a aquest entorn canviant.

Davant d'aquesta situació, i ja més concretament dins el camp d'estudi d'aquest treball, cal pensar amb uns models o estructures prou flexibles, però al mateix temps també prou estables, que permetin articular d'una forma àgil i coordinada, els diferents fenomens. L'alumne, el subjecte principal del fenomen educatiu, juga el paper de "frontissa" entre la institució educativa i la seva pròpia xarxa de relacions socials, amb una presència cada cop major a la xarxa. Per tant, els models proposats han de permetre combinar aquests aspectes. Un exemple, podria ser la proposta de Derek Wenmoth (http://blog.core-ed.net/derek/), que es mostra a continuació.

Ja sigui aquest model o un altre, cal estar preparats per a treballar amb un escenari d'aquestes característiques i del que sabem amb tota seguretat (de fet només en sabem això) que serà canviant. Això farà que ens hi haguéssim d'adaptar de forma continuada, i per tant, a aprendre noves eines i noves metodologies durant tota la nostra vida. En aquest sentit, i pensant en els docents, cal dotar-los de recursos suficients per afrontar aquesta situació amb garanties d'èxit, tant des del punt de vista personal com social.

Un dels aspectes que caldrà impulsar seran els Plans de Formació. Caldrà fer un nou enfocament en aquest àmbit, dotant als docents d'unes capacitats que els permetin desenvolupar-se de forma exitosa en el futur, dotant-los d'estratègies i contexts d'aprenentatge constant. Es destaca l'enfocament que realitza Peter Senge (http://es.wikipedia.org/wiki/Peter_Senge) dins l'àmbit de les organitzacions (centres educatius, per exemple), però que també és aplicable a l'àmbit personal. En el seu llibre “The Fifth Discipline” (1994), assenyala les cinc disciplines en les que qualsevol persona (però també organització) hauria d'estar entrenada:

1. Domini personal: aquells que tenen un elevat grau de domini personal assoleixen els objectius que es proposen.
2. Models mentals: són supòsits interioritzats, generalitzacions, imatges que influeixen en la nostra manera de percebre el món. Treballar en aquest camp implica girar el mirall cap en dins i extreure aquelles imatges internes no convenients, deixant l'interior tant clar com sigui possible. Treballar amb models mentals significa arribar al nivell en el que la persona que està incorporant nous models a la seva vida pugui mantenir converses obertes, equilibrant la indagació. On la gent manifesta els seus pensaments, per a exposar-los a la influència dels altres, per què arriba el moment en el que mitjançant un comportament madur, podem utilitzar els comentaris dels demés per ampliar el nostre propi model.
3. Construcció d'una visió compartida amb tots els membres de la mateixa organització.
   
4. Aprenentatge en equip: generació del context i desenvolupament de capacitats de treball en equip, aconseguint que tots els membres de l'equip aconsegueixin avançar i aportar coneixement al grup, superant la perspectiva individual.
5. Pensament sistèmic: és la disciplina que integra a totes les demés, aportant una visió de conjunt i de com afecta cadascuna de les decisions i accions al conjunt del sistema.

Seria bo que els diversos plans de formació que s'aniran desenvolupant en els centres educatius tinguessin molt en compte aquests aspectes, per tal de poder donar resposta a les necessitats formatives que sorgiran, i que cada cop més, des de la vessant TIC, tenen menys a veure amb els aspectes tecnològics i més amb els aspectes metodològics. Encara estem ancorats en l'ús de vells models educatius, i es fa necessari conèixer i aplicar noves estratègies.

L'altre aspecte que cal tenir en compte és l'estructuració de xarxes o comunitats d'aprenentatge. Donat que el canvi proposat no s'albira que sigui senzill (altrament, ja n'existirien signes evidents), és necessari disposar d'espais on els docents puguin compartir els resultats de la seva pròpia experimentació diària, amb els seus èxits, però també amb els seus errors. Només posant en comú els diferents aspectes que anem explorant aconseguirem construir un camí conjunt. La velocitat de canvi tecnològic és cada cop major, i només unint esforços podem fer-hi front. El propi Departament d'Educació, està començant a traçar algunes línies en aquest sentit (http://tinyurl.com/5fofs9, http://www.xtec.net/bsec/pbsec22.htm i http://www.xtec.net/bsec/pbsec27.htm). Cal abundar en aquest aspecte, i no només a nivell de docents, sinó anar més enllà i crear comunitats d'aprenentatge a nivell de centres educatius i serveis educatius (http://tinyurl.com/5tery2 i http://www.xtec.net/bsec/pbsec25.htm).

I per finalitzar, cal promoure la innovació. Encara estem mirant com encaixar la darrera revolució web (coneguda amb el nom de Web 2.0) dins els nostres processos educatius, i ja hi ha autors que miren d'esbrinar qui serà el pas següent. És difícil fer-ne la previsió, però tot sembla indicar que es produirà un augment de la connectivitat a nivell de xarxes socials i de coneixements.

Font: http://www.gabinetedeinformatica.net/wp15/img/2007/internet_evolution.jpg . Llicència CC.

Per aquest motiu cal protegir el petit "corpus" d'innovació que tota organització té, i que també és present en el sistema educatiu. Per fer-ho cal implicar a diversos estaments i col·lectius, i a diferents nivells:

• Explicitant la innovació: és necessari que la pròpia administració educativa, conscient de la seva importància, faci una aposta cara i decidia en aquesta direcció. En el cas del Departament d'Educació, recentment a través del Decret de Reestructuració 269/2007, d'11 de desembre de 2007 (http://tinyurl.com/573tmc), es defineix la Direcció General d'Innovació i el Servei de Tecnologies per a l'Aprenentatge, adscrit a aquesta (http://tinyurl.com/5ta8j7). També hi ha una intenció clara d'impulsar la recerca des de la pròpia institució (http://www.xtec.net/bsec/pbsec24.htm).
• Centres específics d'innovació: la creació de centres específicament dedicats a la innovació hauria de ser un dels aspectes prioritaris, i les conclusions que se'n derivessin s'haurien de poder extrapolar a la resta de centres educatius. Ja existeixen un petit nombre de Centres Específics de Suport a la Innovació i la Recerca Educativa (CESIRE, http://tinyurl.com/6m3cnc), però caldria crear-ne els suficients per cobrir les diferents àrees curriculars. Per altra banda, també existeixen un petit nombre de centres amb una gran quantitat de dotació TIC (centres vinculats al Projecte IATIC, http://www.xtec.cat/iatic/), però, fins a aquest moment no es coneix cap tipus d'aportació aplicable al conjunt del sistema, que es pugui derivar d'aquesta experiència. A més caldria donar un suport explícit a projectes incipients com el que es podria derivar a partir de la llicència d'estudi "Avui per demà" (http://www.xtec.cat/~mcano/avui_x_dema/), i també extreure les conclusions oportuns de projectes com el CETEI (http://www.cetei.info/ i http://www.j23.fje.edu/internet/CAT/FJ23).
• Xarxes de centres amb programes d'innovació: en el cas del Departament d'Educació, en els darrers anys, s'han convocat diversos concursos públics per a la selecció de Projectes d'Innovació Educativa (http://www.xtec.net/innovacio/index.htm), però es coneix molt poc d'allò que s'ha desenvolupat a cada centre en concret, ni ans, ni durant, ni després de l'execució del Projecte. Hi ha moltes experiències que, d'èxit o no, no s'han aconseguit transmetre a la resta del sistema, i per tant, més enllà del propi centre, són estèrils. Per altra banda, també poden resultar d'interès les bones pràctiques que s'hagin desenvolupat en els centres educatius d'una manera més informal i menys rigorosa. En aquest cas, s'ha posat recentment un espai a disposició dels docents sota el nom de "Pràctica compartida" (http://www.xtec.cat/practicomp/index.htm) i que convé dinamitzar i omplir-lo de continguts.
  
• Xarxes de docents innovadors: es poden crear grups de treball formats per docents amb una especial inquietud per experimentar, compartir i generar coneixement. Un substrat ric a partir del qual es podrien començar a organitzar aquestes xarxes de docents podria ser el format pels docents que hagin gaudit de llicències d'estudi (http://www.xtec.net/formacio/llicencies/), ja que constitueixen un pol important de coneixement i especialització que, més enllà del curs acadèmic en el que desenvolupen el seu treball i de l'informe final que en redacten, retornen a la tasca docent sense cap altre tipus de seguiment en la seva especialització i treball. Aquest grup s'incrementa d'any en any a través de les convocatòries que realitza el Departament d'Educació. Caldria incorporar-hi, també, aquells docents que sense haver disposat d'una llicència d'estudi, siguin destacats per la seva activitat investigadora o innovadora en algun dels camps d'interès dins el món de l'educació.
• Associacions: en darrer terme, cal donar suport a les agrupacions que es puguin generar de forma espontània i que es destaquin per promoure la innovació, ja que en una gran part reflecteixen les inquietuds i els interessos dels propis docents, més enllà de les iniciatives que pugui posar en marxa l'administració en aquest àmbit. A mode d'exemple cal destacar l'associació educativa "Espiral" (http://www.ciberespiral.net) i la iniciativa "Escola 2018" (http://escola2018.blogspot.com/).
  

Així doncs, cal estar disposat a aprendre constantment en aquests temps canviants. Han d'aprendre les institucions, han d'aprendre els docents, han d'aprendre els estudiants, i ha d'aprendre també la societat. Els nostres coneixements adquirits en l'etapa formativa ja no son suficients per a tota la nostra vida, o si ens ho mirem des d'una altra vessant, l'etapa formativa s'ha estès i expansionat a tot el nostre període vital. Hi haurà per tant moltes ocasions per aprendre, per innovar, per imaginar, per repensar, per redreçar, per reformar, per somniar, per gaudir, per avançar, per treballar, ... i sobretot per aportar el nostre propi granet de sorra a aquest camí compartit. Tot és començar a caminar ....

"És perillós creuar la teva porta, poses el teu peu al camí i

si no cuides les teves passes, no saps mai on et poden portar ..."

The Lord of the Rings. JRR Tolkien.

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons. [Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada]
Llicenciat sota la Creative Commons Attribution Non-commercial Share Alike 3.0 License