El Barroc i el Rococó

1. Introducció

• Tendència artística desenvolupada als segles XVII i bona part del XVIII.

• Art al servei de l’església i les monarquies catòliques.

• Art burges versus art religiós.

• Neix a Roma i s’estén pels països catòlics: Itàlia, Espanya, França..

• Art dinàmic: busca el moviment a través de les diagonals, corbes, ondulacions. No és harmònic, ni equilibrat, sinó desproporcionat, gegantí, exagerat.

• És un art passional, que busca despertar sentiments, devoció, patetisme. Per tant no es racional

• Destaca per la teatralitat, l’ il·lusionisme, els jocs de llums i ombres que creen clarobscurs, theatrum sacrum

• Decoració recarregada, fastuosa on es barreja arquitectura, escultura i pintura. Horror vacui compositiu.

• Grans programes al·legòrics i simbòlics. Simbolisme i didactisme de la imatge. Predomini de la corba sobre la línia recta. Nous temes burgesos: paisatge, natura morta, retrat de grup...

• Context històric

• El Barroc neix en un context de crisi general a Europa al s. XVII.

• Crisi econòmica, social, política i religiosa. La crisi econòmica-social és produïda per un seguit de males collites, fam, mortalitat per epidèmies i pestes. La crisi político-social es deguda a les guerres entre catòlics i protestants.

• Els reis volen imposar el seu poder al Papa. La burgesia ajuda als reis en contra de la noblesa i eclesiàstics que donen suport al Papa.

• Impera el pessimisme, la pèrdua de confiança en l’home Neix una espiritualitat nova, l’home no es capaç de solucionar els seus problemes sense l’ajut de Déu.

• És un art religiós, vinculat a Roma: defensa la Contrareforma catòlica contra el protestantisme. Art que busca impressionar, emocionar, acollir el poble en la fe catòlica: Triomf de la Reforma Catòlica Contrareforma

• Paper dominant de l’església. Roma Sancta. Poder de les grans famílies: Borghese, Barberini. Humanisme moralitzat.

• El model de l’antiguitat. Monarquies europees: a Espanya Felip IV, a Anglaterra, Carles I; Papat d’Urbà VIII, Barberini.

• Fets culturals:Teoria heliocèntrica de Galileu. Literatura: a Itàlia, el poeta Marino; a Espanya: Lope de Vega y Luis de Góngora.

• Filosofia: Racionalisme de Descartes.

.

• Arquitectura

• Planta en moviment i valor de la corba.

• Nova litúrgia: espais utilitaris i simbòlics.

• Destaca la monumentalitat dels edificis: ús de columnes gegantines, frisos ondulants, façanes corbes.

• Decoració recarregada tant a l’interior com a l’exterior dels edificis. Façana principal amb decoració aparatosa i teatral a base de columnes, relleus, escultures (Horror vacui)

• Interiors fastuosos amb altars de fusta recarregats que semblen decorats teatrals, combinen arquitectura, escultura i pintura. Ús del clarobscur.

• Els principals edificis són catedrals i esglésies però també hi ha edificis civils com Palaus

 

Francesco Borromini San Carlino alle Quattro Fontane

Le Nôtre, Hardouin Mansart Palau i jardins de Versalles

• Escultura

• Destaquen les figures naturalistes, dinàmiques amb posicions exagerades.

• Capten el moviment en l’instant fugaç, ràpid. Formen escenes teatrals, amb personatges entrellaçats.

• Rostres patètics, dramàtics, desencaixats. Gestos aparatosos, molt expressius.

• Creació de llocs de llums (clarobscur) i contratos entre volums i buits.

.

Bernini Apol·lo i Dafne

Bernini L’èxtasi de santa Teresa de Jesús

• Pintura

• Predomini del color sobre el dibuix.

• Colors càlids i pinzellades gruixudes.

• Composicions obertes, centrífugues.

• Ús de perspectives aèries. Llums simbòliques, clarobscurs.

• Horror vacui, teatralitat, patetisme.

• Gran dinamisme: ús de diagonals i corbes.

• Predominen els gèneres religiosos i mitològics.

Diego Velázquez Las meninas o La familia de Felip IV

M.L.E. Vigée -Lebrun Autoretrat

2. Índex general d'obres

• Arquitectura

• Gian Lorenzo Bernini: Plaça de Sant Pere del Vaticà

• Francesco Borromini: San Carlino alle Quattro Fontane. Roma.

• Le Nôtre, Hardouin Mansart: Palau i jardins de Versalles

• Escultura

• Bernini: Apol·lo i Dafne. Roma, Galeria Borghese

• Bernini: L’èxtasi de santa Teresa de Jesús (Capella Cornaro).Roma

• Pintura

• Caravaggio, La mort de la verge. París, Museu del Louvre

• Johannes Vermeer: Al·legoria de la pintura. Vienna, Kunsthistoriches Museum.

• Rembrandt: La lliçó d’anatomia. La Haia, Mauritshuis.

• Peter Paul Rubens: Les tres gràcies. Madrid, Museu del Prado

• Diego Velázquez: Las meninas o La familia de Felip IV. Madrid, Museu del Prado

• M.L.E. Vigée-Lebrun: Autoretrat. Londres, National Gallery